El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

La bogeria alemanya i la nostra

golea | 08 Setembre, 2012 19:19


Infracrniques Neocolonials

La bogeria alemanya i la nostra

Funcionari anant a berenar carregat de bitllets per a pagar la cosumici.


carreta

Un dels interrogants ms emblemtics del segle XX s endevinar per qu el poble alemany, o si ms no una part d'ell, va arribar al grau de bogeria que culminaria amb la segona guerra mundia i tot el que va comportar. La culpa s del nazisme, diuen la majoria. I s cert. Per, i el nazisme com es pogu estendre tant i va poder prendre el poder per la "via democrtica"?

Alguns dels nostrus millors escriptors ja n'han parlat Josep Pla, Eugeni Xammar, per exemple i, per tant, no ser gens original, per tot va comenar amb les represslies contra Alemanya amb el tractat de Versalles de 1919 i les famoses reparacions de guerra (tres vegades el PIB alemany d'aquell moment) que caigueren com una pluja de pedres sobre la poblaci alemanya, sobre els alemanys normals i corrents. Si primer patiren la guerra, desprs patiren la pau.

El procs d'empobriment com a conseqncia del pagament d'aquestes reparacions va fer embogir a moltes persones individuals, amb la qual cosa el cos collectiu se'n va ressentir tant i tant que tot va acabar com va acabar.

La imatge que explica tot aquest desgavell s el de la inflaci que va suposar la total prdua de confiana en el paper moneda i, per tant, en tot el sistema financer i, per extensi, en tot el sistema poltic.

Per fer-nos una idea aproximada de com se va sentir la gent normal i corrent, basta recordar que si el 1919 una barra de pa costava 1 marc, el novembre de 1923 aquesta mateixa barra de pa costava 3.000 milions. S, ho heu llegit b: 3.000.000.000 de marcs. Si tenim present que una cervesa costava 4.000 milions de marcs i un quilo de carn 72.000 milions, aix significa que anar a berenar costava entre 12 i 15.000 milions de marcs i, per tant, havies d'anar a berenar amb una carreta plena de bitllets, o fins i tot amb dues.

Per altra banda, si al gener de 1923 un dlar costava 7.792 marcs, el novembre del mateix any costava 4,2 bilions!!!!!!!!

En fi, una autntica bogeria. En Josep Pla ho va viure amb els pls de punta i en va sortir afectat per tota la vida.

No explica aix moltes coses?

I la soluci a tot aquest desgavell monetari no va ser fer-ho pagar als responsables directes, que hauria estat el correcte, sin que va recaure sobre la classe obrera i sobre la mitjana, la qual gaireb va ser borrada del mapa. La dreta i l'esquerra tradicionals, totalment compinxades, aplicaren mesures com facilitar els acomiadaments, baixades de sous, ampliaci dels horaris de treball, acomiadament de treballadors pblics, desaparici d'ajuda als aturats, disminuci drstica dels serveis pblics, comenant per la sanitat... etc.
No direu que no vos sona tot aix? La gradual desaparici de la classe mitjana, que s el bess de la democrcia, l'acorralament i aculturitzaci de la classe obrera, el desprestigi dels partits poltics "democrtics", la impunitat dels culpables, l'enriquiment dels aprofitats... Tot aix, evidentment, va portar cap el desastre i va culminar amb guerres i genocidis perqu, naturalment, davant aquella situaci boja els bojus arribaren a agafar el comandament efectiu de les institucions fins arribar al paroxisme total.

Potser ens podem tranquillitzar pensant que la histria mai no es repeteix, per hi ha sensacions que ho desmenteixen: potser no es repeteixen els colors de les banderes i els sons dels cants, per el nucli dur de la histria sempre es repeteix cclicament. Ara alguns diuen que vivim un altre episodi de l'eterna guerra franco-prussiana i les armes, alerta!, sn el sistema financer i les males arts capitalistes, amb les seves injustcies i desigualtats, i estam comandats per una Troica que no ha passat per cap seds democrtic i dna ordres inexorables a tort i a dret d'obligat compliment i si et mous, com deia un farsant de la poltica, "no surts a la foto".

Els clssics deien: "Pa i circ". Aix s el que vivim ara amb el circ esportiu i els seus esportistes de granja, com ho eren els gladiadors. Per si una barra de pa arriba a costar 3.000 milions d'euros, de marcs, de francs o de pessetes i una canya 4.000, qu passar?

Miquel Llull

Bibliotecari del Golea

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb