El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

Crim (7)

golea | 08 Mar, 2005 15:48

estiu



diari entre dues creus

1

Devora cada arbre una pedra aguda per a cada peu esquinat. Navalles damunt carn viva, llum lluenta, font srdida damunt estanys fets malb. Van a la meva espatla els pitjors adus. Van lladrucs de ca rere la meva ombra, rere la suor caiguda dins la pols. I encara. Una cortina rompuda. Un somni encadenat. Una tempestat exemplar. Un toro malalt. Un riu de sang.
El concert s ms enll. Aqu, el desconcert. Plou la llum en complicitat amb ecos desitjats. Com una mar, satisf les meves dues eternes fams. s tot -cel, aire, alcohol- tremolor de la sensualitat amagada. Draps. Ja est. On ms draps que pels costats de Du? Ombres banyades dels suburbis, vides de contes celestes i de plurals jardins. Taques d’oli d’unes oliveres ordenades el verd de les quals tremola encara als meus ulls trbols d’odis acaramullats per no s quines mirades adverses, quines mans cruels, quines paraules esquives.

2

Suren pellofes damunt l’aigua i s’arremolinen devora inesperades temptacions. Aqu tampoc no hi ha mar. Que la mar s florida d’herois, selva de perduts i no ravenissa d’hivernacle. Qui empeny el meu cos i pronunci el meu nom? Qui insult, a la meva orella, la meva nima? Tremola el coure a les meves mans. Tremola all opac, all menyspreable. Qu tem d’aqueixa cantonada muda, d’aqueix portal solitari, d’aqueix home alt, que m’ha mirat en passar com un ca tinys?

3

Un horabaixa -ahir horabaixa- uns obrerets s’han apunyalat davant els meus ulls, i he vist caure la sang damunt les seves camises de diumenge, i transformar-se en flors roges les pedres d’un carrer on jugaven uns nins. I desprs he vist, aquesta nit, a la llum d’un fanal i entre blanques bates asptiques, els rostres de tres morts recents. De tres morts d’odi. De tres herois de barri proletari. El major tenia desset anys i un front ample de somniador sense ales. Els seus destins estaven potser en acabar un poeta, l’altre pintor, actor de cine l’altre. I ara ha estan muts i freds per sempre, amb una jove ganyota d’amargura a la boca i extraviats els ulls i les mans rgides.
Qu sap ning, qu sabem nosaltres, del punyal que ens ferir, de les mans que ens estrangularan, de la bala que ens esclatar el cap? En quina plaa, en quin carrer, a quina ciutat, sota quin cel caurem un ufans dia per a no aixecar-nos ms? Perqu se’ns aperduin els ulls i se’ns amargui, amb una coneguda carussa, la boca. Per a ser espectacle d’unes hores, entre vestits oficials i ulls curiosos. Perqu un periodista annim faci la seva crnica ms cruenta, mentre mossega un entrep i xucla un tass de ginebra i xucla un xigarro que no sap si s seu o per quins camins li ha arribat. Perqu unes ploroses dones es lamentin i mengin llavors amb ms talent aquella nit.

4

Anam somiant malsons per la vida. Somnis d’altres mesclats amb els nostres propis somnis. Cada hora du la seva sorpresa. A aquesta dona que ara estimam tant, que donarem la vida per ella, potser l’odiarem dem. Trairem aqueix amic a l'aventura del qual est subjecta la nostra. A qui ens ajud a la nostra estrena pitjor, el deixarem naufragar dins la seva bona desgrcia. I salvarem a qui no ens ha de salvar o a qui ens ha d’empnyer cap a un costat per a salvar al seu enemic ms prxim.
Qui ets tu? On vas? Tots cridant-m’ho. Tots desitjant que no els escolti. Tots expectants del meu calvari de cec, de les trencadures de la meva empresa, de l’aguait final en qu tot s’acabi.

5

Qu somnia la mar aquestes albades d’agost perqu sigui el seu cant tan tendre, tan subtil la seva espuma, tan somrient el seu blau, tan melodis el seu onatge? Segueixen les clavegueres desembocant a les seves aiges. Nept ja l’ha oblidat. Les antigues sirenes habiten ara estrelles distants. Per la mar encara no s quins deliciosos somnis, doncs s tendre el seu cant i subtil la seva espuma i somrient el seu blau i melodis el seu onatge.

6

—Allota, on vas?
—Volen dos ngels damunt la tomba del meu amant.
—Vols subjectar-los les ales, o s que anheles, amb crits i braos, espantar-los?
—Vull saber si sn d’amistat els seus vols, si sn blanes les seves mans. Si tot aletejar s com jo l’he somiat. Perqu tem les esposes per a un viatge tan llarg. Per si de cas noms les meves mans poden fer el que dos ngels no facin.
Qued tot sol el carrer. En una cantonada prxima es trenc un cos ferit.
S’escoltaren, de cada cop ms distants, unes lnguides passes. lluny tremola, sobre un horitz moradenc, un laberint de creus entre cals banyades.

7

Tremola la llum del migdia sobre un paisatge de cases obscures, de carrerons cruels, de pobresa pudenta.
A aquesta mateixa hora cantava altres dies una veu de dona en una finestra entreoberta.
Jo escoltava la seva veu amb apassionada tendresa. I el sol de les dotze arrissava els seus ors sobre el paisatge que ara mir. I eren clares les cases i rients els carrers i fragant la pobresa.
Si jo vaig apagar aqueixa veu i el paisatge d’ella i el seu somriure de la seva hora, per qu ves ara planys sobre un migdia que s obra de les meves mans, sobre un paisatge que jo he construt i que els meus ulls, com dos cels de tardor, turmentadorament, aombren?

Crim, Agustn Espinosa (1934)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb