El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

Crim (6)

golea | 22 Febrer, 2005 14:54

ngelus


nicament des dun nvol, des duna torre alta, des dun avi o des duna cornisa de gratacels, es veuen les coses com jo les veia aquell horabaixa des duna vulgar finestra dalcova.
El que veia no era realment res dextraordinari, per a mi momplia dun ardors goig: sobre una aguda roca solitria, un gran ocell blanc.
Potser no era completament blanc, sin tan sols gris, i la distncia i el to obscur de la roca desvirtuaven en gran manera el color. El record que em queda daqueix s, de totes maneres, ms vague, i no aix el de desmesurada mida, que ms encara avui molt fidel. Era -havia o volia ser al manco- un voltor. El seu cap, com el dun nin de dos anys. La seva estatura, de quasi dos metres. El seu bec, morros. La seva cua, com la dun pa.
Hi havia all, al meu costat, una dona a la qual havia besat molt en altre temps jo, que ara es deixava besar per un jove moreno, que fumava els meus propis cigarrets i usava els meus mistos com si fossin seus.
Per a mi mapassionava, sobretot, el gran ocell blanc. Intentava disparar contra ell la meva pistola, quan fog de sobte, sigillosament, en un vol llumins i arbitrari, que, a mesura que sallunyava, el feia ms gran i ms difan. Llavors vaig veure que no era blanc sin de colors diversos i el que jo havia cregut un de sol eren dos ocells. Un sol de posta es filtrava a travs de les quatre ales obertes com per les ogives duna catedral i les policromava fins a linfinit. Debades intentava jo omplir els meus ulls amb totes aquestes vagues coses, per a fer fugir de qualque manera lidilli de lallota a qui havia besat en un altre temps i del jove moreno que es fumava els meus cigarrets com si fossin seus i usava els meus propis mistos, el meu balc i les meves millors butaques.
Em consolava, innocentment, amb la idea que eren, en tant, ambds estranys al meravells espectacle que es desenvolupava a les seves espatles. Ignorants de les quatre ales lluminoses, de la gran policromia celeste i del sol ocsic. Ignorants, tamb, de la meva pistola, que havia deixat encasquetada el vol dun gran ocell blanc.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb