El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

En Dos Pams i Mig i Mister Whippy

golea | 19 Juliol, 2005 17:07

En Dos Pams i Mig havia tornat gran, per continuava sent petit destatura, encara que gran de cor. Va ser convidat pels seus amics a un dinar: nEsperal, aquell que sempre feia tard; en Cercal, que tamb era molt petit; en Lluent, el que anava sempre a la darrera moda; en Parlat, a qui encara li agradava fer animalades i tothom en parlava; en Dibuixat, aquell qui mai compareixia i lhavien de dibuixar; i en Sobrat, el que havia fet ms doblers. En Dibuixat no va arribar i aquesta vegada tamb el varen haver de dibuixar. NEsperal va arribar tard, com sempre, i aix que lhavien convocat una hora abans, per lesperaren. En Cercal es va asseure a devora el nostre amic. En Sobrat i en Lluent arribaren molt mudats. I en Parlat va arribar amollant coets encaladors.
Dinaren, feren la tertlia i es posaren a parlar del passat, el passat que mai tornaria, encara que en Dos Pams i Mig no ho tenia tan clar, i per aix va dir:
El passat no tornar, per nosaltres hi podem tornar, tenc la soluci.
Com que tots el coneixien sen fiaren, miraren una vegada ms com en feia de les seves: va abocar dins cada un dels tassons uns polvets mgics, i desprs dhaver-sels begut es varen veure traslladats a la infncia, a un poblet que tots coneixien molt b, a Cala Rajada, i al lloc que tots havien sovintejat: Es Campet. Veren amb sorpresa que les seves bicicletes estaven recolzades als pins que hi abundaven, talment com abans...
Quan shagueren sobreposat del petit ensurt, un dells va proposar danar a fer una volta en bicicleta pel poble, com si fossin turistes, perqu sho mirarien amb els ulls ben oberts.
Quan anaven passejant, al mateix temps, anaven observant tot el que veien, arribant a la conclusi que quasi tot havia canviat: es trobaren amb un poble molt bonic, ms petit i amb ms pins.
Amb aix que senten una musiqueta que ve denfora i que tots recordaven, era el furg de Mister Whippy, un furg disfressat de gelat que feia els gelats ms saborosos i fins que mai no tornaren a menjar. Se nanava en direcci a Cala Agulla i tots coincidiren en seguir-lo fins a la platja i menjar un gelat daquells tan bons.
Quan arribaren, anaven ben suats i deixaren les bicicletes prop del furg. Shi dirigiren i observaren els preus, uns preus que consideraren abusius, tot i venir dun mn adult en el qual ja eren molt alts. Protestaren. Ni cas. Intentaren enraonar. No saveniren. Es reuniren, i en Dos Pams i Mig va proposar fer una asseguda pacfica; sassegueren enterra just al costat on es servien els gelats i no deixaren que ning en comprs. Aquell home estava enrabiat, treia foc pels queixals, mai li havia passat aix;
Cridar els municipals.
Mos s igual.
Vos tancaran a la pres.
No mos mouran daqu.
Quan arribaren els municipals, en Dos Pams i Mig va hipnotitzar aquell home aix com va poder. Quan aquests varen demanar que passava, lamo dels gelats va comenar a dir:
Per si no passa res; aquests simptics allotets volien comprar un gelat per hom. Per jo les havia acabat i els he dit que esperessin una estoneta, que en tindria de nou. No els cobrar res, perqu asseguts aqu en terra shan posat a cantar una can i mhan entretingut molt. I quan els hagi servit els gelats, abaixar els preus, perqu aix en vendr ms i els turistes tamb mho agrairan. Vos en podeu anar ben tranquils ja que sn uns allots simpatiqussims i no me fan gens de nosa.
Els municipals se nanaren estranyadssims i contents alhora i els nostres amics se menjaren el gelat Mister Whippy i desprs dhaver fet la digesti prengueren un bany a Cala Agulla, que llua una arena blanca i finssima com mai aleshores.
Ms tard partiren cap a nEs Campet, on prengueren els polvets mgics i tornaren amb recana a la vida adulta.
Va ser un aventura que mai oblidarien.
I aquest conte sha acabat i si no s mentida s veritat.

Sebasti Nebot.
Juny 2005

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb