El Naufragi del Golea

Francisco Gutiérrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan		 uf!!!

Crim (5)

golea | 11 Febrer, 2005



era jo un cavall?


Primer —i no era primer per ventura— digueren:
—Ja estam tot sols!
Estàvem tot sols, enmig d'una plaça inclement, tu, jo i el cotxer de la cantonada.
Una oronella plegà de sobte les seves ales, a la meitat precisa d'un vol, i rodà morta, dins una claveguera destapada, seguida molt de prop per una llosca de cigar.
Les teves mans es doblegaren sota les meves cames descarnades.
Si el cotxer de la cantonada et besà un parell de vegades al coll i et grapejà els pits amb les seves manasses destres en governar regnes més llargues, només fou per això. Perquè et va veure tímida, enmig de la plaça solitària on jo encara era la meva estàtua; indefensa i amb les mirades per les llambordes més amples.
Quan, després d'una lluita anguniosa amb un marbre terriblement rebel, a la fi vaig poder baixar de l'alta tarima on cruels heroïcitats em dugueren, ja era tard. Estaves tactant els òrgans genitals d'un cavall malalt. Encara molt bella sota la seva bata de veterinària acabada de sortir de l'Escola.
Inútilment vaig passejar una vegada i una altra davant els teus ulls les meves obtuses i complicades disfresses de cabra, d'ase, de xai, de mula, de ca, de vaca... Ni bels de cabra tuberculosa, ni planys de ca amb úlcera d'estómac, ni tan solament gemegosos renills de mula amb mal de costat. Veterinària de capçalera d'aquell pobre cavallet indefens, ja no te n'hauries de separar pus.
Una hora més tard passà l'enterrament del cotxer de la cantonada. Anava el baül sobre el mateix cotxe de punt, estirat per la seva dona i el seu fill petit. Seguien el macabre vehicle set cavallers enlevitats, portadors de corones de lliris blancs al cap. L'enlevitat impar precedia els altres sis i duia una bandera espanyola, la guixada asta de la qual acabava en una sabatilla malgastada.
El metge em llegí un plec que deia:
«Jo, metge titular d'aquest poble, certific que el pacient morí a conseqüència d'una peritonitis produïda, sembla, per coces rebudes del seu cavall Agustín.»
El notari guardava a la seva cartera aquestes paraules, en extrem voluptuoses per mi:
«Item, deix a la senyoreta veterinària el meu cavall Agustín, amb el compromís de curar-lo, dins el termini de dos mesos, la recent blennorràgia que pateix el dit animal.»

Al lloc on hi havia abans la meva estàtua hi havia un buró arnat, coix d'una cama, i un poal de fems adornat amb lliris blancs.

Crim | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb