 |
Don't know how it all got started I don't know what they're doin' with their lives But me, I'm still on the road Headin' for another joint We always did feel the same We just saw it from a different point Of wiew Tangled up in blue Bob Dylan |
 |
Boixar mentre caus per un sobam
golea | 16 Octubre, 2006
Boixar mentre caus per un sobam
Aquest estiu no hem aturat d'anar a Vilafranca. De fet crec que només hem anat a Vilafranca. Anar i tornar. Com quan anàvem a Can Boleto. Anàvem i tornàvem. I el viatge era bo i també l'arribada. El pitjor sempre ha estat la tornada, però... Així que en Barona i jo ens hem passat mig estiu per Vilafranca de concerts i cerveses, unes en llauna, les altres en tassó de plàstic i les darreres en copa de vidre. Una copa grossa, tot s'ha de dir, que ens servien en un bar prop de la plaça on escoltàrem el fantasma d'un negre que cantava blues. Bé, el negre no cantava, però hi era. I en Barona deia que hauria fet unes versions més macarres, més brutes, sense tant de respecte. Va, idò, fes-les, pensava jo mentre ho comentava. Després surten unes actrius a l'escenari improvisat i comencen a xerrar de dones. Una diu que quan era petita pensava que el que més li agradaria en ser gran seria boixar i que, efectivament, ara que ja és gran ho ha comprovat.
Una al·lota que està dreta al meu costat em demana: "Què vol dir boixar?".
I jo pens que les coses realment van malament, molt malament. La joventut no sap què és boixar. De fet no boixen. Només fan l'amor. I l'amor no existeix. Així que fan una cosa que no existeix. Una trista conclusió.
Uep, atura el carro! No és que no existeixi. N'hi ha, supòs que els més optimistes, que diuen que no és que no existeixi, sinó que s'ha de reinventar. El que passa, però, és que els inventors estan ocupats en altres afers més productius. Dediquen la seva atenció als xips de control personal, a les geleres intel·ligents, a les bombes teledirigides amb càmeres d'infrarojos incorporades, a l'alimentació química i a la genètica del cangur. I a l'amor encara no se li ha trobat una rendabilitat a curt o mitjà termini. I ja ni en parlam del llarg. Així que l'amor, per ara, haurà de seguir esperant el moment en què qualcú li trobi una nova utilitat en aquesta economia global de mercat, el reinventi i en registri la patent. S'haurà de pagar? No ho sé, però si és així això ja té un altre nom, no vos sembla?
Boixar és gratis. "Boixau i no faceu la guerra!", que dirien alguns.
Així que, en Barona i jo ja tenim dues paraules per a reivindicar: Sobam i Boixar, i haurem de carregar aquest pes tota la vida. "Boixar mentre caus per un sobam!" Bé, sembla el títol d'una de les seves cançons. No està malament. Mentre els inventors o els reinventors s'ho pensen, noltrus podem inventar cançons fetes de paraules en desús, de paraules que han caigut en desgràcia, de paraules que s'han desplomat per un sobam i que van quedant enterrades per la inèrcia implacable del temps i de les males companyies.
PD
I de Vilafranca, començar un viatge cap enlloc, no com Ulisses que sabia que anava cap a Ítaca: un viatge sense pàtria a la qual tornar i sense records als quals fermar-se.
Aquest estiu no hem aturat d'anar a Vilafranca. De fet crec que només hem anat a Vilafranca. Anar i tornar. Com quan anàvem a Can Boleto. Anàvem i tornàvem. I el viatge era bo i també l'arribada. El pitjor sempre ha estat la tornada, però... Així que en Barona i jo ens hem passat mig estiu per Vilafranca de concerts i cerveses, unes en llauna, les altres en tassó de plàstic i les darreres en copa de vidre. Una copa grossa, tot s'ha de dir, que ens servien en un bar prop de la plaça on escoltàrem el fantasma d'un negre que cantava blues. Bé, el negre no cantava, però hi era. I en Barona deia que hauria fet unes versions més macarres, més brutes, sense tant de respecte. Va, idò, fes-les, pensava jo mentre ho comentava. Després surten unes actrius a l'escenari improvisat i comencen a xerrar de dones. Una diu que quan era petita pensava que el que més li agradaria en ser gran seria boixar i que, efectivament, ara que ja és gran ho ha comprovat.
Una al·lota que està dreta al meu costat em demana: "Què vol dir boixar?".
I jo pens que les coses realment van malament, molt malament. La joventut no sap què és boixar. De fet no boixen. Només fan l'amor. I l'amor no existeix. Així que fan una cosa que no existeix. Una trista conclusió.
Uep, atura el carro! No és que no existeixi. N'hi ha, supòs que els més optimistes, que diuen que no és que no existeixi, sinó que s'ha de reinventar. El que passa, però, és que els inventors estan ocupats en altres afers més productius. Dediquen la seva atenció als xips de control personal, a les geleres intel·ligents, a les bombes teledirigides amb càmeres d'infrarojos incorporades, a l'alimentació química i a la genètica del cangur. I a l'amor encara no se li ha trobat una rendabilitat a curt o mitjà termini. I ja ni en parlam del llarg. Així que l'amor, per ara, haurà de seguir esperant el moment en què qualcú li trobi una nova utilitat en aquesta economia global de mercat, el reinventi i en registri la patent. S'haurà de pagar? No ho sé, però si és així això ja té un altre nom, no vos sembla?
Boixar és gratis. "Boixau i no faceu la guerra!", que dirien alguns.
Així que, en Barona i jo ja tenim dues paraules per a reivindicar: Sobam i Boixar, i haurem de carregar aquest pes tota la vida. "Boixar mentre caus per un sobam!" Bé, sembla el títol d'una de les seves cançons. No està malament. Mentre els inventors o els reinventors s'ho pensen, noltrus podem inventar cançons fetes de paraules en desús, de paraules que han caigut en desgràcia, de paraules que s'han desplomat per un sobam i que van quedant enterrades per la inèrcia implacable del temps i de les males companyies.
PD
I de Vilafranca, començar un viatge cap enlloc, no com Ulisses que sabia que anava cap a Ítaca: un viatge sense pàtria a la qual tornar i sense records als quals fermar-se.
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (1) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Octubre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Recentment
- "Alarit", d'Allen Ginsberg
- La Biblioteca del Golea (Gifreu)
- Compartint el foc amb la contracultura
- La Biblioteca del Golea (Smith)
- La Biblioteca del Golea (Vinyoli)
- De mentida en mentida
- La Biblioteca del Golea (Itoiz)
- Tots sols contra les ficcions socials
- MANIFEST per a la creació d'una nova Internacional
- No voldria pas dinyar-la
- El matrimoni d'un elefant i una coloma
- La Biblioteca del Golea
- Amazics
- La celebració del llangardaix
- Tot se'n va en orris
- La Banda dels Cinc
- Voyage à Rodrigues
- El Jardí de les Hespèrides
- L'illa en pes
- Sobre Rodes cap el Paradís
- La Sala de Màquines (del Temps)
- Una nit vaig calar foc a la casa que estimava
- un poema quasi acabat
- La Piscina dels Somnis
- boixar
- La Terrassa de la Comprensió
- La Biblioteca dels Viatges
- El Soterrani dels Esperits
- excel·lent en rebel·lió
- La Recepció dels Dubtes
Re: Boixar mentre caus per un sobam
Jaqme | 16/10/2006, 18:26
Vilafranca o el paradís perdut?
Sí que perdem els matisos. Boixar és "follar", sobam és "acantilat" o "estam adormits", i tantes altres.
La llengua com a guerra.
I no feim més coses que perdre batalles. De cada vegada menys paraules, aleshores de cada vegada menys terreny i de cada vegada menys casa o món. D'aquí a perdre-ho tot ja no hi ha res.