I
S'Esclafit
no pot morir.
No és tan sols un joc de paraules.
Ni una metàfora.
Junts hem trobat els perfums exòtics
que tant ens mancaven.
Baixàvem dels estels
-les nostres naus extraterrestres-
plens de melangia i rancor,
però ara...
S'Esclafit no pot morir.
Les deesses del somnis ho saben bé
i els dimonis.
Junts hem donat vida a la mort, junts
hem destruït les rutines dels grans conquistadors,
junts ens hem rigut dels capitosts
i encara no és hora de tornar
a la seva realitat.
II
Justificació.
Formulista/Ordenancista.
Fràgil/Trencadís/Delicat.
Traspassant la seva orla es descobreix
la gran mentida, el cinisme
amb noms i llinatges,
el paratge desolat.
No tenen cares, tenen façanes,
no tenen cor, tenen motor,
trepitgen amb sabates metàl·liques,
mosseguen amb dents d'or,
rapinyen amb ungles d'ivori:
però tampoc no tenen raó:
tenen televisió.
juliol, 1980