El Naufragi del Golea

Assaig de programa en el... temple?

golea | 24 Octubre, 2006

Assaig de programa en el... temple?
 
 
 
L'amor es pot fer a qualsevol lloc, fins i tot a la capçada d'un arbre.
Però a dalt dels arbres només hi viuen els micos.
Albert Sánchez Piñol. Pandora al Congo, 2005
 
A vegades les coses se'ns presenten d'una manera inesperada; a vegades volem, però no podem; i a vegades podem, però no volem. Així de complicada és, a voltes, la vida, i també la mort, tot s'ha de dir!
Bé, no sé per què dic tot això, perquè el que voldria dir és que aquí podeu escoltar un programa de ràdio, millor dir, la maqueta d'un programa de ràdio, que potser mai no s'acabarà. Hi falten una sèrie de retocs que no me veig amb esma de fer, hi manca la música de fons i la de continuïtat entre les lectures, hi manca la revisió de la fonètica i, segur, que qualque cosa més. Però, com he dit, no em veig amb esma de fer-hi res més.
Ara que en Barona prepara una gran moguda a Capdepera Ràdio, jo, ja ho veus!, no tenc il·lusió per a acabar la maqueta de "La Biblioteca del Golea". Així que no el podré acompanyar en aquest viatge, i és per una raó molt senzilla: ell sap on va i jo no. No som Ulisses i ell, si no ho és, s'hi assembla. I es mereix arribar perquè hi ha fet una feinada. Ha mobilitzat mitja humanitat per a realitzar el seu somni i els somnis només existeixen quan els volem realitzar. I jo, pel que es veu, m'he despertat. He acabat la son i m'he topat de cara amb la crua realitat i ja no tenc il·lusió per a posar música a tot aquest desgavell que m'he trobat. I segurament no en posaré pus, de música. Perquè la música ens crea unes il·lusions que no són certes, ens retorna a un temps que ja ha passat i que mai més no tornarà. "D'il·lusions ja no es pot viure!" és, potser, l'únic programa de ràdio que podria fer; un programa sense música i sense sons i gairebé sense paraula (la paraula és un so, perdonau la contradicció...). Començaria a les tres de la matinada i acabaria a les tres i mitja. Silenci total. Potser qualque frase aperduada per aquí o per allà. Això sí, vos diria bona nit! I això és tot.
I ara me'n vaig a intentar dormir o a llegir. Tenc un pressentiment: em veig per les estepes russes viatjant amb un trineu. Cercaré na Lara? Li escriuré poemes? No ho sé.
 
Des d'aleshores nit i dia em crides,
insòlita i minúscula presó.
Llorenç Moyà, Presidi major, 1977

General | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Subscripció