El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

Crim (2)

golea | 26 Gener, 2005 09:57

primavera



lluna de mel


M'havia dormit entre vint pits, vint boques, vint sexes, vint cuixes, vint llenges i vint ulls d'una mateixa dona. Per aix fou el meu despertar ms angoixs i horripilant: crucificat sobre el meu propi llit de matrimoni posats en posici vertical darrera un gran balc de vidres obert en un carrer desolat. Es feia de dia darrera aquell balc que em servia de vitrina. Estava completament despullat. Tenia fred i vergonya que em poguessin veure des del carrer. Unes fines mans de dona florejaven sobre els meus peus com dos claus blancs i, probablement, eren elles les que em subjectaven de bell nou. Vaig inventar per a aquell moment una oraci plena de tendresa, en qu hi havia mesclats confusos records d'un llibre sobre les obres de misericrdia que vaig haver d'aprendre de memria de nin i versos de Paul Claudel i fragments del meu Segon epistolari.
Desprs de la meva tendra oraci, un exrcit de mosques d'ales verdes, de caragols de camp, de cuques molles, de gripaus i petits ratolins blancs, comenaren a pujar-me per les cames fins a cobrir-me tot el cos amb les seves immundcies. Vet aqu el vestit que se'm tenia reservat. Bullia entorn del meu cap el xinxer hostil de les mosques. Un tremolor aborronant bategava damunt del meu ventre i damunt dels meus braos i damunt la meva cara i damunt les meves aixelles i fins i tot damunt de les meves mans clavades al llit per dos amples punyals que em produen una sagnia abundant. Els ulls se m'ennigularen, i preveia que m'anava a acubar d'un moment a l'altre. Les ms grans amargors no provenien d'aix, malgrat tot. Sin d'un cap truncat de dona morena, que des d'un rac del balc em mirava amb ulls suplicants, com si els seus destins noms depenguessin de mi. D'aquell cap terriblement pllid, collocat damunt un petit vetlador, i illuminada per la llum tnue de l'alba, flua un fil de sang que havia format un gran bassiot en el pis del balc. Xerr, a la fi, el cap, i la veu de Maria Anna clarej de sobte damunt la nit urgent de l'alcova.
Ara puc dir-te que t'odi, el meu pobre vell burlat, el meu gran banyut macilent. No tocars jamai els meus pits, acariciats avui per mans d'ngels. Va ara el meu sexe per les cases de prostituci dels ports de la Mediterrnia, visitades per joves mariners agosarats, i els meus peus corren darrera braos desclavats i darrera llavis verjos. Per tu em queda aquest cap truncat i aquests ulls tmids i aquesta perenne boca insultant. I aquest gran bassiot de la meva prpia sang, degotejant sobre la voravia d'un carrer de l'alba i damunt els vestidets de les primeres escolars. El rellotge de la teva crucifixi. La teva clepsidra sagnant. Amb la darrera gota de la meva sang s'acabar tamb el teu somni...
Comenaren a sonar damunt del meu cap unes campanades que jo sabia distants; un ding-dong accelerat i monton. Venia un perfum d'encens des del carrer i un murmuri de resos i un trepig de process i una remor d'enagos. Qualc crid, esqueixadament, a la meva espatla, apagant amb els seus crits tots els renous.
Vaig veure com el vetlador cedia sota un gran pes, i el cap de Maria Anna rodava per terra, arrossegant amb la seva caiguda quatre brandons encesos que jo no havia vist fins llavors. En el cel, que comenava a fer-se a penes rosat, surava una gran creu oblonga a l'entorn de la qual volaven un parell de corbs silenciosos com sinistre ramat de bals alats.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb