El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

Rquiem a en Jaume Parreta

golea | 22 Juliol, 2005 08:58

Ens ha deixat, en Jaume.
Ha partit per les encletxes del silenci.
Pels crivells de la fosca.
De puntetes ha partit, pels camins de l'oratge.
Sense dir adu, per les barbelleres dels mots.
Com un infant malcriat i ple d'aviciadures.
Ha ests, innocent, les seves ales d'ngel i ha pres el vol com gavina bandejada.
Plaent. Exempt de culpa.
Sense malcia.
Ha trencat l'alenada en un dia trist.
Un dia de nuvolades baixes, malenconioses i grises.
Un dia de pluja finssima, cobejosa de llgrimes.
Un dia endolat.
El poble, tot el poble, est de dol.
Ha perdut un fill.
El ms innocent.
El ms cndid.
El ms inofensiu tamb.
Gaireb tot un signe d'identitat.
La seva crpora, el seu caminar disforjo, la seva rialla orada, eren una mena de patrimoni dels nostres carrers. Com un pen collectiu que tothom estima i respecta.
Davant la seva presencia, primitiva i pura, un s'empeguea de ser condret.
De ser membre d'una societat tocada d'ala, que es gasta milers de milions en fatutats i no sap proporcionar una vida digna a un sol desgraciat.
I un se pregunta si l'avarcia, l'enveja, l'egoisme, la frivolitat, els luxes i el confort no sn bogeries ms rebutjables que la d'en Jaume.
I ms ofensives.
I ms destructores.
I ms impdiques.
I un se pregunta si no serem nosaltres, tots nosaltres, els tarats que, com una colla de bmbols, ens empassolam totes les metzines del nostre temps.
I un se pregunta si l'ample somriure, la salutaci afectuosa que moltes vegades hem donat a en Jaume era per a qualque cosa ms que per apaivagar les nostres conscincies de persones condretes que cadellen maldats.
O si la nostra pietat i commiseraci, la llstima o la compassi no sn el fruit d'un egoisme despietat.
I un se pregunta de qu ens serveix gallarejar de cristians si a cada passa trepitjam les ensenyances del Serm de la Muntanya. I un se pregunta tantes coses, i tanmateix en sap la resposta.
I en Jaume ha mort.
I la seva bogeria tamb.
I la seva innocncia.
I la seva puresa.
I la seva bondat.
Ara el seu cristall transparent ens far falta per tal d'emmirallar-nos-hi tots.
Per en Jaume ha mort.
Ens ha deixat.
Ens ha fuit de puntetes pels camins del silenci.
Sense retrets ni reconvencions.
Ens ha deixat sols.
Sols amb les reflexions.
I amb els dubtes.
Amb la baldufa dels interrogants ballant dins el buit de les conscincies.
Ens ha deixat a la baballana, paint la panxada del nostre malboc.
Hem quedat com el que realment som: uns titelles moguts pels fils de tots els egoismes, de totes les perversions, de totes les fretures, de tots els orgulls...
I de tots els pecats.
S, ens ha deixat, en Jaume.
Ens ha deixat amb la careta posada.
La mscara de persones de b, correctes, intelligents, condretes, respectuoses amb tots els preceptes, benvolents, caritatives... La mscara que amaga el rostre contrafet per l'urc i la suprbia.
Pobre Jaume!
Des d'aqu, avui, per tu que anares per la vida d'espontani i de senzill, sense ms mcula que la que t'imposa la naturalesa, amb la simplicitat de les coses pures i sense sofismes, vull cantar el teu triomf sobre aquesta societat pervertida, complicada i alienant. El teu triomf Jaume.
Perqu benaventurat tu que pots entrar a les regions dels judicis amb el cap alt.
Benaventurat tu, Jaume, perqu no pot ferir-te la culpa collectiva de la destrossa de l'entorn.
Benaventurat tu, a qui la teva oradura d'home t'ha preservat l'anima inclume i sana.
Sense taca.
Benaventurat tu, Jaume, que nuu de les tares de la carn, amb el teu caminar disforme, podrs trescar ales amples els carrers de l'Espai. Benaventurat tu que podrs gaudir totes les benaventurances de les regions de la pau.
I tots els delits del silenci dels estels. I tota l'abundor dels oratges. I tota la tendresa que ens han proms.
Benaventurat tu, Jaume.
Descansa en pau.

Joan Nebot Rai


Orgullosament rojos

Per aquest estiu es prepara ledici duna antologia de textos de Joan Nebot Rai (Documenta Balear), publicats a la revista Cap Vermell al llarg de ms de vint anys. El Naufragi del Golea ha volgut avanar la publicaci daquest text sobre en Jaume Parreta, per a recordar tant en Jaume com en Joan. En Parreta (acotat a la dreta) era el nostru massatgista quan rem joves i jugvem a futbol, com podeu comprovar en aquesta foto, on el navegant solitari que som jo es troba a devora el mestre lamo en Paco Llissa; potser els dos ms beneits del poble: dos beneits que encara somien a caar gambussins en les nits fosques i que de fet en cacen. Perqu els gambussins sn el nostru fort. Tot all eteri, tot all inexistent, pren forma dins el nostru pensament i encalam tots els impossibles pels carrers daquest poble sense nima que s a punt de desaparixer.
I en Joan Rai ha allargat un poc ms la seva existncia, ha fet girar la balana una miqueta cap a lesquerra, ens ha ajudat a ser, com sempre, orgullosament rojos i catalans: perqu venim dels espiritistes, dels lliurepensadors, dels infidels, dels poetes, dels glosadors, dels mestres d'escola depurats, dels exiliats, dels empresonats, dels assassinats, dels desapareguts, i en Joan Rai ha estat la baula que ens ha unit per sempre a aquell passat amb les seves misries i grandeses. De qualque manera, ell ens ha ajudat a ser aix com som, i nestam contents i molt orgullosos.
El mn sembla que continuar girant i les baules continuaran unint tots aquells trossos que cerquen la llibertat per tot arreu. I la baula den Joan s forta i potent. Cal tenir-ho present i continuar endavant amb la cara ben alta perqu, malgrat tot, encara no ens han derrotat, encara som vius i encara tenim molt de cam per endavant.

Comentaris

no ho s

Campari | 25/07/2005, 15:41

No ho s, Zinzano, fa tant de temps que ja no me'n record. Potser empatrem!

qui

Zinzano | 22/07/2005, 13:32

Qui va guanyar es partit?
Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb