El Naufragi del Golea

prova capçalera
Francisco Gutiérrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
     Bob Dylan
uf!!!

+ Notícies del Projecte 237

golea | 04 Juliol, 2005 15:31

Madò Margalida



Madò Margalida teníeu raó
que no podia ser gaire bo
que fes tanta calor,
que mos deixàssim conquerir
amb lluentes promeses d’un temps feliç,
que mos deixàssim dominar
pels que ara diuen mos donen el pa.

Es pa i sa gana, s’aigua i sa set,
sa glòria i misèria de ser d’on som,
perduts al vespre en una nit de trons
som vells pirates amb parxes nous.

I una casa sense pany
i un paraigües foradat,
se’ns embullen els camins,
no és estrany que perdi el cap es padrí.

Com vos ho explicaria, avui és diferent,
sa gent neda a ses platges
i el sol els crema sa pell.
Els pagesos que mos queden
estan dins les postals,
el camp està fet una merda
i ses vaques ja no donen llet,
ni donen llet ni donen res,
dasapareixen darrera un pagès
que cobrarà per no munyir,
per estar allà sense estar-hi,
a una terra de pirates amb gust de sal
que el fa ric però el fa estrany.

I una casa sense pany
i un paraigües foradat,
se’ns embullen els camins,
no és estrany que perdi el cap es padrí.

I ara no mos queda
més que el racó que mos han deixat
i ara no mos queda res per cremar.

Madò Margalida
si aixecàssiu es cap,
pagaríeu amb sa tapa
i aquí quedaria tot igual.

Tot queda igual, tot com està,
perdérem el regne enmig de la mar.
Tot queda igual, tot com està,
perdérem ses cases i ara hem de llogar.
Tot queda igual, tot com està.

I una casa sense sostre.
Ho hem entès tot al revés.
Hem venut totes ses cases
i ara anam tots de lloguer.

Biel Barona, 1996




Encara (fins quan?) a Ciutat de Cap, he rebut un altre e-mail, aquesta vegada de l’amo en Biel Barona, amb la lletra d’una cançó que forma part del Projecte 237. I que és aquest projecte? Idò és un (o més) concert(s) de vint i pico de cançons (potser trenta?... arribarem a les quaranta (putes)?, que se celebraran en un ambient decisiu allà per les voltes d’agost (potser setembre?) (potser juliol?), patrocinat(s) per la ment lúcida i metaequilibrista d’un dels empresaris més solvents de la comarca de Llevant. Així que hi haurà barra lliure a l’Orient, on en Barona farà la presentació mundial de les seves cançons més abandonades per tractar d’orientar les nostres vides cap a un costat més festiu i més encisador. No hi ha vida després de la mort, perquè sinó seria tot un contrasentit. Som pirates i navegam. Som joves (je, je, je!) i per això encara frissam, frissam d’arribar a qualque banda, però per favor!, que hi hagi cambreres que ens serveixin begudes amb molt de gel. Totes les cambreres són a Cala Rajada i noltrus en voldríem a Capdepera, concretament a la plaça de l’Orient, que és el centre geodèsic de tot l’Univers conegut i on noltrus hi volem enterrar per sempre més les nostres dèries i preocupacions. Perquè la vida dóna molts de maldecaps, però les cambreres tenen unes aspirines que fan mevavelles. Així que, ja ho saps, Tomeu Pájaro!, no ens pots abandonar a la nostra sort. Hem de fer moltes coses i necessitam espai. Un espai amb cadires i taules i una barra molt gran. Geleres plenes. Torradores de pa. Tomàtigues i prebes. Cafetera darrer model i gran surtit de botelles. Ep! i no oblidis la música. No ens facis aquesta putada! Ha de sonar fort i fluix a la vegada, s’ha de poder xerrar i s’ha de poder ballar, però com que tu ets un metaequilibrista, sé que sabràs trobar el punt just, gairebé fatal, en què totes les coses s’esdevindran una, i podrem gaudir de l’espectacle, i podrem xerrar, i podrem mirar, i esperar, i observar, i somiar, i despertar, i riure, i fumar, i cridar, i cantar, i menjar, i beure, i caminar, i volar. Buf!, Barona, què més volem?
Així que ja ho sabeu: les cançons abandonades tornaran a sonar. Ara ja només es tracta d’endevinar quan.
Si el temps i l’autoritat ho permeten, seguirem informant.

PD
Per un assumptu que ja explicarem, necessitam una foto de Mr. Whippy a sa Font de sa Cala, a Cala Agulla o a sa Mesquida (bé, o a qualsevol altra banda del món, tampoc no hem de fotre faves!). Ep! És molt important perquè esperam encetar una nova Era Mundial. L’Any del Moix? No, l’Era del Gripau! Esperam notícies vostres.
PD2
Trobades fotos de Mr Whippy a Nova Zelanda.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb