 |
Don't know how it all got started I don't know what they're doin' with their lives But me, I'm still on the road Headin' for another joint We always did feel the same We just saw it from a different point Of wiew Tangled up in blue Bob Dylan |
 |
Història vertadera del vaixell el Golea
golea | 12 Desembre, 2006
Fotografia d'Andreu Muntaner
HISTORIA VERTADERA DEL VAIXELL EL GOLEA
Joan Cabalgante Guasp
La primavera de l'any 1931 El Golea, un buc-correu que sortia de Port-Vendres rumb cap a Alger, mai no va arribar a port. A una vella postal apareix la imatge del vaixell i descriu l'embarrancament en aigües de Capdepera, a Sa Mesquida (tot i que el lloc que indica la postal, Cala Agulla, és erroni). El nom de El Golea ve d'un poble del desert del Sahara, nom donat pels francesos pel seu domini del territori a l'època colonial.
A la postal també hi ha el nom de la companyia del vaixell; la Compagnie de Navigation Mixte S.A., (La Seyne, France), la varen fundar, a Marsella l'any 1850, els enginyers auxiliars, que li donaven el nom a la companyia, per cobrir el servei de passatgers entre Marsella i el Nord d'Àfrica. El 1853, les operacions s'estengueren a Amèrica del Sud, però cessaren l'any 1857. Inauguraren un servei a la costa oest d'Àfrica el 1894, però l'esfera significativa d'operacions va ser el Mediterrari. Brown Boweri, l'empresa que fabricà les turbines del vaixell era del Regne Unit. A les xemeneies hi ha dues sigles, NM, que signifiquen navegation mixte, això és que transportaven càrrega i passatge. El Golea surt a les llistes dels vaixells de l'empresa, no obstant, només hi ha una nota amb les dades del tonelatge, i de la seva curta existència, de 1929 a 1931, quan naufragà a les "Balearic Islands":
A la postal també hi ha el nom de la companyia del vaixell; la Compagnie de Navigation Mixte S.A., (La Seyne, France), la varen fundar, a Marsella l'any 1850, els enginyers auxiliars, que li donaven el nom a la companyia, per cobrir el servei de passatgers entre Marsella i el Nord d'Àfrica. El 1853, les operacions s'estengueren a Amèrica del Sud, però cessaren l'any 1857. Inauguraren un servei a la costa oest d'Àfrica el 1894, però l'esfera significativa d'operacions va ser el Mediterrari. Brown Boweri, l'empresa que fabricà les turbines del vaixell era del Regne Unit. A les xemeneies hi ha dues sigles, NM, que signifiquen navegation mixte, això és que transportaven càrrega i passatge. El Golea surt a les llistes dels vaixells de l'empresa, no obstant, només hi ha una nota amb les dades del tonelatge, i de la seva curta existència, de 1929 a 1931, quan naufragà a les "Balearic Islands":
Du Tremblay 1851 1869 scrapped. 360
El Bihar 1927 1944 torpedoed and sunk by enemy aircraft. 4,564
El Djezair (1) 1933 1943 seized by Italy renamed Cassino, 1944 bombed and sunk. 5,790
El Djezair (2) 1951 1969 sold to Sovereign Cruises, Cyprus renamed Floriana. 7,599
El Golea 1929 1931 wrecked on Balearic Islands. 4,840
El Kantara 1932 1943 seized by Italy renamed Aquino, 1943 bombed and sunk. 5,079
El Mansour 1932 1944 scuttled by Germans, 1946 salvaged. 5,818
Emir 1882 1911 sunk in collision with British s/s SILVERTON. 1,322
L'empresa només té un breu apunt dedicat a El Golea, mentre que d'altres naus té reportatges il·lustrats. El Golea podia dur un passatge de noranta-vuit en primera classe, cent trenta-dos en segona classe i cent passatgers de tercera classe. Pesava 4'840 tones, i el construí Forges & Chantiers de la Mediteranee per a la Compagnie de Navigation Mixte. La data del naufragi de la postal és el 26 de maig de 1931. Diuen que mentre navegava cap a Alger, colpejà contra les roques de Cala Mesquida en una tempesta i quedà xapat per la meitat. Però aquesta data no és la mateixa que surt publicada en un article aparegut en el número 217 de la revista local Cap Vermell de Capdepera-Cala Rajada, el mes de de gener de 2001, on Es padrí maleter afirmava que aquest vapor embarrancà dia 8 de març de 1930, devers Sa Mesquida, a dins Es Llamp, just devora Es riu de sa fusta. A més, afegia: "Vengueren tots els remolcadors que en aquell temps hi havia a Mallorca, Menorca, Eivissa, però, així i tot, no el pogueren arrabassar de damunt aquell llisar, on havia embarrancat un vespre de boira, durant el trajecte que feia cada setmana des de Marsella a Alger".
Segons he pogut aclarir, el naufragi va ser un vespre de boira. Embarrancà prop de Es Freu de Sa Mesquida, dins Es Llamp com s'ha dit abans, i encara conserven objectes a moltes cases del poble, ferro i llautó sobretot. El fet va tenir ressò a nivell social. Pels pobles de la comarca aquest enfonsament va ser tot un esdeveniment; la gent va venir d'Artà, de Son Servera i d'altres indrets de l'illa a veure el succés. Hi havia moments en que hi havia més de cent persones en els penya-segats, on no hi havia pins, només hi havia mates, car el salitre de la mar no els deixava crèixer. Això feia que el poguéssin contemplar des d'enfora.
