El Naufragi del Golea

prova capçalera
Francisco Gutiérrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
     Bob Dylan
uf!!!

Crim (2)

golea | 26 Gener, 2005 09:57

primavera



lluna de mel


M'havia dormit entre vint pits, vint boques, vint sexes, vint cuixes, vint llengües i vint ulls d'una mateixa dona. Per això fou el meu despertar més angoixós i horripilant: crucificat sobre el meu propi llit de matrimoni posats en posició vertical darrera un gran balcó de vidres obert en un carrer desolat. Es feia de dia darrera aquell balcó que em servia de vitrina. Estava completament despullat. Tenia fred i vergonya que em poguessin veure des del carrer. Unes fines mans de dona florejaven sobre els meus peus com dos claus blancs i, probablement, eren elles les que em subjectaven de bell nou. Vaig inventar per a aquell moment una oració plena de tendresa, en què hi havia mesclats confusos records d'un llibre sobre les obres de misericòrdia que vaig haver d'aprendre de memòria de nin i versos de Paul Claudel i fragments del meu Segon epistolari.
Després de la meva tendra oració, un exèrcit de mosques d'ales verdes, de caragols de camp, de cuques molles, de gripaus i petits ratolins blancs, començaren a pujar-me per les cames fins a cobrir-me tot el cos amb les seves immundícies. Vet aquí el vestit que se'm tenia reservat. Bullia entorn del meu cap el xinxer hostil de les mosques. Un tremolor aborronant bategava damunt del meu ventre i damunt dels meus braços i damunt la meva cara i damunt les meves aixelles i fins i tot damunt de les meves mans clavades al llit per dos amples punyals que em produïen una sagnia abundant. Els ulls se m'ennigularen, i preveia que m'anava a acubar d'un moment a l'altre. Les més grans amargors no provenien d'això, malgrat tot. Sinó d'un cap truncat de dona morena, que des d'un racó del balcó em mirava amb ulls suplicants, com si els seus destins només depenguessin de mi. D'aquell cap terriblement pàl·lid, col·locat damunt un petit vetlador, i il·luminada per la llum tènue de l'alba, fluïa un fil de sang que havia format un gran bassiot en el pis del balcó. Xerrà, a la fi, el cap, i la veu de Maria Anna clarejà de sobte damunt la nit urgent de l'alcova.
—Ara puc dir-te que t'odiï, el meu pobre vell burlat, el meu gran banyut macilent. No tocaràs jamai els meus pits, acariciats avui per mans d'àngels. Va ara el meu sexe per les cases de prostitució dels ports de la Mediterrània, visitades per joves mariners agosarats, i els meus peus corren darrera braços desclavats i darrera llavis verjos. Per tu em queda aquest cap truncat i aquests ulls tímids i aquesta perenne boca insultant. I aquest gran bassiot de la meva pròpia sang, degotejant sobre la voravia d'un carrer de l'alba i damunt els vestidets de les primeres escolars. El rellotge de la teva crucifixió. La teva clepsidra sagnant. Amb la darrera gota de la meva sang s'acabarà també el teu somni...
Començaren a sonar damunt del meu cap unes campanades que jo sabia distants; un ding-dong accelerat i monòton. Venia un perfum d'encens des del carrer i un murmuri de resos i un trepig de processó i una remor d'enagos. Qualcú cridà, esqueixadament, a la meva espatla, apagant amb els seus crits tots els renous.
Vaig veure com el vetlador cedia sota un gran pes, i el cap de Maria Anna rodava per terra, arrossegant amb la seva caiguda quatre brandons encesos que jo no havia vist fins llavors. En el cel, que començava a fer-se a penes rosat, surava una gran creu oblonga a l'entorn de la qual volaven un parell de corbs silenciosos com sinistre ramat de baüls alats.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb