El Naufragi del Golea

La por ja no arriba volant amb ales de ferro. Ara arriba volant amb plomes. La por a la bomba s'ha transformat en la por al pollastre, la gavina, l'àguila, la cadernera. La bomba atòmica arriba en forma de cagades d'estornells. Però s'ha de tenir por. Quan no és per una cosa és per l'altra. La por, pel que sembla, és el motor de la història: la pesta, la grip, la religió, el capitalisme, el treball a les fàbriques, la guerra, tot ens fa por si ho pensam fredament. També l'aigua contaminada, la carn engreixada artificialment, els peixos amb mercuri, el forat de la capa d'ozò. També la destrucció del paisatge que provoquen les carreteres ens produeix  por i desorientació. I el temps, què em direu del temps! Això sí que ens fa por!  El pas del temps ens destrossa lentament i en som plenament conscients. Així que, por s'ha dit!... Estic mort de por i tu també ho estàs, i així, com qui no vol la cosa, comença una altra passa en direcció a la nostra degradació. Deslliurar-nos de la por ens faria lliures? No ho puc assegurar, però sense cap dubte estaríem millor. Tanta comèdia amb la civilització per a acabar tenint por d'un puta pollastre de granja! "Però és que ens pot matar!". Uf, quina por!