El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

L'home esttic (se'n va a l'Antrtida)

golea | 27 Juliol, 2005 11:38

Sol de llauna, cel de gla
dins del calaix d'un armari
draps de dona i un infant
amb un regust enigmatic
Ve de nixer, est sorprs
t uns grans ulls Modigliani
absents, tristos, verds i oberts
i una vida fins que els tanqui.

s l'home esttic
la tristesa el t corprs
les orenetes faran niu
als seus cabells.

Quan ja t tres anys, no surt
a empaitar les papallones
quan un gos lladra no fuig
i els vestits paguen la broma
Quan la neu remou el cel
ell la mira en lloc de crrer
i li'n queda el rostre ple
com les esttues de Roma.

s l'home esttic
la tristesa el t corprs
les orenetes faran niu
als seus cabells.

Ms grandet, troba un ocell
sobre d'ell a dalt d'un arbre
ell no es mou i un excrement
li fa blanc a mitja cara
Troba la nina d'un ull
la voldra per companya
per no la crida ni acull
i la nina se'n va a Frana.

s l'home esttic
la tristesa el t corprs
les orenetes faran niu
als seus cabells.



Una noia li ofereix
un clavell per la solapa
ell se'l mira per no el pren
i el clavell se l'enduu un altre
Un estiu quan ell ja s gran
l'amor ve amb tres candidates
ell les mira afalagat
per l'amor t pressa i marxa

s l'home esttic
la tristesa el t corprs
les orenetes faran niu
als seus cabells.

Un bonic dia d'Abril
tot sn flors i ell les olora
per surt l'amo d'un jard
i li fa una cara nova
Descobreix que no est b
i vol dir-ho a una senyora la senyora no l'entn
perqu s mestra d'una escola.

s l'home esttic
la tristesa el t corprs
les orenetes faran niu
als seus cabells.

Han passat anys, s'ha fet vell
assegut davant la porta
i esperant l'enterrament
d'aquell de la cara nova
Cel de vidre, lluna d'or
dins d'un caix sense potes
jeu el cos d'un home mort
ning riu i ning plora.

s l'home esttic
la tristesa l'ha matat
les orenetes
d'ell mort, fred, han emigrat
Pobre home, al cel sigui!
Pau Riba. Diptria II (1971)


Uf!



Un moment o laltre, per sempre arriba el moment dels comiats. I ara ha arribat.
Ens envien cap a lAntrtida en un viatge de salvament. Hi ha gent perduda entre el gel i noltrus els hem de rescatar. Ja em direu! Aix que potser que no tornem! Perqu no estam preparats, tots ho sabem, per a enfrontar-nos a aquest repte: caminar sobre el gel sense caure! Sense caure en el 8! Sense caure a labisme! Sense derrapar cap a les fondries obscures i blanques a la vegada!
Aix que... potser que ho deixem aqu.
Noms resta agrair la seva complicitat a tots els que ens han acompanyat en aquest viatge, que ens han fet companyia, que han encs una espelma en mig de la nit fosca, que han mirat la lluna plena i han dit quatre paraules sobre la marxa dels esdeveniments. En Sebasti, el meu professor de matemtiques hind, en Barona, que ha illuminat les nits amb les seves ganes de viure, na Virgnia, que ha fotografiat una part daquest viatge, na Catalina, que ha corregit una miqueta els meus desvaris, en Paco, amb el qual he viscut intensament a la zona de meditaci, en Tomeu, que amb el seu pessimisme em fa parixer a mi com si fos el ms optimista del mn, en Cataiol, que ha optimitzat la meva mirada, en Pep, que sempre ha posat les coses clares quan estaven ms embullades. I finalment al inexistent pedrs de la plaa, on mhe assegut hores i hores calculant la meva calentura, meditant sobre la vida de les formigues i tamb de les mosques, intentant regular el meu flux sanguini per tal de conservar la calma. Perqu assegut aqu, al pedrs de la plaa, ha passat tot aquest viatge: tot sha esdevingut aqu, assegut al pedrs a la plaa, amb una pomada, amb una cervesa, amb una conversa, amb una mirada, amb una respiraci acompassada, amb un cigarret, amb una visi estranya de les coses, amb una msica que aquesta vegada noms ha sonat dins el cervell de cada un de noltrus.

Assegut aqu, al pedrs de la plaa,
veig com la gent sen va cap a la platja:
qu ser all qu faran?,
qu ser all que cercaran?


Potser cadasc cerca all que necessita per a poder tirar endavant, i dins el Golea hi s tot. El bo i el dolent, el pitjor i el millor. Hi ets tu, hi som jo. Hi ha el passat per segurament tamb hi ha el futur.



Comentaris

Re: L'home esttic (se'n va a l'Antrtida)

annas | 03/10/2008, 16:16

mui feo

Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb