 |
Don't know how it all got started I don't know what they're doin' with their lives But me, I'm still on the road Headin' for another joint We always did feel the same We just saw it from a different point Of wiew Tangled up in blue Bob Dylan |
 |
Salut i Llibertat
golea | 15 Abril, 2005
Tenerife, 24 de juny, 83
Fa estona que vaig rebre la teva carta i des de llavors tenia ganes de contestar-te. No és que no tengués temps, però sí que duc una vida una mica agitada. Han passat moltes coses que podria contar, però amb un etc. basta. Etcètera, continua la pel•lícula, endavant, ulls oberts però una mica cecs, tranquil•litat total en els carrers i en els quarters que, de moment, he abandonat. Perquè ara torn estar a l’hospital i, a més a més, de carter: cartes, citacions judicials, telegrames, paquets, passaports, paperum, paperum i paperum. Fins ara era un carter de a peu, però a partir de la setmana que ve seré un carter amb Derby, perquè troben que no me puc cansar tant. Mira!, mentre no em facin pagar la gasolina!...
Ja he vist que anares a veure en John Mayal; aquí també va actuar a la plaça de toros, i també hi vaig anar. Va actuar el mateix dia que em baixaven a l’hospital, si no, no hi hagués pogut anar. Ja ho donava per perdut i a darrera hora idò me vaig trobar perdut enmig de la plaça de toros amb en John Mayal (“l’home és una bruta criatura”) deixant-nos cecs de música, envoltat de punkies, xerokees, ex-hippies i altres herbes; un ambient amb tota la bellesa de la degradació!
Una de les coses estranyes que m’han passat darrerament, és que per ca nostra (perquè ara tenc ca nostra: una planta baixa llogada amb altra gent) hi ha aparegut un hippie de veritat. Me pensava que ja tots havien mort d’una sobredosi o ho havien deixat anar, però es veu que encara queda gent perseverant. Aquest venia de La Gomera (una illa prop de Tenerife) que diuen que té un ambient semblant a Eivissa i Formentera en els anys seixanta. Me fa una mica de ganes anar-hi, encara que tot això d’harmonia, pau, amor i naturalesa, és una cosa ja una mica llunyana, no t’ho sembla? És millor aquesta bellesa de soll de ciutat: calor i gas, i música, molta música estrident que faci esclatar la realitat.
26 de juny, 83
Ahir vaig anar a un recital de n’Aute a un poblet que hi ha prop d’aquí. Anava acompanyat de Suburbano i va ser un recital memorable; això sí, va deixar de cantar moltes cançons que jo m’esperava que cantàs, però de totes maneres la nit va ser meravellosa, amb una lluna plena que cegava més que els focus. Abans va actuar un grup de folk d’aquí i també me varen agradar; es deien Taburiente i hi havia una guitarra que sonava de puta mare.
I avui he anat a un concert de Barón Rojo. Ara són les tantes de la matinada i ja he aclarit una mica, però la veritat és que no me n’he adonat de moltes coses. Només sé que hi havia una gentada.
Com pots veure, ve bastant de gent bona per aquí, però també hi ha bons grups d’aquí. T’envii un full amb propaganda d’un recital a un bar de Santa Cruz que es diu Espacio 41, on se’n solen fer bastants. Jo hi vaig sempre que puc perquè vertaderament val la pena. Sé que circula una cinta com a mig pirata amb dos conjunts d’aquí (Familia Real i Moral Femenina) i si la puc aconseguir, te l’enviaré.
M’han dit que en Pau Riba actuarà a Cala Rajada per l’agost; evidentment que m’agradaria anar-hi, però tenc el pressentiment que no serà així.
Aquesta ferratina de Las Vulpess me la va donar el germà de la cantant, que viu amb jo a la mateixa casa.
Bé, Pep, fins prest.
Miquel
Capdepera, 17 juliol, 83
...crec que el que no es pot descriure amb precisió, no s’hauria d’intentar descriure. Leonard Cohen
...són les 4 de la matinada... acab de sopar... i m’estic fumant un porret d’herba... ja fa un més que faig feina (no és com la mili, però hi falta poc)... en sèrio que és molt dur... fa un parell de dies que estic fet pols... però també passa el temps i cada dia és un dia menys que em queda... supòs que ho aguantarem...
...per aquí hi ha poques coses noves... el més destacable és que en F. es dedica a mossegar a la gent... tothom dur marcades les seves dents a part o banda... jo no!...
...m’imagín que sabràs que al quarter de puntiró (a la carretera vella de Sineu), un cabo ha mort dos soldats i després s’ha suïcidat... és igual... hi ha molts de cabos i més soldats... no ve d’aquí...
...i a més a més diumenge... no m’hi puc acostumar... és més dur que els altres dies... ...me sap greu, però no te puc contar quasi res agradable... el que puc fer és no contar res... en sèrio... no estic massa bé... crisis... what crisis?... fa uns quants dies que no sé què passa... no sé què he de fer... no ho tenc gens clar... de moment acabaré l’estiu fent de cuiner i ja ho veurem... però després no sé gens cap a on puc prendre... pot ser que estigui cansat de veure sempre el mateix... la mateixa gent... tot és igual, sempre igual... si me trobes una feina per aquí puc venir una temporada... no ho sé... m’estim més no programar res i anar improvisant com sempre...
...tot el que es mou és blanc:
una gavina, una ona, una vela,
i es mou amb massa puresa
com per poder ser parodiat.
Esclafau el dolor.
Leonard Cohen
...estic escoltant Radio 3, però hi ha interferències d’una puta emissora italiana... hi ha dies que tot va malament... avui (for exemple)... “si déu vol demà tot anirà millor”... i si déu no vol que li donin pel cul... joder!... saps lo agradable que és estar 5 o 6 hores entre 40 i 46 graus de temperatura?... bé, no val pensar-hi ara...
...naturalment no tot és tan tràgic... hi ha qualque moment guapo... per exemple, m’he pres un parell de mescalines (àcids autèntics)... i ha estat molt bé... però només ha durat unes hores... però aquestes hores les he viscut a tope... i ja no me les poden fotre...
...bé, tio... jo què sé... supòs que passarà la crisi i tot tornarà a marxar... mentrestant, aquí, a aguantar un poquet més...
salut i llibertat
pep cuní
Fa estona que vaig rebre la teva carta i des de llavors tenia ganes de contestar-te. No és que no tengués temps, però sí que duc una vida una mica agitada. Han passat moltes coses que podria contar, però amb un etc. basta. Etcètera, continua la pel•lícula, endavant, ulls oberts però una mica cecs, tranquil•litat total en els carrers i en els quarters que, de moment, he abandonat. Perquè ara torn estar a l’hospital i, a més a més, de carter: cartes, citacions judicials, telegrames, paquets, passaports, paperum, paperum i paperum. Fins ara era un carter de a peu, però a partir de la setmana que ve seré un carter amb Derby, perquè troben que no me puc cansar tant. Mira!, mentre no em facin pagar la gasolina!...
Ja he vist que anares a veure en John Mayal; aquí també va actuar a la plaça de toros, i també hi vaig anar. Va actuar el mateix dia que em baixaven a l’hospital, si no, no hi hagués pogut anar. Ja ho donava per perdut i a darrera hora idò me vaig trobar perdut enmig de la plaça de toros amb en John Mayal (“l’home és una bruta criatura”) deixant-nos cecs de música, envoltat de punkies, xerokees, ex-hippies i altres herbes; un ambient amb tota la bellesa de la degradació!
Una de les coses estranyes que m’han passat darrerament, és que per ca nostra (perquè ara tenc ca nostra: una planta baixa llogada amb altra gent) hi ha aparegut un hippie de veritat. Me pensava que ja tots havien mort d’una sobredosi o ho havien deixat anar, però es veu que encara queda gent perseverant. Aquest venia de La Gomera (una illa prop de Tenerife) que diuen que té un ambient semblant a Eivissa i Formentera en els anys seixanta. Me fa una mica de ganes anar-hi, encara que tot això d’harmonia, pau, amor i naturalesa, és una cosa ja una mica llunyana, no t’ho sembla? És millor aquesta bellesa de soll de ciutat: calor i gas, i música, molta música estrident que faci esclatar la realitat.
26 de juny, 83
Ahir vaig anar a un recital de n’Aute a un poblet que hi ha prop d’aquí. Anava acompanyat de Suburbano i va ser un recital memorable; això sí, va deixar de cantar moltes cançons que jo m’esperava que cantàs, però de totes maneres la nit va ser meravellosa, amb una lluna plena que cegava més que els focus. Abans va actuar un grup de folk d’aquí i també me varen agradar; es deien Taburiente i hi havia una guitarra que sonava de puta mare.
I avui he anat a un concert de Barón Rojo. Ara són les tantes de la matinada i ja he aclarit una mica, però la veritat és que no me n’he adonat de moltes coses. Només sé que hi havia una gentada.
Com pots veure, ve bastant de gent bona per aquí, però també hi ha bons grups d’aquí. T’envii un full amb propaganda d’un recital a un bar de Santa Cruz que es diu Espacio 41, on se’n solen fer bastants. Jo hi vaig sempre que puc perquè vertaderament val la pena. Sé que circula una cinta com a mig pirata amb dos conjunts d’aquí (Familia Real i Moral Femenina) i si la puc aconseguir, te l’enviaré.
M’han dit que en Pau Riba actuarà a Cala Rajada per l’agost; evidentment que m’agradaria anar-hi, però tenc el pressentiment que no serà així.
Aquesta ferratina de Las Vulpess me la va donar el germà de la cantant, que viu amb jo a la mateixa casa.
Bé, Pep, fins prest.
Miquel
Capdepera, 17 juliol, 83
...crec que el que no es pot descriure amb precisió, no s’hauria d’intentar descriure. Leonard Cohen
...són les 4 de la matinada... acab de sopar... i m’estic fumant un porret d’herba... ja fa un més que faig feina (no és com la mili, però hi falta poc)... en sèrio que és molt dur... fa un parell de dies que estic fet pols... però també passa el temps i cada dia és un dia menys que em queda... supòs que ho aguantarem...
...per aquí hi ha poques coses noves... el més destacable és que en F. es dedica a mossegar a la gent... tothom dur marcades les seves dents a part o banda... jo no!...
...m’imagín que sabràs que al quarter de puntiró (a la carretera vella de Sineu), un cabo ha mort dos soldats i després s’ha suïcidat... és igual... hi ha molts de cabos i més soldats... no ve d’aquí...
...i a més a més diumenge... no m’hi puc acostumar... és més dur que els altres dies... ...me sap greu, però no te puc contar quasi res agradable... el que puc fer és no contar res... en sèrio... no estic massa bé... crisis... what crisis?... fa uns quants dies que no sé què passa... no sé què he de fer... no ho tenc gens clar... de moment acabaré l’estiu fent de cuiner i ja ho veurem... però després no sé gens cap a on puc prendre... pot ser que estigui cansat de veure sempre el mateix... la mateixa gent... tot és igual, sempre igual... si me trobes una feina per aquí puc venir una temporada... no ho sé... m’estim més no programar res i anar improvisant com sempre...
...tot el que es mou és blanc:
una gavina, una ona, una vela,
i es mou amb massa puresa
com per poder ser parodiat.
Esclafau el dolor.
Leonard Cohen
...estic escoltant Radio 3, però hi ha interferències d’una puta emissora italiana... hi ha dies que tot va malament... avui (for exemple)... “si déu vol demà tot anirà millor”... i si déu no vol que li donin pel cul... joder!... saps lo agradable que és estar 5 o 6 hores entre 40 i 46 graus de temperatura?... bé, no val pensar-hi ara...
...naturalment no tot és tan tràgic... hi ha qualque moment guapo... per exemple, m’he pres un parell de mescalines (àcids autèntics)... i ha estat molt bé... però només ha durat unes hores... però aquestes hores les he viscut a tope... i ja no me les poden fotre...
...bé, tio... jo què sé... supòs que passarà la crisi i tot tornarà a marxar... mentrestant, aquí, a aguantar un poquet més...
salut i llibertat
pep cuní
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (0) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Recentment
- "Alarit", d'Allen Ginsberg
- La Biblioteca del Golea (Gifreu)
- Compartint el foc amb la contracultura
- La Biblioteca del Golea (Smith)
- La Biblioteca del Golea (Vinyoli)
- De mentida en mentida
- La Biblioteca del Golea (Itoiz)
- Tots sols contra les ficcions socials
- MANIFEST per a la creació d'una nova Internacional
- No voldria pas dinyar-la
- El matrimoni d'un elefant i una coloma
- La Biblioteca del Golea
- Amazics
- La celebració del llangardaix
- Tot se'n va en orris
- La Banda dels Cinc
- Voyage à Rodrigues
- El Jardí de les Hespèrides
- L'illa en pes
- Sobre Rodes cap el Paradís
- La Sala de Màquines (del Temps)
- Una nit vaig calar foc a la casa que estimava
- un poema quasi acabat
- La Piscina dels Somnis
- boixar
- La Terrassa de la Comprensió
- La Biblioteca dels Viatges
- El Soterrani dels Esperits
- excel·lent en rebel·lió
- La Recepció dels Dubtes