El Naufragi del Golea

prova capçalera
Francisco Gutiérrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
     Bob Dylan
uf!!!

El Primer Naufragi del Golea i altres etcèteres

golea | 28 Juny, 2005 15:59





Ahir, repassant el meu correu electrònic amb un gintònic entre les mans, vaig veure que m’havia arribat, a la fi!, la foto del primer i vertader naufragi del Golea, allà, entre la platja de sa Mesquida i el Llamp, una de les puntes més impressionants que jo conec. La foto, evidentment, és de veres i podeu veure el meu estimat Golea i també la gent del poble intentant descarregar tot el que poden. Ja ho sabeu, el Golea va ser com un porc; se’n va treure profit de tot! I el porc va donar molt de si; i tant!
L’altra foto és un muntatge imaginari del segon naufragi del Golea; també hi ha gent que intenta aprofitar-se’n. Perquè el Golea, amics meus, és això: un naufragi i una sort, un naufragi i un porc, un naufragi i la cerca d’un port.
I ara no vos fotré la pallissa sobre les literatures del naufragi: cadascú té el seus llibres i les seves pel•lícules ben marcades als Favorits i només ha de fer clicar i li apareixeran a la pantalla del seu cervell desestructurat.
Després del mític i ja famós naufragi nimfomaniàtic d’un dels Goleas de la meva vida, me’n vaig anar a pasturar pels turons pelats com un ou d’un dels hemisferis de Mart, on la vida és escassa i difícil de paupar. Cercava aliment impossible de trobar a la Terra. I vaig entendre aquesta mania que tenen els (alguns) homes d’anar a encalçar na Maria per sa cuina lluny, molt lluny, tan lluny que és impossible arribar-hi en bones condicions físiques i mentals.
El viatge, però, va donar els seus fruits i vaig decidir tornar a partir amb un altre Golea a cercar un altre naufragi. I aquí em teniu a Ciutat del Cap, prenent un gintònic i esperant que arribi l’hora de tornar a partir horitzó enllà amb les meves manies per equipatge. Potser ens falta un poc de música per compartir, perquè ara no podeu sentir la meva i jo no puc sentir la vostra. Cadascú està tancat al seu camarot amb el seu aparell d’MP3 ben ficat dins les seves orelles. I jo em deman: si no compartim la música, què ens queda per compartir? Potser només la brisa suau d’aquest horabaixa, el siulo de les sirenes que anuncien partides i arribades i una mossegada de la llimona del gintònic... I poca cosa més!
El tren ja no arriba a Mogadíscio, el camells no fan la ruta de Tumbucktú, les barques no naveguen fins a les fonts del Nil, na Míriam Makeba no puja al Kilimanjaro, en Lounes Matub no fa la ruta dels pobles de la Kabília, n’Eugenio ja no passeja per les Rambles de S/C de Tenerife, etcètera etcètera etcètera...

Comentaris

el golea

Bernard bernadac | 21/10/2006, 17:30

Je voudrais savoir qui a démoli l'El Goléa et s'il reste encore des vestiges du navire.
Je possède près de 150 photos du navire et j'ai écrit l'histoire de ce navire
Merci de me répondre. Excusez-moi d'écrire en français, mais je comprend le Catalan, mais je ne l'écris pas, hélas
Bernard Bernadac

el golea

Josep Maria Castellví | 19/10/2006, 17:39

Aquest és l'e-mail de'n Bernard Bernadac, un pintor i historiador francés del qual el seu pare va estar mariner del Golea quan l'accident a Cap de Pera.

bernard.bernadac@wanadoo.fr

Està recercant informació del lloc i les circumstàncies per un llibre que prepara. Li passaré el teu blog.
Salutacions

Història vertadera del vaixell El Golea

Joan | 19/05/2006, 15:35

Fa un any vaig publicar un article a la revista Cap Vermell de Capdepera sobre l'enfonsament d'aquest vaixell. És interessant que hi facis referència en els teus escrits. T'agrairia informació sobre l'embarcació.
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb