El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

Perseguint una quimera per Ciutat del Cap

golea | 16 Juny, 2005 19:02



Potser cada dia ens feim la mateixa pregunta: hi anir? hi arribar? No en sabem mai la resposta. Fins i tot, a vegades dubtam de cap on anam o de cap on arribarem. El Golea navega per un mar de dubtes i jo, amb ell, vaig perseguint una quimera, aquesta vegada per Ciutat del Cap. Perqu Ciutat del Cap s una ciutat estranya i fonedissa. Els somnis en blanc i negre que vaig tenir fa ms de deu anys retornen amb fora a la meva ment. I somii en blanc i negre que perseguesc una quimera ms enll de la realitat tangible i hipotecable. Els somnis es compren i es venen? Potser massa vegades s aix, per s que, a ms, sn irrealitzables.
I perseguir una quimera per Ciutat del Cap s un esport de risc que fa cruixir tots els msculs de la ciutat i tamb els meus. I la banda sonora daquesta pellcula sona molt baixeta, massa baixeta per al meu gust. El reggae de lapartheid shauria de sentir ms fort. Alpha Blondy per sempre! Au id, i tornem a comenar! Perqu sempre, tanmateix, tornam a comenar. Els morts sacumulen als cementeris i els assassins atresoren riqueses que ms tard serviran per a matar ms gent. El cercle vicis de la vida i la mort. La ruleta russa del dest. Lamor i leternitat. Impossible! Tot s impossible! I malgrat tot les formigues van colonitzant tots els racons del planeta. Cercam respostes pels dibuixos que fan les estrelles en el cel negre i potser, si existeixen, es troben sota els nostres peus. Entre la pols i el fang, entre les galeries subterrnies que construeixen aquests animalons tan simptics.
Quan no hi ha feina, anam al bar i tractam de passar el temps. I el temps efectivament passa. I passa massa de pressa. No imaginam que tot aquest temps perdut mai ms no retornar. Per, es perd o es gasta? Ah! Tu ho dirs! Les sirenes del naufragi no et diran all que hauries de sebre. Ja ets prou gran, no et sembla? Prou gran per a prendre les teves prpies decisions i per decidir fer un capfico en aquesta mar infestada de taurons blancs o no, i anar a la piscina climatitzada de lhotel que tha pagat la companyia naviliera que transporta el somni de la teva persecuci de les quimeres de port en port. I frica ja s tota ella una quimera. Aix que...

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb