El Naufragi del Golea

Francisco Gutiérrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan		 uf!!!

Un Coney Island de la ment (5)

golea | 01 Juny, 2006

        5
                         
                     Alguna vegada durant l'eternitat
                                                                            alguns tipus apareixen
i un d'ells
                que es presenta molt tard
                                                            és una espècie de fuster
        de qualque lloc de merda
                                                    com Galilea
            i comença a gemegar
                                                i reclamar que està assabentat
                de qui va fer el cel
                                                i la terra
                                                                i que l'individu
                        que de veres ens donà la pallissa
                                                                        és el seu Papà
 
            I a més a més
                    afegeix
                                Tot està escrit
                                                        en alguns manuscrits de pergamí
            que alguns sequaços
                                        deixen escampats per algunes bandes de la Mar Morta
                    fa molt de temps
                                                i als quals fins i tot no trobaràs
per un parell de milers d'anys o així
                                                            o almanco per
        mil nou-cents quaranta-set
                                                    anys
                                per a ser exactes
                                                            i encara així
        ningú hi creu realment
                                                o en mi
                                                               de veritat
 
        Estàs calent
                            li diuen
 
        I el refresquen
 
        L'estenen a l'Arbre perquè es refredi
 
        I tothom després d'això
                                                està sempre fent models
                        d'aquest Arbre
                                                amb Ell penjat
i sempre cantussegen el seu Nom
                                                        i el criden perquè baixi
                    i formi part
                                        del seu grup
            com si fos el reietó
                                            que ha de bufar
        o ells no ho poden fer del tot
        Només que ell no baixa
                                                del Seu Arbre
 
Tan sols penja allà
                                al Seu Arbre
                                                    semblant de veres Esgotat
                                    i molt fred
                                                        i també
            segons un resum
                                        de les darreres notícies del món
    de les usuals fonts no fidedignes
                                                            ben mort

5/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)

i

Coney Island | Següent | Anterior | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Per tu, Jacme

Golea | 02/06/2006, 12:34

La cançó es titula "Per camins de sorra il·luminats", i és del seu disc "Transcantautor. Última notícia", del 1984. No el tenc més que en cinta de cassette, així que no la puc posar aquí, de moment. Al llibre "Lletrese galàctiques" (Llibres del Mall, 1984) hi ha tota la discografia i les lletres fins aquell moment. Després Solfa i altres herbes no tan galàctiques. Ara, però, "Visca la Llibertat" i "El congrès dels solitaris". Per altra banda, procur posar els títols i els discs de les cançons que he penjat. La darrera, "Farmàcia de Guàrdia" no és de cap disc, és una lletra meva musicada i cantada per l'amu en Biel Barona. Si qualque dia coincidim per L'Atlàntida o per Bioko o déu sap per on, potser ens podríem veure per xerrar-ne un poc més. recreo20@hotmail.com

Re: Un Coney Island de la ment (5)

Jaqme | 02/06/2006, 10:54

Anyorava el teu blog. Per jo el millor de tota la xarxa. T'ho jur. Per cert, no podries posar sempre el títol de les cançons que acompanyen els posts i el disc on es troben? És que gràcies a tu ja m'he comprat dos discs que desconeixia! Per cert, saps a quin disc surt una cançó titulada "per camins de sorra" de Jaume Sisa?
Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb