El Naufragi del Golea

Au idò! Tornem-hi, que no ha estat res!

golea | 15 Setembre, 2005

Bé, sembla que hem tornat vius de l’Antàrtida.
La missió de rescat va acabar bé i ja ens teniu aquí, disposats a continuar amb aquesta comèdia. El professor de matemàtiques hindú ens va ajudar a tornar, va fer que tornàssim. Ens retornà la lucidesa necessària per a refer el camí!
Els dies blancs i freds s’acabaren i la vida diuen que continua en els continents calents. Calents per la música i per la febre. La febre de dir sí o de dir no. La febre de tornar a començar. La febre dels dies i de les nits. La música de sempre i la música de mai. De tot el que és viu i de tot el que és mort. De tot el que ha acabat i de tot el que ha començat.
La pluja seca ha inundat els carrers, inundacions de vapor, xàfecs de tristor, la caiguda del mite, la desfeta total. Ha plogut sec sobre mullat! Ha plogut i hem vist el cadàver de la mort planant sobre les cases i els carrers. I els somriures dels morts. I els somriures dels vius i també dels massa vius. Massa vius per a enganyar-nos!
Bé, és igual! Tornem a començar; tot continua igual. Tu ets tu. Jo som jo. I el món diuen que s’està acabant des de ja fa tant de temps! Així que...!!!