El Naufragi del Golea

Marcapassos (I)

golea | 13 Maig, 2005

Fer passar l'instant entre sensacions i carícies
d'un bell cos inconsistent / inexistent,
bellugar-se en la nit
fent espurnes dels cabells;
tu saps una veritat que és incontestable,
la presentaves davant nosaltres i esperaves
que la pluja ens revelàs el misteri,
aquest misteri que portes als ulls,
que em miren, que m'estimen, que em maten
amb un dispar de vent fresc.
Finalment,
t'acontentares a passar la bacina dels somnis
pels cementeris, per tots els cementeris del nostre petit país
que naixia entre traïdors i herois de sorra desfets.