El Naufragi del Golea

prova capçalera
Francisco Gutiérrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

No voldria pas dinyar-la

golea | 18 Octubre, 2007 14:05

Boris Vian

No voldria pas dinyar-la
Sense haver conegut
Els cans negres de Mèxic
Que dormen sense somiar
Els simis de cul pelat
Devoradors de tròpics
Les aranyes de plata
Al niu trufat de bimbolles
No voldria pas dinyar-la
Sense sebre si la lluna
Amb el seu fals aire de moneda
Té un costat punxagut
Si el sol és fred
Si les quatre estacions
No són més que quatre
Sense haver intentat
De portar un vestit
Pels grans bulevards
Sense haver mirat
En un forat de claveguera
Sense haver posat el meu sexe
En uns racons estranys
No voldria pas acabar
Sense conèixer la lepra
O les set malalties
Que s’agafen allà baix
Ni el bo ni el dolent
No em farien pena
Si si si jo pogués
Que jo l’anava a estrenar
I també hi ha
Tot el que conec
Tot el que apreciï
Que sé que m’agrada
El fons verd de la mar
On dansen els brins d’alga
Sobre l’arena ondulada
L’herba torrada de juny
La terra que s’esquerda
L’olor de les coníferes
I els besos de la
Que si tal que si qual
La bella que heus aquí
El meu Osset, Úrsula
No voldria pas morir
Abans d’haver gastat
La seva boca amb la meva boca
El seu cos amb les meves mans
La resta amb els meus ulls
No dic pas més és millor
No ser irreverent
No voldria pas morir
Sense haver inventat
Les roses eternes
La jornada de dues hores
La mar a la muntanya
La muntanya a la mar
La fi del dolor
Els diaris en color
Tots els nins contents
I tantes coses encara
Que dormen als cranis
De genials enginyers
De jardiners jovials
D’inquiets socialistes
D’urbans urbanistes
I de pensatius pensadors
Tantes coses per veure
A veure i a escoltar
Tant de temps esperant
Per cercar a les fosques

I jo veig el final
Que bull i que s’acosta
Amb la seva cara lletja
I que m’obre els seus braços
De granota torta

No voldria pas dinyar-la
No senyor no senyora
Abans d’haver tastat
El gust que me turmenta
El gust que és més fort
No voldria pas dinyar-la
Abans d’haver tastat
El gust de la mort…


BORIS VIAN, Je voudrais pas crever, 1962.

Comentaris

És... Boris Vian! Simplement.

Jaume Fuster | 11/12/2007, 16:51

Boris no volia pas dinyarla, no volia "pas crever" sense hasver tastat el gust de la mort. Com sigui que aquesta obra va aparèixer tres anys després del seu traspàs, i com sigui que encara continua viu, ni que sigui per mitjà de la seva obra, d'alguna manera es veu complit el seu desig. Bé, res, Miquel, que aquest pàgina teva és una petita meravella i que vistar-la és un plaer. Una abraçada.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb