 |
Don't know how it all got started I don't know what they're doin' with their lives But me, I'm still on the road Headin' for another joint We always did feel the same We just saw it from a different point Of wiew Tangled up in blue Bob Dylan |
 |
Crim (4)
golea | 07 Febrer, 2005
la nit de nadal de fígaro
Sentia una tendresa que em duia a acariciar totes les coses: lloms de llibres, fulles de navalles, morros de moix, rissos de pubis, prismes de gel, escarabats florits, llengües de ca i pells de marta, cucs i bolles de vidre.
Les meves mans tocaven qualque cosa freda i repugnant. Primer les orelles, tot seguit el nas, després les celles del cadàver d'un home de devers cinquanta anys, en escorç horitzontalment en un gran primer pla de gran «film», que fos a la vegada un gran quadre. Aquell home tenia un ull mig tancat, i l'altre, vidriós, desmesuradament obert, i una barba de malalt d'una setmana. No duia sabates posades, sinó uns mitjons negres, de molt mala casta, romputs pel taló i damunt els dits. Tenia el cap acabat d'afaitar, i només cobria la seva ja macabre humanitat un abric de senyora, impecable, sense ni una sola rua, abric de maniquí de mostrador de sastreria, massa llarg per al mort, al qui només deixava en llibertat els peus. L'abric encara duia cosit en un costat un paper on es llegia: «Mª A., fadrina, de 16 anys, desconeguda».
Tot això entre dues fileres de coberts, sobre les estovalles blanques d'una taula de menjador preparada per a un gran sopar de dissabte de Nadal. Els peus malvestits, fregant la blancor d'uns pastissos de coco i la lleugera arquitectura d'un castell de pasta fullada: una de les mans, d'ungles corbes i obscures, mig submergida dins una font de «chantilly».
En una taula pròxima, hi ha vàries botelles de xampany i un flamant cap de porc, de claus molts llargs, que s'assemblaven massa als del difunt.
La posició horitzontal allargava un poc l'estatura del cadàver; però, de totes maneres, no devia fer menys de dos metres.
No sense grans esforços l'havia pogut dur fins allà. I col·locar-lo damunt la taula, sense interrompre gaire la complicada retòrica del banquet. Ja només es tractava de separar el cap del tronc, i cap dels calats guanivets de plata tallava bé. Això comença a angoixar-me, amb la por d'haver d'invertir més temps que el fixat.
M'invadia una tendresa que em duia a acariciar totes les coses: baules, arrambadors d'escales, fruites podrides, rellotges d'or, excrements de malalt, bombetes elèctriques, sostenidors suats, cues de cavall, axil·les peludes i camisetes sagnants, mugrons, copes de vidre, escarabats i lliris blancs naturalment humits.
Encara que només acariciava les orelles, els llavis, les galtes d'un home a qui havien assassinat unes hores abans a la seva mateixa habitació, per a substituir el seu cap per un cap més clàssic: capritx últim, de nit de Nadal, d'una dona de pèl roig i malucs ampul·losos. Per qui havia arribat fins al crim. I que esperava, mentre, voluptuosament, el meu retorn imperiós a ca seva, portador del sopar màgic, en el qual havia de ser jo, a la vegada, «maitre», escorxador i comensal enamorat.
Sentia una tendresa que em duia a acariciar totes les coses: lloms de llibres, fulles de navalles, morros de moix, rissos de pubis, prismes de gel, escarabats florits, llengües de ca i pells de marta, cucs i bolles de vidre.
Les meves mans tocaven qualque cosa freda i repugnant. Primer les orelles, tot seguit el nas, després les celles del cadàver d'un home de devers cinquanta anys, en escorç horitzontalment en un gran primer pla de gran «film», que fos a la vegada un gran quadre. Aquell home tenia un ull mig tancat, i l'altre, vidriós, desmesuradament obert, i una barba de malalt d'una setmana. No duia sabates posades, sinó uns mitjons negres, de molt mala casta, romputs pel taló i damunt els dits. Tenia el cap acabat d'afaitar, i només cobria la seva ja macabre humanitat un abric de senyora, impecable, sense ni una sola rua, abric de maniquí de mostrador de sastreria, massa llarg per al mort, al qui només deixava en llibertat els peus. L'abric encara duia cosit en un costat un paper on es llegia: «Mª A., fadrina, de 16 anys, desconeguda».
Tot això entre dues fileres de coberts, sobre les estovalles blanques d'una taula de menjador preparada per a un gran sopar de dissabte de Nadal. Els peus malvestits, fregant la blancor d'uns pastissos de coco i la lleugera arquitectura d'un castell de pasta fullada: una de les mans, d'ungles corbes i obscures, mig submergida dins una font de «chantilly».
En una taula pròxima, hi ha vàries botelles de xampany i un flamant cap de porc, de claus molts llargs, que s'assemblaven massa als del difunt.
La posició horitzontal allargava un poc l'estatura del cadàver; però, de totes maneres, no devia fer menys de dos metres.
No sense grans esforços l'havia pogut dur fins allà. I col·locar-lo damunt la taula, sense interrompre gaire la complicada retòrica del banquet. Ja només es tractava de separar el cap del tronc, i cap dels calats guanivets de plata tallava bé. Això comença a angoixar-me, amb la por d'haver d'invertir més temps que el fixat.
M'invadia una tendresa que em duia a acariciar totes les coses: baules, arrambadors d'escales, fruites podrides, rellotges d'or, excrements de malalt, bombetes elèctriques, sostenidors suats, cues de cavall, axil·les peludes i camisetes sagnants, mugrons, copes de vidre, escarabats i lliris blancs naturalment humits.
Encara que només acariciava les orelles, els llavis, les galtes d'un home a qui havien assassinat unes hores abans a la seva mateixa habitació, per a substituir el seu cap per un cap més clàssic: capritx últim, de nit de Nadal, d'una dona de pèl roig i malucs ampul·losos. Per qui havia arribat fins al crim. I que esperava, mentre, voluptuosament, el meu retorn imperiós a ca seva, portador del sopar màgic, en el qual havia de ser jo, a la vegada, «maitre», escorxador i comensal enamorat.
Crim | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (0) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Recentment
- "Alarit", d'Allen Ginsberg
- La Biblioteca del Golea (Gifreu)
- Compartint el foc amb la contracultura
- La Biblioteca del Golea (Smith)
- La Biblioteca del Golea (Vinyoli)
- De mentida en mentida
- La Biblioteca del Golea (Itoiz)
- Tots sols contra les ficcions socials
- MANIFEST per a la creació d'una nova Internacional
- No voldria pas dinyar-la
- El matrimoni d'un elefant i una coloma
- La Biblioteca del Golea
- Amazics
- La celebració del llangardaix
- Tot se'n va en orris
- La Banda dels Cinc
- Voyage à Rodrigues
- El Jardí de les Hespèrides
- L'illa en pes
- Sobre Rodes cap el Paradís
- La Sala de Màquines (del Temps)
- Una nit vaig calar foc a la casa que estimava
- un poema quasi acabat
- La Piscina dels Somnis
- boixar
- La Terrassa de la Comprensió
- La Biblioteca dels Viatges
- El Soterrani dels Esperits
- excel·lent en rebel·lió
- La Recepció dels Dubtes