El Naufragi del Golea

prova capçalera
Francisco Gutiérrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
     Bob Dylan
uf!!!

Perseguint una quimera per Ciutat del Cap

golea | 16 Juny, 2005 19:02



Potser cada dia ens feim la mateixa pregunta: hi aniré? hi arribaré? No en sabem mai la resposta. Fins i tot, a vegades dubtam de cap on anam o de cap on arribarem. El Golea navega per un mar de dubtes i jo, amb ell, vaig perseguint una quimera, aquesta vegada per Ciutat del Cap. Perquè Ciutat del Cap és una ciutat estranya i fonedissa. Els somnis en blanc i negre que vaig tenir fa més de deu anys retornen amb força a la meva ment. I somii en blanc i negre que perseguesc una quimera més enllà de la realitat tangible i hipotecable. Els somnis es compren i es venen? Potser massa vegades és així, però és que, a més, són irrealitzables.
I perseguir una quimera per Ciutat del Cap és un esport de risc que fa cruixir tots els músculs de la ciutat i també els meus. I la banda sonora d’aquesta pel·lícula sona molt baixeta, massa baixeta per al meu gust. El reggae de l’apartheid s’hauria de sentir més fort. Alpha Blondy per sempre! Au idò, i tornem a començar! Perquè sempre, tanmateix, tornam a començar. Els morts s’acumulen als cementeris i els assassins atresoren riqueses que més tard serviran per a matar més gent. El cercle viciós de la vida i la mort. La ruleta russa del destí. L’amor i l’eternitat. Impossible! Tot és impossible! I malgrat tot les formigues van colonitzant tots els racons del planeta. Cercam respostes pels dibuixos que fan les estrelles en el cel negre i potser, si existeixen, es troben sota els nostres peus. Entre la pols i el fang, entre les galeries subterrànies que construeixen aquests animalons tan simpàtics.
Quan no hi ha feina, anam al bar i tractam de passar el temps. I el temps efectivament passa. I passa massa de pressa. No imaginam que tot aquest temps perdut mai més no retornarà. Però, es perd o es gasta? Ah! Tu ho diràs! Les sirenes del naufragi no et diran allò que hauries de sebre. Ja ets prou gran, no et sembla? Prou gran per a prendre les teves pròpies decisions i per decidir fer un capfico en aquesta mar infestada de taurons blancs o no, i anar a la piscina climatitzada de l’hotel que t’ha pagat la companyia naviliera que transporta el somni de la teva persecució de les quimeres de port en port. I Àfrica ja és tota ella una quimera. Així que...

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb