El Naufragi del Golea

prova capçalera
Francisco Gutiérrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

La celebració del llangardaix

golea | 06 Setembre, 2007 15:31



La celebració del llangardaix



Lleons al carrer i cans
Errants exhaltats, rabiosos, fent bromera
Una bèstia engabiada al cor de la ciutat
El cos de la seva mare
Podrint-se a la terra d’estiu
Fugí de la ciutat
Anà al sud i travessà la frontera
Deixà el caos i el desordre
Els donà l’espatla
Un matí es despertà en un hotel verd
Amb una estranya criatura gemegant al seu costat
La suor traspua per la seva pell brillant

Hi sou tots?
La cerimònia està a punt de començar

Desperta!
No pots recordar on fou
Acabà aquest somni?

La serp era d’or pàl·lid
Vidriosa i arrupida
Teníem por de tocar-la
Els llençols eren càlids presoners morts
I ella era al meu costat
No és vella..., jove
El seu pèl roig
La blanca pell blana
Ara, corre cap al mirall del bany!
Mira!
Ve cap aquí
No puc viure a través de cada lent segle del seu moviment
Deix llenegar al meva galta a través de
La suau rajola fresca
Sent la bona sang freda i picant
La suau xiuladissa de serps de pluja

Una vegada jo tenia un petit joc
M’agradava arrossegar-me fins a l’interior del meu cervell
Pens que saps quin joc vull dir
Vull dir el joc anomenat “tornar-se boig”

Ara tu hauries d’intentar aquest joquet
Només tanca els ulls, oblida el teu nom
Oblida el món, oblida la gent
I erigirem un campanar diferent

Aquest joquet és molt divertit
Només tanca els teus ulls, res es perd
I estic bé aquí, també me’n vaig
Allibera el control, travessam

Retrocedint profundament en el cervell
Retrocedint més enllà al voltant del meu dolor
Endarrera on no hi ha mai cap pluja
I la pluja cau suaument damunt la ciutat
I sobre els caps de tots nosaltres
I al laberint dels torrents avall
La quieta presència sobrenatural
Dels nerviosos habitants dels turons
Als suaus turons dels voltants
Abundants rèptils
Fòssils, coves, altituds d’aire fred

Cada casa repeteix un motlo
Finestres tancades
Un cotxe bèstia tancat contra el matí
Ara tot dorm
Catifes silencioses, miralls buits
Pols cega sota els llits de parelles legals
Cargolades als llençols
I filles
Presumides amb ulls
De semen als mugrons

Espera!
Aquí hi ha hagut una matança

No t’aturis a parlar o mirar
Els teus guants i els ventalls són en terra
Ens n’anam de fugida
I vull que tu siguis l’únic que hi vengui

No tocar la terra
No veure el sol
No queda res a fer però
Córrer, córrer, córrer
Correguem, correguem
Una casa sobre el turó
La lluna descansa tranquil·la
Les ombres dels arbres
Presenciant la brisa salvatge
Vine nina corre amb mi
Correguem
Corre amb mi
Corre amb mi
Corre amb mi
Correguem

El palau és càlid, al cim del turó
Allà són riques les habitacions i els conforts
Vermells són els braços de luxoses cadires
I no sabràs res fins que no hi siguis dedins

El cadàver del president mort al cotxe del xofer
El motor funciona amb cola i quitrà
Vine, no anirem molt lluny
Fins a l’Est per veure el Tzar

Corre amb mi
Corre amb mi
Corre amb mi
Correguem

Alguns fora-de-la-llei vivien al costat d’un llac
La filla del pastor està enamorada de la serp
Que viu en un pou al costat de la carretera
Desperta, al·lota!, arribam a casa

Sol, sol, sol
Crema, crema, crema
Lluna, lluna, lluna
T’agafaré
Prest!
Prest!
Prest!
Som el Rei Llangardaix
Puc fer-ho tot

Baixam per
Rius i autopistes
Baixam per boscs i cascades
Baixam des de
Carson i Springfield
Baixam des de
Phoenix encantada
I puc dir-te
Els noms del Regne
Puc dir-te
Les coses que saps
Escoltant un grapat de silenci
Pujant valls dins l’ombra

Set anys he viscut
A l’ample palau de l’exili
Jugant a jocs estranys
Amb les al·lotes de l’illa
Ara he tornat
A la terra dels bells i dels forts i dels savis
Germans i germanes del pàl·lid bosc
Oh, nins de la Nit
Qui de vosaltres correrà amb la caça?

Ara la Nit arriba amb la seva legió porpra
Tornau a les vostres tendes i als vostres somnis
Demà entrarem a la ciutat del meu naixement
Vull estar-hi preparat




Jim Morrison, 1968

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb