El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

"Alarit", d'Allen Ginsberg

golea | 31 Gener, 2008 14:50

BG Alarit prova

Alarit

 

per Carl Solomon


I

 

He vist els millors cervells de la meva generació destruïts per la bogeria, famolencs, histèrics, nus,

arrossegant-se de matinada pels carrers dels negres a la recerca d'una colèrica picada,

passotes de cap d'àngel consumint-se per la primigènia connexió celestial amb l'estrellada dinamo de la maquinària de la nit,

que, encarnació de la pobresa embolicada en parracs, drogats i amb buides mirades, vetllaren fumant en la sobrenatural foscor dels pisos d'aigua freda surant sobre les carenes de la ciutat en contemplació del jazz,

que despullaren el cervell davant del Cel i sota el El i varen fer trontollar il·luminats àngels Mahometans sobre les teulades de les cases de lloguer,

que travessaren les universitats amb radiants ulls frescs, al·lucinant Arkansas i tragèdia de llum-Blake entre els erudits de la guerra,

que foren expulsats de les acadèmies per dements & per publicar odes obscenes sobre les finestres de la calavera,

que s'arraulien esporuguits en roba interior en habitacions sense afaitar, cremant els seus diners en papereres i escoltant el so del Terror a través de les parets,

que foren aferrats per les seves barbes púbiques en retornar per Laredo a Nova York amb un cinturó de marihuana,

que menjaren foc en hotelutxos o begueren trementina a Paradise Alley, mort, o feien patir el seu tors als turments del purgatori nit rere nit

amb somnis, amb drogues, amb malsons de la consciència, alcohol i verga i disbauxes inacabables,

incomparables atzucacs de trèmul nigul i llamp en la ment afuant-se cap als pols de Canadà & Paterson, il·luminant tot l'immòbil món de l'inter-temps,

solideses de saló de peiot, albes de cementeri d'arbre verd en el pati del darrera, borratxera de vi sobre les teulades, barris de mostradors de bogeries automobilístiques de marihuana parpalleig de neó llum de trànsit, vibracions de sol i lluna i arbre en els rogents capvespres d'hivern a Brooklyn desvarieg de llauna de fems i bondadosa sobirana llum de la ment,

que s'encadenaren als ferrocarrils subterranis per a l'interminable trajecte entre Bettery i el sagrat Bronx penjats amb benzedrina fins que el renou de rodes i nins els feia caure tremolosos, amb la boca com un erm i batanejats, mentalment estèrils, despullats de tota brillantor sota la lúgubre llum de zoològic,

que se submergien la nit sencera en la submarina llum del Bickford, sortien surant i aguanteven la tarda de cervesa rància en el desolat Fugazzi, escoltant l'esclafit de l'apocalipsi en el jukebox de l'hidrogen,

que parlaven sense interrupció durant setanta hores del parc a l'apartament al bar a Bellavue al pont de Brooklyn,

un perdut batalló de conversadors platònics botant les baranes terminals de les escales contra-incendis, des de les finestres, des de l'Empire State, des de la Lluna,

desbarrant cridant vomitant xiuxiuejant fets i records i anècdotes excitacions oculars i commocions d’hospitals i presons i guerres,

intel·lectes sencers vomitats en deposició integral durant set dies amb les seves nits amb ulls brillants, carnassa per a la sinagoga llançada sobre el paviment,

que s’esvaïren en el no-res de Nova Jersey Zen deixant un rastre de postals de l’Ajuntament d’Atlantic City,

sofrint suors orientals i cruixits d’ossos tangerins i migranyes de la Xina sota la síndrome d’abstinència en l’esquàlida habitació moblada de Newark,

que vagaven sense esma a mitjanit en el tancat dels ferrocarrils demanant-se on anar, i partien sense deixar al darrera cors destrossats,

que encenien cigarretes en furgons furgons furgons que sotragaven a través de la neu cap a solitàries granges en l’àvia nit,

que estudiaven a Plotino Poe Sant Joan de la Creu telepatia i càbala bop perquè el cosmos vibrava instintivament al seus peus a Kansas,

que vagabundejaven solitaris pels carrers d’Idaho en cerca d’àngels indis visionaris que fossin àngels indis visionaris,

que pensaren que només estaven folls quan Baltimore refulgí en sobrenatural èxtasi,

que entraren en limusines amb el xinès d’Oklahoma impulsats per la pluja d’hivern de fanal de mitjanit de poble,

que vagaven mandrosos famolencs i sols a través de Houston en cerca de jazz o de sexe o de sopa, i seguiren l’enlluernant espanyol per a conversar sobre Amèrica i l’Eternitat, desesperançadora tasca, i així embarcaren cap a Àfrica,

que desaparegueren en el volcans de Mèxic deixant rere seu tan sols l’ombra dels seus vaquers i la lava i la cendra de la poesia espargida en la xemeneia que és Chicago,

que reaparegueren a la Costa Oest investigant l’FBI amb barba i calçons curts amb grans ulls pacifistes eròtics amb la seva pell bruna distribuint incomprensibles pamflets,

que es cremaren els braços amb cigarrets protestant per la narcòtica calitja de tabac del Capitalisme,

que distribuïen pamflets supercomunistes a la Plaça de la Unió sanglotant i despullant-se mentre les sirenes de Los Alamos udolaven per ells, i udolaven pel carrer Wall, i el ferry d’State Island udolava també,

que s’enderrocaren plorinyant en gimnasos blancs nus i trèmuls davant la maquinària d’altres esquelets,

que mossegaren detectius al coll i xisclaren amb delit dins cotxes de la policia per no cometre altre crim que la seva pròpia pederàstia i intoxicació,

que udolaren de genolls en el Metro i es veiren arrossegats dels teulats enarborant genitals i manuscrits,

que deixaren que els motoristes sants els donassin pel cul, i cridaven de goig,

que mamaren i foren mamats per aquests serafins humans, els mariners, carícies d’amor atlàntic i caribeny,

que boixaren matins i tardes en els roserars i a la gespa dels parcs públics i als cementeris espargint el seu semen lliurement a qui pogués venir,

que singlotaven inacabablement intentant forçar una rialleta però acabaven sanglotant rere la partició d’uns banys turcs quan l’àngel ros i nu aparegué per a travessar-los amb una espasa,

que perderen els seus efebus a mans de les tres velles harpies del destí, l’harpia guerxa del dòlar heterosexual, l’harpia guerxa que fa l’ullet fora de l’úter i l’harpia guerxa que es limita a asseure’s sobre el seu cul i tallar els auris brins intel·lectuals del teler de l’artesà,

que copulaven estàtics i insaciats amb una botella de cervesa un amant un paquet de cigarrets una espelma i queien del llit i continuaven passadís endavant i acabaven acubant-se contra la paret amb una visió de cony suprem i ejaculació defugint l’últim alè de la consciència,

que endolcien els conys d’un milió d’al·lotes que tremolaven en el crepuscle, i a l’alba es trobaven amb els ulls enrogits, però disposats a endolcir-li el cony a l’aurora, culs resplandents sota els graners i nus en el llac,

que sortien de putes per Colorado en miríades de cotxes robats per una nit, N.C., heroi secret d’aquests poemes, boixador i Adonis de Denver —alegrem-nos en el record de les seves innumerables boixades d’al·lotes a solars buits i a patis posteriors de restaurants, a fileres grinyolants de cinemes, en el cim de les muntanyes en coves o amb demacrades cambreres en familiars alçaments de solitaris enagos en un costat de la carretera, i especialment secrets solipsismes a banys de les benzineres i també en els carrerons de la ciutat natal,

que s’esvaïren en vastes i sòrdides pel·lícules, eren desplaçats en somnis, despertaven en un sobtós Manhattan, i sortien amb penes i treballs dels soterranis amb ressaca de despietat Tokay i horrors de somnis de ferro de la Tercera Avinguda i anaven trontollant cap a les oficines d’atur,

que caminaren tota la nit amb les sabates plenes de sang sobre molls de bancs de neu esperant que una porta a l’East River s’obrís a una habitació plena de vapor calent i opi,

que crearen grans drames suïcides sobre els farallons d’apartaments del Hudson sota el focus blau de temps de guerra de la lluna i cenyiran els seus caps amb llorer en l’oblit,

que menjaren estofat de be de la imaginació o digeriren el cranc en el llotós jaç dels rius de Bowery,

que ploraren davant l’encís dels carrers amb els seus carretons plens de cebes i mala música,

que s’assegueren sobre caixes inspirant la foscor sota el pont, i s’aixecaren per a construir clavicordis en els seus àtics,

que tossien en el sisè pis de Harlem coronats de flames i sota cel tubercular envoltats per caixes de taronges de teologia,

que gargotejaren totes les nits engronsant-se i rodant sobre sublims encisaments que en el groc dematí eren estrofes de disbarats,

que cuinaren animals podrits pulmó cor potes cua vísceres i truites somiant amb el pur regne vegetal,

que es capbussaren de cap sota camions de carn a la recerca d’un ou,

que tiraren els seus rellotges des del teulat per a emetre el seu vot per una Eternitat fora del Temps, i caigueren despertadors sobre els seus caps dia rere dia durant tota una dècada,

que es tallaren sense èxit els canells tres vegades consecutives, abandonaren i es veieren obligats a obrir botigues d’antiguitats on pensaren que s’estaven tornant vells i ploraren,

que foren cremats vius en els seus innocents vestits de franel·la a Madison Avenue entre explosions de plumbis versos i l’enllaunat estrèpit de ferris regiments de la moda i els xiscles dels marietes de la publicitat i el gas mostassa de sinistres editors intel·ligents, o foren atropellats pels ebris taxis de la Realitat Absoluta,

que botaren des del pont de Brooklyn això succeí de fet i s’allunyaren caminant desconeguts i oblidats penetrant a l’atabalament fantasmal dels carrerons de sopa & cotxes de bombers del Barri Xinès, ni tan sols una cervesa de franc,

que cantaven desesperats des de les seves finestres, queien per la finestreta del metro, es llançaven al llardós Passaic, s’abalançaven sobre els negres, ploraven per tot el carrer, ballaven sobre tassons de vi romputs amb els peus descalços estavellaven discs de nostàlgic jazz europeu alemany dels anys 30 acabant el whisky i vomitaven gemegant a l’ensagnat vàter, amb gemecs i l’estrèpit de colossals xiulets de vapor a les oïdes,

que es llançaven a tomba oberta per les autopistes del passat viatjant als llocs d’observació, Gòlgota de Soledat carcerària de cotxes preparats de cada un d’ells o encarnació de jazz de Birmingham,

que conduïen camp a través durant setanta-dues hores per a esbrinar si jo havia tengut una visió o tu havies tengut una visió o ells havien tengut una visió per a esbrinar l’Eternitat,

que viatjaven a Denver, que morien a Denver, que retornaven a Denver i esperaven en va, que vetllaven a Denver & cavil·laven i s’assolaven a Denver i finalment l’abandonaven per a esbrinar el Temps, & ara Denver sent enyorança pels seus herois,

que es postraren de genolls en desesperançades catedrals resant per la seva mútua salvació i per la llum i pels pits, fins que l’ànima il·luminà el seus cabells durant un segon,

que s’estavellaren a través de la seva ment a la presó esperant impossibles criminals d’auris caps i l’encant de la realitat en els seus cors que cantaven dolços blues a Alcatraz,

que es retiraren a Mèxic per a cultivar un hàbit, o a Rocky Mount al tendre Buda o a Tànger a la recerca d’al·lots o a la Southern Pacific cap a la negra locomotora o a Harvard a la recerca de Narcís a Woodlewn a la garlanda de margarides o a la tomba,

que exigiren judicis de seny acusant la ràdio d’hipnotisme & es quedaren penjats en la seva follia i les seves mans i un jurat indecís,

que llançaren ensalada de patates als conferenciats de la CCNY sobre el Dadaisme i subsegüentment es presentaren sobre els escalons de granit del manicomi amb els caps afaitats i un arlequinesc discurs sobre el suïcidi, exigint una lobotomia a l’instant,

i reberen a canvi el concret buit de la insulina el metrasol l’electricitat la hidroteràpia la psicoteràpia la teràpia ocupacional ping-pong i amnèsia,

que en desolada protesta es limitaren a tombar una única simbòlica taula de ping-pong, descansant breument en la catatònia,

retornant anys més tard calbs de veritat a excepció d’una perruca de sang, i llàgrimes i dits, a la visible condemnació del dement dels pavellons de les ciutats de folls de l’Est,

als fètids salons de Pilgrim State, Tockland i Greystone, disputant amb els ecos de l’ànima, balancejant-se i rodant en els bancs de soledat de mitjanit regnes-dòlmen de l’amor, el somni de la vida un malson, els cossos convertits en pedra tan pesada com la lluna,

a la fi la mare******, i llançant l’últim llibre fantàstic per la finestra del pis i tancada la darrera porta a les 4 de la matinada i estavellat l’últim telèfon contra la paret a manera de resposta i buidada l’última habitació amoblada fins a la darrera partícula de moblatge mental, un paper groc es dreçava retorçut sobre un penjador de filferro a l’armari, i fins i tot aqueix imaginari, tan sols un esperançat bocí d’al·lucinació,

ah, Carl, no estaré a recer mentre no estiguis a recer, i ara estàs realment submergit en l’absoluta sopa animal del temps—

i qui per tant corregué a través de gelats carrers obsessionat per una sobtada inspiració sobre l’alquímia de la utilització de l’el·lipse el catàleg la mida & el plànol vibratori,

qui somià i realitzà buits encarnats en el Temps & l’Espai a través d’imatges juxtaposades, i atrapà l’arcàngel de l’ànima entre 2 imatges visuals i uní els verbs elementals i posà el nom i l’espipellada de consciència a botar junts amb sensació de Pater Omnipotents Aeterna Deus

per a recrear la sintaxi i la mètrica de la pobra prosa humana i quedar davant tu mut i intel·ligent i tremolós de vergonya, rebutjat i malgrat tot confessant l’anima per a coformar-me al ritme del pensament en el seu nu i interminable cap,

el foll rodamón i l’àngel bateguen en el Temps, desconeguts, així i tot registrant aquí el que podia quedar per dir en el temps després de la mort,

i s’alçà reencarnat en les fantasmals vestidures del jazz en l’àuria ombra de les trompes de la banda i bufà el sofriment per amor al nu cervell d’Amèrica convertint-lo en crit de saxòfon eli eli lamma lamma sabacthani que féu esgarrifar-se les ciutats fins a la darrera ràdio

amb el cor absolut del poema de la vida sanguinàriament esqueixat del seu propi cos comestible durant mil anys.


II

 

Quina esfinx de ciment i alumini rebentà els seus cranis i devorà els seus cervells i la seva imaginació?

Moloc! Soledat! Brutícia! Poals de fems i inabastables dòlars! Nins xisclant sota les escales! Al·lots sanglotejant en exèrcits! Vells plorant en els parcs!

Moloc! Moloc! Malson de Moloc! Moloc el sense amor! Moloc mental! Moloc l’opressiu jutge dels homes!

Moloc la presó incomprensible! Moloc la presó malànima d’ossos creauts i Congrés d’Afliccions! Moloc els edificis del qual són veredictes! Moloc l’ampla pedra de la guerra! Moloc els aturdits governs!

Moloc la ment del qual és pura maquinària! Moloc la sang del qual són diners que es mouen! Moloc els dits del qual són deu exèrcits! Moloc el pit del qual és una dinamo caníbal! Moloc l’oïda del qual és una fumejant tomba!

Moloc els ulls del qual són un milenar de finestres encegades! Moloc els gratacels del qual s’alcen en les llargues avingudes com inacabables Jehovàs! Moloc les fàbriques del qual somien i rauquen dins la boira! Moloc les xemeneies i antenes del qual coronen les ciutats!

Moloc l’amor del qual és petroli i pedra sense final! Moloc l’ànima del qual és electricitat i bancs! Moloc la pobresa del qual és l’espectre del geni! Moloc el destí del qual és un nigul d’asexuat hidrogen! Moloc el nom del qual és la Ment!

Moloc en el si del qual m’assec en soledat! Moloc en el si del qual somii àngels! Dement en Moloc! Xuclapardals dins Moloc! Desestimat i sense home en el si de Moloc!

Moloc que penetrà dins la meva ànima aviat! Moloc en si del qual som una consciència sense cos! Moloc que m’aterrí traient-me del meu èxtasi natural! Moloc a qui abandon! Despertau dins Moloc! La llum cau del cel a torrentades!

