Au idò, una confessió per a acabar l'any!
golea | 29 Desembre, 2005
Aitormena
Ez dira betiko garai onenak
azken finean gizaki hutsak gara
Barearen ostean dator ekaitza
Udaberri berririk ez guretzat
Denborak aurrera etengabian
ta orain ezin eutsi izan giñana
rutinaren morroiak bihurtu gara
laztana lehen baino
lehen aska gaitzetan.
Ohartu gabe arrunt bilakatuta
Ohartu gabe heldu gara mugara
Mundua jautsi zaigu gainera
maitia lehen baino
lehen aska gaitzetan.
Ez dakigu non dagoen hoberena
Bila dezagun beste lekuetan
Ba, zin dagizut ez dizudala
inoiz gezurrik esan eta
zaude zihur ezin izango
zaitudala ahaztu inoiz
aitortzen dut izan zarela
ene bizitzaren onena
baina orain, maitia lehen baino
lehen aska gaitzetan.
La Confessió
Els millors moments no són per sempre
Al capdavall només som simples humans
Després de la calma ve la tempesta.
No hi haurà noves primaveres per a nosaltres.
El temps avança sense aturar
I ara no podem ser el que fórem
Ens hem tornat esclaus de la rutina
Estimada, alliberem-nos quan abans millor.
Sense adonar-nos-en ens hem acostumat
Sense adonar-nos-en hem arribat a la fi
I el món se'ns ha caigut al damunt
Estimada, alliberem-nos quan abans millor.
No sabem on hi ha el millor
Cerquem en altres llocs.
Sí, te jur que mai no t'he mentit
I segur que ja mai no t'oblidaré
Confés que has estat el millor de la meva vida
Però ara, alliberem-nos quan abans millor
Hertzainak