El capità del vaixell, a cada trajecte, quan anava i quan venia d'Alger, executava les tres pitades de salutació i acabava amb una quarta pitada curta. Curiosament, hi havia un altre vaixell que cobria el mateix trajecte, però que passava arran de les costes de Mallorca per la part de Sa Dragonera que també efectuava les tres pitades. També tocava la sirena en cas de boira. El dia del naufragi la mar estava completament en calma. El vaixell feia la seva singladura voltant es Cap des Freu. Les barques de pescadors que hi havia a prop hi feien els calamars. Les barques sortien a pescar davant de Es Freu i El Golea desvià uns quants graus la seva trajectòria i la ruta que habitualment feia lluny de la costa, la va fer per dins, vora Es Freu, on la nau quedà varada, amb la proa elevada uns quants metres. Afortunadament, no hi va haver cap baixa, els passatgers van quedar en el poble i al matí següent, ja hi havia els auxiliars francesos. Els remolcadors el varen intentar treure però rompien els cables cada vegada que ho intentaven, i en els vint-i-un dies d'haver embarrancat entrà el vent de nord. El temporal dificultà la tasca dels remolcadors, i el vaixell quedà xapat. Els diaris de l'època no varen treure cap notícia sobre aquest fet. . Els pescadors, si feia bon temps, anaven a treure ferro de El Golea, començaven el matí. Va estar vigilat perquè no s'emportàssin el material, però així i tot varen treure més d'un mirall i altres objectes. La casa asseguradora se va fer càrrec de molts d'objectes de valor. Així i tot dins el vaixell encara quedaven coses de vàlua, entre d'altres, quinqués. N'hi hagué que varen treure haram, bronze, llautó, i ferro sobretot. S'endugueren també els llits, car encara n'hi havia que dormien en llits de palla. Els carabiners feren màniga ampla, ja que en aquella època cobrien les necessitats del poble. Un testimoni contava haver vist l'excusat de El Golea en una possessió (tot un privilegi en aquella època). Els passatjers foren repatriats en un vaixell francès. El vaixell va sortir a subhasta i el comprà un tal Abrisqueta, que va venir a Cala Rajada i s'hospedà a una casa de Son Moll. Era un empresari basc que va adquirir part del material i que tenia un hotel a Cas Català. En el País Basc hi havia un alt grau de concentració de les empreses siderúrgiques, on vàren aparèixer els forns especialitzats; a partir d'aquesta indústria, consolidaren una xerxa d'empreses de construccions mecàniques i navals. L'"Águila" era el vaixell d'Abrisqueta, els mariners depositaven el ferro damunt el moll i venien camions de Palma i duien la ferralla a Fundición Mallorquina. Posteriorment la família "Blancus" s'encarregà d'aquest vaixell; compraren les peces per al desballestament. Portaven el ferro en el magatzem de davant Can Morey. Allà hi tenien una màquina de tallar ferro i feien trinxes.
Varen treure ferralla durant vint anys, aproximadament, que enviaven a Bilbao a fondre. Les calderes del vaixell també les varen treure i eren fetes d'un ferro diferent. La comercialització del ferro, tot i que funcionà un quant temps, després acabà. La recerca del material fou clau a l'època de l'autarquia franquista. El bussejador que dinamità el vaixell era Joan Capllonch (Joan de "s'Aigo"), de Pollença; el seu fill Jordi l'auxiliava en la tasca de bombeig de l'aire. Només hi havia un bussejador que vestia una escafandra que presentava la complicació de la pressió de l'aigua, ja que obria els porus. Tenia càmara de descompressió. El vestit era de lona folrat d'amiant; també portava una guia i una corda. En el cap duia una vàlvula i de tant en quant apretava per amollar aire, perquè sinó el vestit podia esclatar. Posteriorment hi hagué un altra bussejador: Pere Gomila "Sopa".
Un dia, duent la barcassa que transportava el ferro al port, on tallaven el material, brandà i el ferro va quedar dins Cala Gat. Un altre succés lamentable fou que el fill del propietari per una imprudència va anar a prop del vaixell i un aparell, (sembla ser que un eix) va caure sobre el seu bot i el va matar.
El quinzenari Llevant en un article signat sota el pseudònim de Blancaflor ens presenta una descripció literària dels pescadors de Cala Rajada de l'època : " (...) en un poble de pescadors de cara vermella, mirada atrevida, de conversa brusca, que contaven llur aventures mentre repassaven les xerxes amb el trinxet a la mà". Ara fa 75 anys del naufragi, i encara hi ha restes de ferro en el fons de la mar.
Segons he pogut aclarir, el naufragi va ser un vespre de boira. Embarrancà prop de Es Freu de Sa Mesquida, dins Es Llamp com s'ha dit abans, i encara conserven objectes a moltes cases del poble, ferro i llautó sobretot. El fet va tenir ressò a nivell social. Pels pobles de la comarca aquest enfonsament va ser tot un esdeveniment; la gent va venir d'Artà, de Son Servera i d'altres indrets de l'illa a veure el succés. Hi havia moments en que hi havia més de cent persones en els penya-segats, on no hi havia pins, només hi havia mates, car el salitre de la mar no els deixava crèixer. Això feia que el poguéssin contemplar des d'enfora.
El capità del vaixell, a cada trajecte, quan anava i quan venia d'Alger, executava les tres pitades de salutació i acabava amb una quarta pitada curta. Curiosament, hi havia un altre vaixell que cobria el mateix trajecte, però que passava arran de les costes de Mallorca per la part de Sa Dragonera que també efectuava les tres pitades. També tocava la sirena en cas de boira. El dia del naufragi la mar estava completament en calma. El vaixell feia la seva singladura voltant es Cap des Freu. Les barques de pescadors que hi havia a prop hi feien els calamars. Les barques sortien a pescar davant de Es Freu i El Golea desvià uns quants graus la seva trajectòria i la ruta que habitualment feia lluny de la costa, la va fer per dins, vora Es Freu, on la nau quedà varada, amb la proa elevada uns quants metres. Afortunadament, no hi va haver cap baixa, els passatgers van quedar en el poble i al matí següent, ja hi havia els auxiliars francesos. Els remolcadors el varen intentar treure però rompien els cables cada vegada que ho intentaven, i en els vint-i-un dies d'haver embarrancat entrà el vent de nord. El temporal dificultà la tasca dels remolcadors, i el vaixell quedà xapat. Els diaris de l'època no varen treure cap notícia sobre aquest fet. . Els pescadors, si feia bon temps, anaven a treure ferro de El Golea, començaven el matí. Va estar vigilat perquè no s'emportàssin el material, però així i tot varen treure més d'un mirall i altres objectes. La casa asseguradora se va fer càrrec de molts d'objectes de valor. Així i tot dins el vaixell encara quedaven coses de vàlua, entre d'altres, quinqués. N'hi hagué que varen treure haram, bronze, llautó, i ferro sobretot. S'endugueren també els llits, car encara n'hi havia que dormien en llits de palla. Els carabiners feren màniga ampla, ja que en aquella època cobrien les necessitats del poble. Un testimoni contava haver vist l'excusat de El Golea en una possessió (tot un privilegi en aquella època). Els passatjers foren repatriats en un vaixell francès. El vaixell va sortir a subhasta i el comprà un tal Abrisqueta, que va venir a Cala Rajada i s'hospedà a una casa de Son Moll. Era un empresari basc que va adquirir part del material i que tenia un hotel a Cas Català. En el País Basc hi havia un alt grau de concentració de les empreses siderúrgiques, on vàren aparèixer els forns especialitzats; a partir d'aquesta indústria, consolidaren una xerxa d'empreses de construccions mecàniques i navals. L'"Águila" era el vaixell d'Abrisqueta, els mariners depositaven el ferro damunt el moll i venien camions de Palma i duien la ferralla a Fundición Mallorquina. Posteriorment la família "Blancus" s'encarregà d'aquest vaixell; compraren les peces per al desballestament. Portaven el ferro en el magatzem de davant Can Morey. Allà hi tenien una màquina de tallar ferro i feien trinxes.
Varen treure ferralla durant vint anys, aproximadament, que enviaven a Bilbao a fondre. Les calderes del vaixell també les varen treure i eren fetes d'un ferro diferent. La comercialització del ferro, tot i que funcionà un quant temps, després acabà. La recerca del material fou clau a l'època de l'autarquia franquista. El bussejador que dinamità el vaixell era Joan Capllonch (Joan de "s'Aigo"), de Pollença; el seu fill Jordi l'auxiliava en la tasca de bombeig de l'aire. Només hi havia un bussejador que vestia una escafandra que presentava la complicació de la pressió de l'aigua, ja que obria els porus. Tenia càmara de descompressió. El vestit era de lona folrat d'amiant; també portava una guia i una corda. En el cap duia una vàlvula i de tant en quant apretava per amollar aire, perquè sinó el vestit podia esclatar. Posteriorment hi hagué un altra bussejador: Pere Gomila "Sopa".
Un dia, duent la barcassa que transportava el ferro al port, on tallaven el material, brandà i el ferro va quedar dins Cala Gat. Un altre succés lamentable fou que el fill del propietari per una imprudència va anar a prop del vaixell i un aparell, (sembla ser que un eix) va caure sobre el seu bot i el va matar.
El quinzenari Llevant en un article signat sota el pseudònim de Blancaflor ens presenta una descripció literària dels pescadors de Cala Rajada de l'època : " (...) en un poble de pescadors de cara vermella, mirada atrevida, de conversa brusca, que contaven llur aventures mentre repassaven les xerxes amb el trinxet a la mà". Ara fa 75 anys del naufragi, i encara hi ha restes de ferro en el fons de la mar.
Fonts
1.Converses amb Gabriel Bagur "Vadó", Tomeu "Barraqueta", Tòfol Ferrer "Sagristà", Nicolau Nadal, Tomeu Esteva "Blancus", Toni Garau "Bombu" i Camilo Isern, de Can March.
2.Quinzenari catòlic mallorquí "Llevant" (10/10/1929).
3.Article aparegut en el número 217 de la revista local Cap Vermell de Capdepera-Cala Rajada, el mes de de gener de 2001.
4. Article de Nicolau Nadal en el número 239 en periòdic independent Faxdepera, del 23 de març de 2002.
5. Entrevista a Sebastià Ferrer Pasqual 25 de Setembre de 2004.
6. Correu electrònic amb Don Hazeldine (Passenger Ship History Service); Jean Winslow i Ted Finch (C. Navegation Mixte) 30,31 de Juny de 2003.
7. Fotografies d'Andreu Muntaner Darder.
[Publicat a Cap Vermell, núm. 264, març 2004]
1.Converses amb Gabriel Bagur "Vadó", Tomeu "Barraqueta", Tòfol Ferrer "Sagristà", Nicolau Nadal, Tomeu Esteva "Blancus", Toni Garau "Bombu" i Camilo Isern, de Can March.
2.Quinzenari catòlic mallorquí "Llevant" (10/10/1929).
3.Article aparegut en el número 217 de la revista local Cap Vermell de Capdepera-Cala Rajada, el mes de de gener de 2001.
4. Article de Nicolau Nadal en el número 239 en periòdic independent Faxdepera, del 23 de març de 2002.
5. Entrevista a Sebastià Ferrer Pasqual 25 de Setembre de 2004.
6. Correu electrònic amb Don Hazeldine (Passenger Ship History Service); Jean Winslow i Ted Finch (C. Navegation Mixte) 30,31 de Juny de 2003.
7. Fotografies d'Andreu Muntaner Darder.
[Publicat a Cap Vermell, núm. 264, març 2004]
General | 
Enllaç permanent | 
Comentaris (1) | 
Retroenllaços (0)
Amfetamina
golea | 05 Desembre, 2006
Amfetamina
Hem sentit el gust de l'amfetamina.
La intoxicació general d'una nit de festa
a la Península de Llevant. L'illa
era tota l'extensió,
un programa perfecte on desplegar
les nostres dèries. El fum, malgrat tot,
ens purifica. No parlam ni transmetem.
Fatigats, miram les carreteres
i no ens interessa res.
Tesi de Llicenciatura (1983-1985)
Poemes & Cançons | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Un Coney Island de la ment (i 29)
golea | 30 Novembre, 2006
29
I aquesta és la manera en què sempre és i aquesta és la manera
en què sempre acaba i el foc i la rosa són un
i sempre la mateixa escena i sempre el mateix
tema des del principi mateix com a la Bíblia
o com El Sol També Surt que comença Robert Cohn
era campió de boxa dels pesos mitjans del seu curs
però més tard vàrem perdre els collons i allà anam una altra vegada
allà som una altra vegada hi ha el mateix vell tema
i escena amb tots els ciutadans i tots
els personatges treballant en això des del
començament i sembla que només pensen en això
sense importar-los massa la meitat de les vegades amb qui però l'altra meitat
els importa més que res Oh dolces febres de l'amor sí i
sempre hi ha complicacions tals com que ella
no té ulls per ell o ell no té ulls per ella o ella no
té ulls per ella o ell no té ulls per ell o una cosa
o l'altra s'interposa al camí com la seva mare
o el seu pare o una cosa així però ells continuen
provant d'aconseguir-ho tot el temps com Shakespeare
o La Terra Erma o Proust recordant les seves Coses
Passades o el que sigui I allà són tots lluitant
per arribar als altres o uns rere els altres com aquelles
donzelles de marbre en aquella Urna Grega o en qualsevol
carrer de mercat o cavallets de fira fent voltes i voltes ells van
a la caça de l'amor i la meitat del temps famolenc ni tan sols
saben allò que realment els consumeix com Robin
caminant pels carrers de Nightwood encara que no és
tan senzill com tot això com si tot el que realment
necessitàs fos un bon puro de cinc centaus oh no i aquells
que no han anat a caçar no reconeixeran l'elegància
de la caça i llavors els falcons que voletegen allà on
el cor és amagat i els cavalls famolencs ploren i
els àngels de pedra i el cel i l'infern i Yerma
amb els seus pits cecs sota el vestit i llavors
Cristòfol Colom salpant a la recerca de
Rodolfo Valentino i Julieta i Romeu i John
Barrymore i Anna Livia i Abie's Irish Rose
i per això Bona nit Príncep Dolç una vegada més
amb tots i cadascun rient i plorant
per tot arreu nit i dia hivern i estiu
primavera i demà com Anna Karenina perduda
a la neu i el plor dels caçadors en un gran bosc
i els soldats avançant i Freud i Ulisses
sempre en els seus famolencs viatges rere el mateix
calent grial com el Rei Artur i els seus cavallers nocturns
i tothom demanant-se on i com acabarà
tot com a les pel·lícules o en alguna novel·la laberínticonocturna
sí com a laberínticonocturna Sí vaig dir Sí ho faré i ell
em cridà la seva rosa andalusa i jo vaig dir Sí el meu
cor va com a boig i aquesta és la manera com Ulisses
acaba com sempre acaben totes les coses quan aquesta caçadora
pixa de carn a la fi crida i té el seu moment
de glòria Déu i llavors arriba el so
de destrals copejant en el bosc i els arbres cauen i baixa
la dolça espasa de la fava tan pansida en els
bells camps de carn solitària a la fi i estimada
i perduda i trobada a la riba al llarg
del curs del riu just allà on tot començà i comença una altra vegada
29/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
I aquesta és la manera en què sempre és i aquesta és la manera
en què sempre acaba i el foc i la rosa són un
i sempre la mateixa escena i sempre el mateix
tema des del principi mateix com a la Bíblia
o com El Sol També Surt que comença Robert Cohn
era campió de boxa dels pesos mitjans del seu curs
però més tard vàrem perdre els collons i allà anam una altra vegada
allà som una altra vegada hi ha el mateix vell tema
i escena amb tots els ciutadans i tots
els personatges treballant en això des del
començament i sembla que només pensen en això
sense importar-los massa la meitat de les vegades amb qui però l'altra meitat
els importa més que res Oh dolces febres de l'amor sí i
sempre hi ha complicacions tals com que ella
no té ulls per ell o ell no té ulls per ella o ella no
té ulls per ella o ell no té ulls per ell o una cosa
o l'altra s'interposa al camí com la seva mare
o el seu pare o una cosa així però ells continuen
provant d'aconseguir-ho tot el temps com Shakespeare
o La Terra Erma o Proust recordant les seves Coses
Passades o el que sigui I allà són tots lluitant
per arribar als altres o uns rere els altres com aquelles
donzelles de marbre en aquella Urna Grega o en qualsevol
carrer de mercat o cavallets de fira fent voltes i voltes ells van
a la caça de l'amor i la meitat del temps famolenc ni tan sols
saben allò que realment els consumeix com Robin
caminant pels carrers de Nightwood encara que no és
tan senzill com tot això com si tot el que realment
necessitàs fos un bon puro de cinc centaus oh no i aquells
que no han anat a caçar no reconeixeran l'elegància
de la caça i llavors els falcons que voletegen allà on
el cor és amagat i els cavalls famolencs ploren i
els àngels de pedra i el cel i l'infern i Yerma
amb els seus pits cecs sota el vestit i llavors
Cristòfol Colom salpant a la recerca de
Rodolfo Valentino i Julieta i Romeu i John
Barrymore i Anna Livia i Abie's Irish Rose
i per això Bona nit Príncep Dolç una vegada més
amb tots i cadascun rient i plorant
per tot arreu nit i dia hivern i estiu
primavera i demà com Anna Karenina perduda
a la neu i el plor dels caçadors en un gran bosc
i els soldats avançant i Freud i Ulisses
sempre en els seus famolencs viatges rere el mateix
calent grial com el Rei Artur i els seus cavallers nocturns
i tothom demanant-se on i com acabarà
tot com a les pel·lícules o en alguna novel·la laberínticonocturna
sí com a laberínticonocturna Sí vaig dir Sí ho faré i ell
em cridà la seva rosa andalusa i jo vaig dir Sí el meu
cor va com a boig i aquesta és la manera com Ulisses
acaba com sempre acaben totes les coses quan aquesta caçadora
pixa de carn a la fi crida i té el seu moment
de glòria Déu i llavors arriba el so
de destrals copejant en el bosc i els arbres cauen i baixa
la dolça espasa de la fava tan pansida en els
bells camps de carn solitària a la fi i estimada
i perduda i trobada a la riba al llarg
del curs del riu just allà on tot començà i comença una altra vegada
29/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Coney Island | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Un Coney Island de la ment (28)
golea | 30 Novembre, 2006
28
28/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Dove sta amore
On resta amor
Dove sta amore
Aquí resta amor
L'amor de tudó
En líric plaer
Escolta la cançó del turó de l'amor
La vertadera cançó voluntària de l'amor
La petita i sincera cançó de l'amor
La cançó de pena massa dolça
Amb el pas de la nit
Dove sta amore
Aquí resta amor
L'amor de tudó
Dove sta amore
Aquí resta amor
On resta amor
Dove sta amore
Aquí resta amor
L'amor de tudó
En líric plaer
Escolta la cançó del turó de l'amor
La vertadera cançó voluntària de l'amor
La petita i sincera cançó de l'amor
La cançó de pena massa dolça
Amb el pas de la nit
Dove sta amore
Aquí resta amor
L'amor de tudó
Dove sta amore
Aquí resta amor
28/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Coney Island | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Un Coney Island de la ment (27)
golea | 24 Novembre, 2006
27
Caminaven paons
sota els arbres nocturns
en la perduda llum
de lluna
quan vaig sortir
cercant amor
aquella nit
Un tudó papurrejava en una cala
Una campana repicà dues vegades
una pel naixement
i una altra per la mort
de l'amor
aquella nit
27/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Caminaven paons
sota els arbres nocturns
en la perduda llum
de lluna
quan vaig sortir
cercant amor
aquella nit
Un tudó papurrejava en una cala
Una campana repicà dues vegades
una pel naixement
i una altra per la mort
de l'amor
aquella nit
27/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Coney Island | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Un Coney Island de la ment (26)
golea | 22 Novembre, 2006
26
Aquella "fosforescència sensual
que la meva joventut alegrava"
ara resta quasi darrera meu
com una terra de somnis
on un àngel
de càlid dormir
balla com una diva
amb vels estranys
a través dels quals el desig
mira i plora
I encara balla
balla encara
i encara ve
cap a mi
amb pits esbufegants
i llavis secrets
i (ah)
ulls brillants
26/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Aquella "fosforescència sensual
que la meva joventut alegrava"
ara resta quasi darrera meu
com una terra de somnis
on un àngel
de càlid dormir
balla com una diva
amb vels estranys
a través dels quals el desig
mira i plora
I encara balla
balla encara
i encara ve
cap a mi
amb pits esbufegants
i llavis secrets
i (ah)
ulls brillants
26/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Coney Island | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Un Coney Island de la ment (25)
golea | 13 Novembre, 2006
25
Vomitant
el cor es deixa caure a sobre
panteixant "Amor"
un ximple peix que intenta arrencar
el seu alè des de la carn de l'aire
I no hi ha ningú allà per escoltar la seva mort
entre els tristos arbusts
on el món passa esperitat
en una xerrameca d'asfalt i dilació
25/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Vomitant
el cor es deixa caure a sobre
panteixant "Amor"
un ximple peix que intenta arrencar
el seu alè des de la carn de l'aire
I no hi ha ningú allà per escoltar la seva mort
entre els tristos arbusts
on el món passa esperitat
en una xerrameca d'asfalt i dilació
25/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Coney Island | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Un Coney Island de la ment (24)
golea | 10 Novembre, 2006
24
Ens ajupim sobre la platja de l'amor
entre mandolines de Picasso desbordants d'arena
i enterrats caps de turc que no coneixen cap esfinx
i papers de pic-nic
mordales de crancs morts
i empremtes d'estrelles de mar
Ens ajupim sobre la platja de l'amor
entre sirenes encallades
amb els seus nins bramadors i calbs marits
i animals casolans de fusta
amb culleretes de gelat per peus
que no poden caminar ni estimar
excepte per menjar
Ens ajupim sobre la platja de l'amor
i estam segurs com només els okupes ho estan
entre deixalles embassades
de marees de sexe salat
i rierols de dolç semen
i enterrades faves flàccides
dins la carn suau de l'arena
I encara reim
i encara correm
i encara ens llançam
sobre vaixells de l'amor
però és més profund
i molt més tard
del que pensam
i tot s'enfonsa
i totes les nostres boies de l'amor ens fallen
I bevem i ens ofegam
24/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Ens ajupim sobre la platja de l'amor
entre mandolines de Picasso desbordants d'arena
i enterrats caps de turc que no coneixen cap esfinx
i papers de pic-nic
mordales de crancs morts
i empremtes d'estrelles de mar
Ens ajupim sobre la platja de l'amor
entre sirenes encallades
amb els seus nins bramadors i calbs marits
i animals casolans de fusta
amb culleretes de gelat per peus
que no poden caminar ni estimar
excepte per menjar
Ens ajupim sobre la platja de l'amor
i estam segurs com només els okupes ho estan
entre deixalles embassades
de marees de sexe salat
i rierols de dolç semen
i enterrades faves flàccides
dins la carn suau de l'arena
I encara reim
i encara correm
i encara ens llançam
sobre vaixells de l'amor
però és més profund
i molt més tard
del que pensam
i tot s'enfonsa
i totes les nostres boies de l'amor ens fallen
I bevem i ens ofegam
24/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Coney Island | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Un Coney Island de la ment (23)
golea | 06 Novembre, 2006
23
La vídua Fogliani
altrament coneguda com Bella Donna
la senyora italiana
de la diversió americana
la viuda Fogliani
era una vella-ànima-alegre
tenia barba
a la seva ànima
Però tengué un orgasme salvatge
aquella vegada que la vaig batre
en el seu propi joc
que era pintar mostatxos
a les estàtues
en els jardins Borghese
a les tres de la matinada
i ningú no se n'hagués adonat
si mai hagués confiat
a algun extraviat Cellini
una oca de Nadal gratuïta
23/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
La vídua Fogliani
altrament coneguda com Bella Donna
la senyora italiana
de la diversió americana
la viuda Fogliani
era una vella-ànima-alegre
tenia barba
a la seva ànima
Però tengué un orgasme salvatge
aquella vegada que la vaig batre
en el seu propi joc
que era pintar mostatxos
a les estàtues
en els jardins Borghese
a les tres de la matinada
i ningú no se n'hagués adonat
si mai hagués confiat
a algun extraviat Cellini
una oca de Nadal gratuïta
23/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Coney Island | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Un Coney Island de la ment (22)
golea | 27 Octubre, 2006
22
Johnny Nolan té un sargit al cul
Els nins l'encalcen
en els estius de portes metàl·liques
Pels carrerons
de tots els meus records
A qualque lloc un home es lamenta
sobre un violí
Un bebè de portal plora
i plora una altra vegada
com
una
pilota
botant
escales avall
La qual cosa ajuda l'horabaixa a aixecar-se una altra vegada
cap a un moment de recordada histèria
Johnny Nolan té un sargit al cul
Els nins l'encalcen
22/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Johnny Nolan té un sargit al cul
Els nins l'encalcen
en els estius de portes metàl·liques
Pels carrerons
de tots els meus records
A qualque lloc un home es lamenta
sobre un violí
Un bebè de portal plora
i plora una altra vegada
com
una
pilota
botant
escales avall
La qual cosa ajuda l'horabaixa a aixecar-se una altra vegada
cap a un moment de recordada histèria
Johnny Nolan té un sargit al cul
Els nins l'encalcen
22/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Coney Island | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Assaig de programa en el... temple?
golea | 24 Octubre, 2006
Assaig de programa en el... temple?
L'amor es pot fer a qualsevol lloc, fins i tot a la capçada d'un arbre.
Però a dalt dels arbres només hi viuen els micos.
Albert Sánchez Piñol. Pandora al Congo, 2005
A vegades les coses se'ns presenten d'una manera inesperada; a vegades volem, però no podem; i a vegades podem, però no volem. Així de complicada és, a voltes, la vida, i també la mort, tot s'ha de dir!
Bé, no sé per què dic tot això, perquè el que voldria dir és que aquí podeu escoltar un programa de ràdio, millor dir, la maqueta d'un programa de ràdio, que potser mai no s'acabarà. Hi falten una sèrie de retocs que no me veig amb esma de fer, hi manca la música de fons i la de continuïtat entre les lectures, hi manca la revisió de la fonètica i, segur, que qualque cosa més. Però, com he dit, no em veig amb esma de fer-hi res més.
Ara que en Barona prepara una gran moguda a Capdepera Ràdio, jo, ja ho veus!, no tenc il·lusió per a acabar la maqueta de "La Biblioteca del Golea". Així que no el podré acompanyar en aquest viatge, i és per una raó molt senzilla: ell sap on va i jo no. No som Ulisses i ell, si no ho és, s'hi assembla. I es mereix arribar perquè hi ha fet una feinada. Ha mobilitzat mitja humanitat per a realitzar el seu somni i els somnis només existeixen quan els volem realitzar. I jo, pel que es veu, m'he despertat. He acabat la son i m'he topat de cara amb la crua realitat i ja no tenc il·lusió per a posar música a tot aquest desgavell que m'he trobat. I segurament no en posaré pus, de música. Perquè la música ens crea unes il·lusions que no són certes, ens retorna a un temps que ja ha passat i que mai més no tornarà. "D'il·lusions ja no es pot viure!" és, potser, l'únic programa de ràdio que podria fer; un programa sense música i sense sons i gairebé sense paraula (la paraula és un so, perdonau la contradicció...). Començaria a les tres de la matinada i acabaria a les tres i mitja. Silenci total. Potser qualque frase aperduada per aquí o per allà. Això sí, vos diria bona nit! I això és tot.
I ara me'n vaig a intentar dormir o a llegir. Tenc un pressentiment: em veig per les estepes russes viatjant amb un trineu. Cercaré na Lara? Li escriuré poemes? No ho sé.
Des d'aleshores nit i dia em crides,
insòlita i minúscula presó.
Llorenç Moyà, Presidi major, 1977
L'amor es pot fer a qualsevol lloc, fins i tot a la capçada d'un arbre.
Però a dalt dels arbres només hi viuen els micos.
Albert Sánchez Piñol. Pandora al Congo, 2005
A vegades les coses se'ns presenten d'una manera inesperada; a vegades volem, però no podem; i a vegades podem, però no volem. Així de complicada és, a voltes, la vida, i també la mort, tot s'ha de dir!
Bé, no sé per què dic tot això, perquè el que voldria dir és que aquí podeu escoltar un programa de ràdio, millor dir, la maqueta d'un programa de ràdio, que potser mai no s'acabarà. Hi falten una sèrie de retocs que no me veig amb esma de fer, hi manca la música de fons i la de continuïtat entre les lectures, hi manca la revisió de la fonètica i, segur, que qualque cosa més. Però, com he dit, no em veig amb esma de fer-hi res més.
Ara que en Barona prepara una gran moguda a Capdepera Ràdio, jo, ja ho veus!, no tenc il·lusió per a acabar la maqueta de "La Biblioteca del Golea". Així que no el podré acompanyar en aquest viatge, i és per una raó molt senzilla: ell sap on va i jo no. No som Ulisses i ell, si no ho és, s'hi assembla. I es mereix arribar perquè hi ha fet una feinada. Ha mobilitzat mitja humanitat per a realitzar el seu somni i els somnis només existeixen quan els volem realitzar. I jo, pel que es veu, m'he despertat. He acabat la son i m'he topat de cara amb la crua realitat i ja no tenc il·lusió per a posar música a tot aquest desgavell que m'he trobat. I segurament no en posaré pus, de música. Perquè la música ens crea unes il·lusions que no són certes, ens retorna a un temps que ja ha passat i que mai més no tornarà. "D'il·lusions ja no es pot viure!" és, potser, l'únic programa de ràdio que podria fer; un programa sense música i sense sons i gairebé sense paraula (la paraula és un so, perdonau la contradicció...). Començaria a les tres de la matinada i acabaria a les tres i mitja. Silenci total. Potser qualque frase aperduada per aquí o per allà. Això sí, vos diria bona nit! I això és tot.
I ara me'n vaig a intentar dormir o a llegir. Tenc un pressentiment: em veig per les estepes russes viatjant amb un trineu. Cercaré na Lara? Li escriuré poemes? No ho sé.
Des d'aleshores nit i dia em crides,
insòlita i minúscula presó.
Llorenç Moyà, Presidi major, 1977
General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Boixar mentre caus per un sobam
golea | 16 Octubre, 2006
Boixar mentre caus per un sobam
Aquest estiu no hem aturat d'anar a Vilafranca. De fet crec que només hem anat a Vilafranca. Anar i tornar. Com quan anàvem a Can Boleto. Anàvem i tornàvem. I el viatge era bo i també l'arribada. El pitjor sempre ha estat la tornada, però... Així que en Barona i jo ens hem passat mig estiu per Vilafranca de concerts i cerveses, unes en llauna, les altres en tassó de plàstic i les darreres en copa de vidre. Una copa grossa, tot s'ha de dir, que ens servien en un bar prop de la plaça on escoltàrem el fantasma d'un negre que cantava blues. Bé, el negre no cantava, però hi era. I en Barona deia que hauria fet unes versions més macarres, més brutes, sense tant de respecte. Va, idò, fes-les, pensava jo mentre ho comentava. Després surten unes actrius a l'escenari improvisat i comencen a xerrar de dones. Una diu que quan era petita pensava que el que més li agradaria en ser gran seria boixar i que, efectivament, ara que ja és gran ho ha comprovat.
Una al·lota que està dreta al meu costat em demana: "Què vol dir boixar?".
I jo pens que les coses realment van malament, molt malament. La joventut no sap què és boixar. De fet no boixen. Només fan l'amor. I l'amor no existeix. Així que fan una cosa que no existeix. Una trista conclusió.
Uep, atura el carro! No és que no existeixi. N'hi ha, supòs que els més optimistes, que diuen que no és que no existeixi, sinó que s'ha de reinventar. El que passa, però, és que els inventors estan ocupats en altres afers més productius. Dediquen la seva atenció als xips de control personal, a les geleres intel·ligents, a les bombes teledirigides amb càmeres d'infrarojos incorporades, a l'alimentació química i a la genètica del cangur. I a l'amor encara no se li ha trobat una rendabilitat a curt o mitjà termini. I ja ni en parlam del llarg. Així que l'amor, per ara, haurà de seguir esperant el moment en què qualcú li trobi una nova utilitat en aquesta economia global de mercat, el reinventi i en registri la patent. S'haurà de pagar? No ho sé, però si és així això ja té un altre nom, no vos sembla?
Boixar és gratis. "Boixau i no faceu la guerra!", que dirien alguns.
Així que, en Barona i jo ja tenim dues paraules per a reivindicar: Sobam i Boixar, i haurem de carregar aquest pes tota la vida. "Boixar mentre caus per un sobam!" Bé, sembla el títol d'una de les seves cançons. No està malament. Mentre els inventors o els reinventors s'ho pensen, noltrus podem inventar cançons fetes de paraules en desús, de paraules que han caigut en desgràcia, de paraules que s'han desplomat per un sobam i que van quedant enterrades per la inèrcia implacable del temps i de les males companyies.
PD
I de Vilafranca, començar un viatge cap enlloc, no com Ulisses que sabia que anava cap a Ítaca: un viatge sense pàtria a la qual tornar i sense records als quals fermar-se.
Aquest estiu no hem aturat d'anar a Vilafranca. De fet crec que només hem anat a Vilafranca. Anar i tornar. Com quan anàvem a Can Boleto. Anàvem i tornàvem. I el viatge era bo i també l'arribada. El pitjor sempre ha estat la tornada, però... Així que en Barona i jo ens hem passat mig estiu per Vilafranca de concerts i cerveses, unes en llauna, les altres en tassó de plàstic i les darreres en copa de vidre. Una copa grossa, tot s'ha de dir, que ens servien en un bar prop de la plaça on escoltàrem el fantasma d'un negre que cantava blues. Bé, el negre no cantava, però hi era. I en Barona deia que hauria fet unes versions més macarres, més brutes, sense tant de respecte. Va, idò, fes-les, pensava jo mentre ho comentava. Després surten unes actrius a l'escenari improvisat i comencen a xerrar de dones. Una diu que quan era petita pensava que el que més li agradaria en ser gran seria boixar i que, efectivament, ara que ja és gran ho ha comprovat.
Una al·lota que està dreta al meu costat em demana: "Què vol dir boixar?".
I jo pens que les coses realment van malament, molt malament. La joventut no sap què és boixar. De fet no boixen. Només fan l'amor. I l'amor no existeix. Així que fan una cosa que no existeix. Una trista conclusió.
Uep, atura el carro! No és que no existeixi. N'hi ha, supòs que els més optimistes, que diuen que no és que no existeixi, sinó que s'ha de reinventar. El que passa, però, és que els inventors estan ocupats en altres afers més productius. Dediquen la seva atenció als xips de control personal, a les geleres intel·ligents, a les bombes teledirigides amb càmeres d'infrarojos incorporades, a l'alimentació química i a la genètica del cangur. I a l'amor encara no se li ha trobat una rendabilitat a curt o mitjà termini. I ja ni en parlam del llarg. Així que l'amor, per ara, haurà de seguir esperant el moment en què qualcú li trobi una nova utilitat en aquesta economia global de mercat, el reinventi i en registri la patent. S'haurà de pagar? No ho sé, però si és així això ja té un altre nom, no vos sembla?
Boixar és gratis. "Boixau i no faceu la guerra!", que dirien alguns.
Així que, en Barona i jo ja tenim dues paraules per a reivindicar: Sobam i Boixar, i haurem de carregar aquest pes tota la vida. "Boixar mentre caus per un sobam!" Bé, sembla el títol d'una de les seves cançons. No està malament. Mentre els inventors o els reinventors s'ho pensen, noltrus podem inventar cançons fetes de paraules en desús, de paraules que han caigut en desgràcia, de paraules que s'han desplomat per un sobam i que van quedant enterrades per la inèrcia implacable del temps i de les males companyies.
PD
I de Vilafranca, començar un viatge cap enlloc, no com Ulisses que sabia que anava cap a Ítaca: un viatge sense pàtria a la qual tornar i sense records als quals fermar-se.
General | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)
Un Coney Island de la ment (21)
golea | 06 Octubre, 2006
21
A ella li agradava mirar les flors
ensumar la fruita
I les fulles s'assemblaven a l'amor
Però mariners borratxos migmerdes
vacil·laven pel seu somni
escampant semen
sobre el paisatge verge
A una certa edat
el seu cor girà
cercant les voreres perdudes
I sentí els ocells verds cantant
des de l'altre costat del silenci
21/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
A ella li agradava mirar les flors
ensumar la fruita
I les fulles s'assemblaven a l'amor
Però mariners borratxos migmerdes
vacil·laven pel seu somni
escampant semen
sobre el paisatge verge
A una certa edat
el seu cor girà
cercant les voreres perdudes
I sentí els ocells verds cantant
des de l'altre costat del silenci
21/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Coney Island | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Coses que són pitjor que la mort
golea | 03 Octubre, 2006
Coses que són pitjor que la mort
Parles de Xile,
de la dona que fou arrestada
amb el seu marit i el seu fill de cinc anys.
Dius com els guardes torturaven la dona, l'home, el nin,
l'un davant l'altre,
"com els agrada fer".
Coses que són pitjor que la mort.
Em puc veure prenent entre els dits els cabells rossos cendra del meu fill,
inclinant el cap cap enrere abans que sàpiga què està passant,
tallant el seu coll, tallant el meu
per estalviar-nos allò. Coses que són pitjor que la mort:
aquesta nova idea entra en la meva vida.
El guarda entra en la meva vida, les aigües residuals del seu cos,
"com els agrada fer". Els ulls de l'al·lot de cinc anys, Dago,
mirant-los amb la seva mare. Els ulls de la seva mare
mirant-los amb Dago. I a la meva sala d'estar com un nin,
la paraula, Dago. I res del que vaig sofrir fou pitjor que la mort,
la vida era bella com la nostra sang sobre el terra de pedra
per estalviar-nos allò - els ulls del meu fill en mi,
els meus ulls en el meu fill - el porc sobre els nostres cossos
fent-nos mirar el nostre vell enemic i inclinar-nos en la benvinguda,
la mort clement i eterna
que permet una sortida.
Sharon Olds, The Dead and the Living(1983)
Parles de Xile,
de la dona que fou arrestada
amb el seu marit i el seu fill de cinc anys.
Dius com els guardes torturaven la dona, l'home, el nin,
l'un davant l'altre,
"com els agrada fer".
Coses que són pitjor que la mort.
Em puc veure prenent entre els dits els cabells rossos cendra del meu fill,
inclinant el cap cap enrere abans que sàpiga què està passant,
tallant el seu coll, tallant el meu
per estalviar-nos allò. Coses que són pitjor que la mort:
aquesta nova idea entra en la meva vida.
El guarda entra en la meva vida, les aigües residuals del seu cos,
"com els agrada fer". Els ulls de l'al·lot de cinc anys, Dago,
mirant-los amb la seva mare. Els ulls de la seva mare
mirant-los amb Dago. I a la meva sala d'estar com un nin,
la paraula, Dago. I res del que vaig sofrir fou pitjor que la mort,
la vida era bella com la nostra sang sobre el terra de pedra
per estalviar-nos allò - els ulls del meu fill en mi,
els meus ulls en el meu fill - el porc sobre els nostres cossos
fent-nos mirar el nostre vell enemic i inclinar-nos en la benvinguda,
la mort clement i eterna
que permet una sortida.
Sharon Olds, The Dead and the Living(1983)
Versions | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Canvi d'adreça
golea | 28 Setembre, 2006
Canvi d'adreça
Les millores al Servei de Blocs de Balearweb ha fet que canviïn les adreces dels blocs. De passada, també he canviat el nom d'usuari per tal que la nova adreça sigui la següent:
Així que ja ho sabeu. De moment estaran actives l'antiga i la nova, però amb el temps només quedarà aquesta darrera.
Continuarem informant...
o no.
Continuarem informant...
o no.
General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Un Coney Island de la ment (20)
golea | 28 Setembre, 2006
20
La confiteria de més enllà del tren elevat
és on em vaig enamorar
per primer cop
amb irrealitat
Caramels de goma fulguraven en la semi-obscuritat
d'aquell capvespre de setembre
Un moix damunt el mostrador es movia entre
bastons de regalèssia
i rotllos de tootsie
i xiclet Oh Boy
A fora queien les fulles així com morien
Un vent havia fet desaparèixer el sol
Una al·lota va entrar corrensos
Els seus cabells estaven plujosos
Els seus pits estaven sense alè dins la petita habitació
A fora queien les fulles
i cridaven
Massa prest! massa prest!
20/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
La confiteria de més enllà del tren elevat
és on em vaig enamorar
per primer cop
amb irrealitat
Caramels de goma fulguraven en la semi-obscuritat
d'aquell capvespre de setembre
Un moix damunt el mostrador es movia entre
bastons de regalèssia
i rotllos de tootsie
i xiclet Oh Boy
A fora queien les fulles així com morien
Un vent havia fet desaparèixer el sol
Una al·lota va entrar corrensos
Els seus cabells estaven plujosos
Els seus pits estaven sense alè dins la petita habitació
A fora queien les fulles
i cridaven
Massa prest! massa prest!
20/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Coney Island | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
No ens digueren res...
golea | 25 Setembre, 2006
No ens digueren res...
No ens digueren res d'aquesta fredor dels carrers
ni de l'ànima morta de la ciutat ni dels seus torrents de verí
i travessàrem el llindar de la porta del cel
sense pensar que també hi podíem trobar l'infern,
un infern fet de tu, un infern fet de jo.
No ens digueren res dels aucells de foc que ens volaven sobre el cap
i pensàvem que no passava res quan cremava tota la ciutat
perquè no ens digueren res del perill d'existir,
d'estar drets davant la badia mirant-ho tot,
pressentint que nosaltres som el foc.
No ens digueren res de les màquines que pensaven per nosaltres
ni tampoc de les altres, de les que actuaven per nosaltres
i prosseguírem construint el nostre paradís particular,
mentre les mosques, els arbres, les ovelles i les flors
es convertien en fotocòpies robades al nostre cor.
No ens digueren res del punt fosc del final de l'escapada,
allà on es troben el cel i la mar, allà lluny en l'horitzó
on els vaixells cauen i els avions xoquen
mentre nosaltres, alegres i desesperats,
preparam el gran berenar per a l'excursió final.
Una cançó per a l'amo en Biel Barona, 1996
Música & Cançons | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Un Coney Island de la ment (19)
golea | 19 Setembre, 2006
19
En el bosc on corren molts de rius
entre les destorçades carenes
i camps de la nostra infantesa
on els pallers i els arcs de Sant Martí es mesclen a la memòria
encara que els nostres "camps" fossin carrers
veig una altra vegada aquelles miríades de matinades
quan tota cosa viva
projecta la seva ombra a l'eternitat
i tot lo dia la llum
com en les matinades
amb les seves agudes ombres enfosquint
un paradís
en el qual tot just he somiat
ni tan sols sabia què pensar
d'aquell dia sense afaitar
amb les seves burladores gralles
que passen per damunt els arbres secs
i grallen i criden
i interroguen totes les altres
primaveres i coses
19/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
En el bosc on corren molts de rius
entre les destorçades carenes
i camps de la nostra infantesa
on els pallers i els arcs de Sant Martí es mesclen a la memòria
encara que els nostres "camps" fossin carrers
veig una altra vegada aquelles miríades de matinades
quan tota cosa viva
projecta la seva ombra a l'eternitat
i tot lo dia la llum
com en les matinades
amb les seves agudes ombres enfosquint
un paradís
en el qual tot just he somiat
ni tan sols sabia què pensar
d'aquell dia sense afaitar
amb les seves burladores gralles
que passen per damunt els arbres secs
i grallen i criden
i interroguen totes les altres
primaveres i coses
19/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Coney Island | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Truth, bitter Truth
golea | 15 Setembre, 2006
Truth, Bitter Truth
Where did it go to my youth,
Where did it fade away to ?
Who was it told the truth, the bitter truth,
The truth we didn't want to know ?
What is it ¡ do you know ?
What is it ¡ can I bear it ?
Who did it ¡ do I care ?
Who is it ¡ when did it happen and where ?
Why did you let me know,
How could you think I'd stand it ?
You knew I'd pay you back,
I did it, and it happened ¡ do you care ?
Where did it go to, my youth ?
Where did it fade away to ?
Who was it told the truth, the bitter truth,
The truth we didn't want to know ?
Who is he ¡ do you know ?
This man of power but a fool.
They said he was so high and pure,
They also said that he was cruel.
They killed him, did you see ?
They knew he couldn't take it.
They wanted lies ¡ he said the truth.
They did it ¡ and it happened ¡ who cares ?
Where did it go to, my youth ?
Where did it slip away to ?
Who was it told the truth, the bitter truth,
The truth they didn't want to know ?
Why did you let me know,
How could you think I'd stand it ?
You knew I'd pay you back.
I did it, and it happened ¡ do you care ?
What is it ¡ do you know ?
Who did it ¡ can I bear it ?
Who did it ¡ do I care ?
Who is it ¡ when did it happen and where ?
What is it ¡ do you know ?
Who did it ¡ can I bear it ?
Who did it ¡ do I care ?
Who is it ¡ when did it happen and where ?
Where did it go to, my youth ?
Where did it slip away to ?
Who was it told the truth, the bitter truth,
The truth they didn't want to know ?
Marianne Faithful
Dangerous Acquaintances , 1981
Música & Cançons | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)
Un Coney Island de la ment (18)
golea | 12 Setembre, 2006
18
Espantat
pel so de la meva pròpia veu
i pel so dels ocells
cantant als filferros calents
en un diumenge de son em veig
assassinant diversos pecadors i galls d'indi
cusses renoueres amb esmolats mugrons morts
i negres cavallers en vestits de ferro
amb etiquetes Brooks
i panys Yale als pantalons
Sí
i amb penis erectus per llança
assassin totes les velles dames
fent-les tornar joves una altra vegada
amb el tacte de la meva dolça i oscil·lant espasa
retrobant les seves
virginitats i pureses
ah sí
en aduladores falsedats de son
ens correguérem ho conquistàrem tot
però tota l'estona
la real hora oficial fa tic-tac
i nous bebès embotellats amb dents autèntiques
devoren el nostre fantàstic
futur de ficció
18/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Espantat
pel so de la meva pròpia veu
i pel so dels ocells
cantant als filferros calents
en un diumenge de son em veig
assassinant diversos pecadors i galls d'indi
cusses renoueres amb esmolats mugrons morts
i negres cavallers en vestits de ferro
amb etiquetes Brooks
i panys Yale als pantalons
Sí
i amb penis erectus per llança
assassin totes les velles dames
fent-les tornar joves una altra vegada
amb el tacte de la meva dolça i oscil·lant espasa
retrobant les seves
virginitats i pureses
ah sí
en aduladores falsedats de son
ens correguérem ho conquistàrem tot
però tota l'estona
la real hora oficial fa tic-tac
i nous bebès embotellats amb dents autèntiques
devoren el nostre fantàstic
futur de ficció
18/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)
Coney Island | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Menú
Cerca
Calendari
| « | Maig 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
Recentment
- "Alarit", d'Allen Ginsberg
- La Biblioteca del Golea (Gifreu)
- Compartint el foc amb la contracultura
- La Biblioteca del Golea (Smith)
- La Biblioteca del Golea (Vinyoli)
- De mentida en mentida
- La Biblioteca del Golea (Itoiz)
- Tots sols contra les ficcions socials
- MANIFEST per a la creació d'una nova Internacional
- No voldria pas dinyar-la
- El matrimoni d'un elefant i una coloma
- La Biblioteca del Golea
- Amazics
- La celebració del llangardaix
- Tot se'n va en orris
- La Banda dels Cinc
- Voyage à Rodrigues
- El Jardí de les Hespèrides
- L'illa en pes
- Sobre Rodes cap el Paradís
- La Sala de Màquines (del Temps)
- Una nit vaig calar foc a la casa que estimava
- un poema quasi acabat
- La Piscina dels Somnis
- boixar
- La Terrassa de la Comprensió
- La Biblioteca dels Viatges
- El Soterrani dels Esperits
- excel·lent en rebel·lió
- La Recepció dels Dubtes