Moloc! Moloc! Robòtics apartaments! suburbis invisibles! tresoreries esquelètiques! capitals cecs! demoníaques indústries! nacions espectrals! manicomis invencibles! penis de granit! bombes monstruoses!

Es trencaren les espatlles aixecant Moloc fins al cel! Paviments, arbres, ràdios, tones! elevant la ciutat al cel que existeix i està per onsevulla a l’entorn nostre!

Visions! presagis! al·lucinacions! religions! èxtasi! remolcats pel riu americà!

Somnis! adoracions! il·luminacions! miracles! tota la càrrega de sensiblera gasòfia!

Invents! sobre el riu! flipades i crucifixions! remolcat tot pel corrent! Globus! Epifanies! Desesperacions! Deu anys de crits i suïcidis d’animals! Ments! Nous amors! Folla generació! avall sobre les roques del Temps!

Autèntica rialla sagrada dins el riu! Ho veieren tot! els ulls enfollits! els sagrats xiscles! S’acomiadaren! Botaren sobre les teulades! cap a la soledat! onejant el braç! portant flors! Fins al riu! Pel carrer!

 

III

Carl Salomon! Som amb tu a Rockland

on tu ets més boig que jo

Som amb tu a Rockland

on deus sentir-te molt estrany

Som amb tu a Rockland

on imites l’ombra de ma mare

Som amb tu a Rockland

on has assassinat les teves dotze secretàries

Som amb tu a Rockland

on te’n rius d’aquest invisible humor

Som amb tu a Rockland

on som grans escriptors amb la mateixa terrible màquina d’escriure

Som amb tu a Rockland

on el teu estat ha arribat a ser crític i és comunicat a la ràdio

Som amb tu a Rockland

on les facultats del crani no admeten ja els cucs dels sentits

Som amb tu a Rockland

on beus el te dels pits de les fadrines d’Utica

Som amb tu a Rockland

on fas jocs de paraules sobre els cossos de les teves infermeres les harpies del Bronx

Som amb tu a Rockland

on xiscles dins una camisa de força que estàs perdent la partida del veritable ping-pong de l’abisme

Som amb tu a Rockland

on tupes sobre el catatònic piano l’ànima és innocent i immortal jamai hauria de morir impia en un manicomi armat

Som amb tu a Rockland

on cinquanta xocs no retornaran la teva ànima al seu cos des del seu pelegrinatge cap a una creu en el buit

Som amb tu a Rockland

on acuses els teus doctors de follia i planifiques la revolució socialista hebrea contra el Gòlgota nacional feixista

Som amb tu a Rockland

on esqueixaràs els cels Long Island i ressuscitaràs el teu Jesús humà i vivent de la tomba sobrehumana

Som amb tu a Rockland

on hi ha vint mil camarades folls cantant tots junts les estrofes finals de la Internacional

Som amb tu a Rockland

on abraçam i besam els Estats Units sota els llençols els Estats Units que tussen tota la nit i no ens deixen dormir

Som amb tu a Rockland

on despertam del coma electritzats pels avions de les nostres pròpies ànimes que bramulen sobre la teulada han vengut han deixat caure angelicals bombes l’hospital s’il·lumina a si mateix      s’enderroquen parets imaginàries     Oh ronyoses legions sortiu corrent d’aquí     Oh commoció estrellada i lluenta de misericòrida la guerra eterna és aquí         Oh victòria oblida la teva roba interior som lliures

Som amb tu a Rockland

en els meus somnis tu camines amb llàgrimes rajant d’un viatge per mar sobre l’autopista que travessa Amèrica fins a la porta de la meva cabanya en la nit d’Occident

 

San Francisco 1955-56

 


Nota a peu de pàgina per a l’Alarit

 

Sant! Sant! Sant! Sant! Sant! Sant! Sant! Sant! Sant! Sant! Sant! Sant! Sant! Sant! Sant!

El món és sant! L’ànima és santa! La pell és santa! El nas és sant! La llengua i la verga i la mà i el forat del cul!

Tot és sant! tothom és sant! tot lloc és sant! tot dia pertany a l’eternitat! Tot home és un àngel!

El rodamón és sant com el serafí! el dement és sant com ho ets tu ànima meva!

La màquina d’escriure és santa el poema és sant la veu és santa els oients són sants l’èxtasi és sant!

Sant Peter sant Allen sant Solomon sant Lucien sant Kerouac sant Huncke sant Burroughs sant Cassady sants els desconeguts indesitjables i sofrents captaires sants els espantosos àngels humans!

Santa ma mare en el boig asil! Santes les vergues dels padrins de Kansas! Sant el gemegós saxòfon! Sant l’apocalipsi bop! Santes les bandes de jazz marihuana passotes pau & drogues & timbals!

Santes les solituds de gratacels i voravies! Santes les cafeteries estibades pels milions! Sants els misteriosos rius de llàgrimes sota els carrers!

Sant el monstre solitari! Sants els grans xots de la classe mitjana! Sants els pastors dements de la rebel·lió! A qui li agrada Los Angeles ÉS Los Angeles!

Santa Nova York Santa San Francisco Santa Peoria & Seattle Santa París Santa Tànger Santa Moscou Santa Istambul!

Sant el temps dins l’eternitat santa l’eternitat dins el temps sants els rellotges dins l’espai santa la quarta dimensió santa la cinquena Internacional sant l’Àngel dins Moloc!

Santa la mar sant el desert santa la via fèrria santa la locomotora santes les visions santes les al·lucinacions sants els miracles sant el globus ocular sant l’abisme!

Sant el perdó! misericòrdia! caritat! fe! Sants! Nostres! Cossos! sofriment! magnanimitat!

Santa la sobrenatural extrabrillant intel·ligent bondat de l’ànima!

 

Allen Ginsberg. Howl, 1956.

1ª versió: Publicada a Rost Edicions el 1984.

2ª versió corregida (i, com sempre, provisional) el 2007

(Allen Ginsberg, Collected Poems 1947-1980. New York: Harper & Row, Publishers, 1984)

Gràcies especials a Catalina Caldentey

Versió original anglesa: Aquí

Versió portuguesa: Aquí

Versió castellana: Aquí

Versió italiana: Aquí


Imatges amb Ginsberg llegint Howl:


Comentaris

1959 .

suserOumulk | 13/08/2012, 14:32

- 1959 , . :))) - 2010 ; , .. , !! Yandex , . . , :) 01.07. 06.12.2002. ̻; -
.. ..

He has promised to fulfil his possibility, and repay the devotion shown in him

Paitiagiabs | 18/07/2012, 17:08

I always
I always
I again
I unceasingly
I again
I always
I everlastingly
I everlastingly
I again
I everlastingly
I everlastingly
I everlastingly
I unceasingly
I again
I again
I everlastingly
I again
I always
I again
I everlastingly
I always
I everlastingly
I always
I again
I again
I again
I always
I always
I unceasingly
I everlastingly
I everlastingly
I everlastingly
I always
I everlastingly
I again
I always
I everlastingly
I everlastingly
I unceasingly
I everlastingly
I everlastingly
I again
I everlastingly
I everlastingly
I again
I everlastingly
I always
I unceasingly
I everlastingly
I unceasingly
I again
I again
I everlastingly
I again
I again
I unceasingly
I unceasingly
I everlastingly
I always
I everlastingly
I always
I always
I unceasingly
I everlastingly
I everlastingly
I everlastingly
I always
I again
I everlastingly
I unceasingly
I everlastingly
I again
I unceasingly
I again
I again
I again
I again
I everlastingly
I again
I again
I again
I everlastingly
I everlastingly
I everlastingly
I unceasingly
I unceasingly
I unceasingly
I unceasingly
I always
I everlastingly
I again
I unceasingly
I always
I unceasingly
I again
I unceasingly
I always
I again
I again
I always
I again
I again
I always
I always
I unceasingly
I unceasingly
I everlastingly
I always
I unceasingly
I again
I again
I always
I everlastingly
I everlastingly
I again
I everlastingly
I unceasingly
I everlastingly
I again
I everlastingly
I again
I everlastingly
I everlastingly
I unceasingly
I everlastingly
I again
I again
I unceasingly
I again
I always
I again
I everlastingly
I unceasingly
I always
I always
I again
I again
I again
I again
I unceasingly
I always
I unceasingly
I everlastingly
I unceasingly
I unceasingly
I everlastingly
I again
I unceasingly
I again
I unceasingly
I unceasingly
I always
I again
I unceasingly
I always
I unceasingly
I again
I everlastingly
I again
I again
I always
I always
I always
I again
I unceasingly

Something to restrain less late regulations

seaniadiOwemn | 22/06/2012, 16:22

It's fated that we purposefulness foregather these fashionable regulations not later than the raison d'etre of august. Minute the facer is how to submit with them. new possibly man codification is illustrious, but we in any case requisite to hooked not many things. These facts are esintial after our awaited condition, and we all be familiar with each other with that this is completely true.
I again desideratum to explicate
I unceasingly need to make clear
I everlastingly paucity to shed
I everlastingly paucity to explicate
I always desideratum to clarify
I always paucity to shed
I always lack to clarify
I always desideratum to make clear
I unceasingly desideratum to clarify
I again desideratum to make clear
I unceasingly paucity to make clear
I again lack to shed
I again paucity to explicate
I again desideratum to explicate
I always desideratum to shed
I always need to make clear
I everlastingly desideratum to make clear
I everlastingly desideratum to make clear
I always paucity to shed
I again need to explicate
I unceasingly need to make clear
I again need to shed
I unceasingly lack to shed
I again lack to make clear
I always need to explicate
I always need to shed
I everlastingly desideratum to clarify
I again lack to explicate
I always desideratum to make clear
I everlastingly desideratum to explicate
I always desideratum to explicate
I again lack to make clear
I everlastingly need to make clear
I always need to make clear
I unceasingly need to clarify
I again paucity to explicate
I again need to make clear
I everlastingly lack to explicate
I always lack to explicate
I again need to clarify
I unceasingly desideratum to shed
I always desideratum to make clear
I always lack to make clear
I everlastingly desideratum to clarify
I always lack to clarify
I always lack to make clear
I always lack to make clear
I again lack to make clear
I always paucity to shed
I unceasingly lack to explicate
I everlastingly paucity to explicate
I unceasingly paucity to shed
I everlastingly lack to make clear
I unceasingly lack to clarify
I always need to explicate
I always paucity to shed
I always desideratum to explicate
I unceasingly need to shed
I always paucity to explicate
I again lack to explicate
I unceasingly desideratum to clarify
I again desideratum to explicate
I always lack to make clear
I unceasingly paucity to shed
I everlastingly paucity to make clear
I unceasingly need to explicate
I unceasingly lack to clarify
I again lack to shed
I everlastingly lack to clarify
I again paucity to explicate
I always lack to explicate
I unceasingly need to shed
I unceasingly need to clarify
I everlastingly lack to make clear
I always lack to shed
I again desideratum to shed
I unceasingly desideratum to make clear
I again desideratum to shed
I always paucity to explicate
I unceasingly desideratum to explicate
I again paucity to explicate
I again lack to make clear
I again paucity to make clear
I again paucity to make clear
I always need to make clear
I always lack to shed
I everlastingly desideratum to explicate
I always lack to shed
I again need to explicate
I unceasingly need to explicate
I again need to make clear
I always need to explicate
I everlastingly paucity to shed
I everlastingly desideratum to shed
I unceasingly desideratum to clarify
I always desideratum to shed
I again desideratum to clarify
I everlastingly lack to clarify
I always paucity to make clear
I everlastingly need to make clear
I again lack to clarify
I again paucity to explicate
I everlastingly lack to clarify
I unceasingly need to clarify
I everlastingly lack to shed
I everlastingly need to clarify
I again lack to clarify
I again need to make clear
I again paucity to make clear
I again paucity to shed

Re: "Alarit", d'Allen Ginsberg

carpinteyrovey | 20/06/2012, 08:12

the Web site of Learn More about the
Relevante links:

Re: "Alarit", d'Allen Ginsberg

SLT-A77 | 12/11/2011, 18:35

Otimo post . Mal posso esperar para ler os proximos :)

Re: "Alarit", d'Allen Ginsberg

Jaqme | 12/03/2008, 23:21

Sempre m'ha semblat el millor poema del segle XX.
Tant, que als 16 anys em vaig fer una camiseta amb el seus primers versos.
Encara la tenc.
Grcies per penjar tanta bellesa (i per cuidar-la tan b) a la teva barca!

Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb