El Naufragi del Golea

prova capçalera
Francisco Gutiérrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
     Bob Dylan
uf!!!

Estranger

golea | 11 Gener, 2005 18:25

Imagina’t vivint en una estranya i obscura ciutat durant vint anys.
Hi ha alguns habitacles tètrics al costat est
i un d’ells és teu. Al replà, escoltes
l’eco del teu accent estranger escales avall. Penses
en una llengua pròpia i hi parles.

Després escrius a casa. La veu dins el teu cap
recita la carta en un dialecte local; darrera d’això
és el so de la teva mare cantant-te,
des de fa tot aquest temps, i ara no saps
perquè ploren els teus ulls i quina és la paraula per dir-ho.

Uses el transport públic. Fas feina. Dorms. Imagina que una nit
vares veure un nom pintat en vermell per tu
en una paret de totxos. Un nom d’odi. Vermell com la sang.
Neva en els carrers, sota els llums de neó,
com si aquest lloc s’hagués esmicolat abans que els teus ulls.

I a la xarcuteria, de tant en tant, les monedes
a la teva palma no ho aclariran. Incapaç d’articular
perquè això no és ca teva, apuntes a la fruita. Imagina
que un de vosaltres diu: No sé què pretén aquesta gent.
Sembla que només van a dormir i a somiar.
Imagina això.
CAROL ANN DUFFY
Selected poems.Penguin, 1994.

Navegam cap el naufragi

golea | 11 Gener, 2005 18:20

Començam el viatge en temps de calmes de gener. Preparau l'equipatge.

Els dies passen volant. No és que no pensi en tu. És que no hi som. Recorda que me'n vaig anar a cercar-me la vida molt lluny d'aquí.

I els dies i les nits em recorden que treballar a la mar és molt dur i no es pot viure de records. Cal estar vius i no morts. Cal sobreviure a la dissolució de les tradicions i cal anar més enllà amb un vaixell de vidre ple de música i ple d'amor.

Cal trobar la veritat en el naufragi que ens portarà a una platja deserta. Cal imaginar un nou món dins el nostre cap. Cal meravellar-nos amb les nostres petites coses, amb el nostre treball de cada dia. Cal no espantar-se per la misèria quotidiana quan ens tancam als nostres camarots per a intentar escriure qualque cosa.

Aquest és un missatge que trobaràs dins una botella quan passegis sobre la Lluna. I la Lluna acaronarà els teus peus i potser fins i tot et dirà cosetes a l'orella. Escolta-les! No hi ha secrets quan la mirada és clara. Posa't els auriculars i sent la música!

I sobretot, no tenguis por!

«Anterior   1 2 3 ... 22 23 24
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb