El Naufragi del Golea

prova capšalera
Francisco GutiÚrrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

Amazics

golea | 13 Setembre, 2007 17:25

LA BIBLIOTECA DEL GOLEA
Amazics





Quan fa molts anys vaig arribar a Tenerife no en tenia ni puta idea de res del que passava allà i, tampoc, res del que havia passat. I jo, que era estudiant d’història, se suposava que el passat m’interessava. Així que vaig decidir que havia de documentar-me. I vaig descobrir una gran confusió, perquè em parlaven d’uns guanxes que havien aparegut i desaparegut en el buit. L’escola franquista i els seus excavadors havia amagat tot el component africà de les illes Canàries i semblava que no hi havia manera de treure’n l’entrellat de tot allò.
Cubillo, conegut per les seves xerrades radiofòniques a la ràdio algeriana als anys setanta, va ser un dels que deia, basant-se en la realitat i en els estudis d’investigadors del XIX i de començaments del XX, que el guanxe i la seva cultura, eren una part més del món amazic (berber deien i diuen encara els bàrbars), que s’estenia per tot el nord d’Àfrica, des de l’oasi de Siwa fins a les illes atlàntiques de les Canàries.
La crua realitat és que tenia raó. Les illes Canàries foren, i encara són, unes illes amazics, d’uns amazics que arribaren fa uns dos mil anys i que foren conquerits i aculturitzats per aquests que “hablan cristiano”. Foren i són uns amazics especials, perquè mai no foren ni romanitzats ni islamitzats, encara que, per desgràcia seva, sí que foren cristianitzats.
Ara tenim la sort que acaba de sortir en català un llibre de Hassan Akioud i Eva Castellanos i un article de David Manuel Alvarado a la revista El Contemporani, els quals contextualitzen els temes de cultura i llengua en el món amazic i el fan entenedor per a totes les persones catalanoparlants interessades en aquest fenomen que, tanmateix, ens toca de molt aprop per diferents motius. Un dels quals és la immigració anomenada “magribina”, una part important de la qual no és àrab, sinó amazic.
Un exemple d’això que deim l’acabam de viure en directe a Mallorca aquestes darreres setmanes. Una immigrant, Saïda Saddouki, ha estat vexada en una caserna sinistra de la guàrdia civil per parlar en català i ha estat nomenada “mora catalanista” per un capità cristià. Ella diuen que és “berber”, però no ho és, és amazic, és a dir: una dona lliure. El bàrbar és ell; el guàrdia civil, vull dir.
En fi, els amazics, com podeu comprovar, són els moros i no són ni millors ni pitjors que ningú, han estat perseguits per gairebé tothom, però encara són allà, a la Cabília, al Marroc… i encara resisteixen i poden estar contents i orgullosos d’existir malgrat els estats i els fonamentalistes islàmics.
I noltrus també podem estar contents i orgullosos de tenir aquí, amb noltrus, a una dona que és “mora i catalanista” i que s’ha enfrontat als colonialistes i masclistes militars espanyols.
En fi, llegiu aquests dos textes, encara que només sigui per donar les gràcies a Saïda pel seu exemple.

Miquel Flaquer
Bibliotecari del Golea
setembre 2007




? Hassan Akioud; Eva Castellanos. Els amazics: una història silenciada, una llengua viva. Valls: Cossetània Edicions, 2007.

? David Manuel Alvarado. “La identitat al Magrib com a vector de contestació. El moviment cultural amazic al Marroc”. Dins El Contemporani, 33-34, gener-desembre 2006, pp. 71-77.


Video d'Idir

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb