El Naufragi del Golea

White Nights / Nits blanques

golea | 06 Juny, 2005

No one here,
and the body says: whatever is said
is not to be said. But no one
is a body as well, and what the body says
is heard by no one
but you.

Snowfall and night. The repetition
of a murder
among the trees. The pen
moves across the earth: it no longer knows
what will happen, and the hand that holds it
has disappeared.

Neverthless, it writes.
It writes: in the beginning,
among the trees, a body came walking
from the night. It writes:
the body’s whiteness
is the color of earth. It is earth,
anb the earth writes: everything
is the color of silence.

I am no longer here. I have never said
what you say
I have said. And yet, the body is a place
where nothing dies. And each night,
from the silence of the trees, you know
that my voice
comes walking toward you.

Ningú aquí
i el cos diu: tot allò que és dit
no és per ser dit. Però ningú
és un cos també, i el que el cos diu
no és sentit per ningú
llevat de tu.

Nevada i nit. La repetició
d’un assassinat
entre els arbres. La ploma
es mou a través de la terra: no sap
què passarà, i la mà que l’aguanta
ha desaparegut.

Malgrat tot, escriu.
Escriu: en el començament,
entre els arbres, un cos va venir caminant
des de la nit. Escriu:
la blancor del cos
és el color de la terra. És terra,
i la terra escriu: totes les coses
són del color del silenci.

No som aquí. Mai no he dit
el que tu dius
que he dit. I tanmateix el cos és un lloc
on res no hi mor. I cada nit,
des del silenci dels arbres, saps
que la meva veu
ve caminant cap a tu.