El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

La peixera

golea | 29 Abril, 2005 11:24



Els peixos de colors amb llargues cues
lluiten amb les bimbolles.
La solitud de les roques
en una mar de jugueta rompuda.
Cercles que es rompen en el vidre,
alegria dhores perdudes
en el degoteig de la vida.
El grif s el cel i linfern,
laltra vida.
Tesi de Llicenciatura (1983)

Brindis

golea | 27 Abril, 2005 08:04

Sn poques les paraules
per a contar la vida.
La m del temps,
estrenyem-la, per
sense mai retenir-la.
Que els gestos siguin continguts.
Noms posar la m
necessitada amb urgncia quieta
sobre una espatlla un moment.
Llavors l'aigua s'atura.

Joan Vinyoli. Tot s ara i res (1970)

After The Gold Rush / Desprs de la Febre d'Or

golea | 18 Abril, 2005 14:18



Well, I dreamed I saw the knights In armor coming,
Saying something about a queen.
There were peasants singing and Drummers drumming
And the archer split the tree.
There was a fanfare blowing to the sun
That was floating on the breeze.
Look at Mother Nature on the run
In the nineteen seventies.

I was lying in a burned out basement
With the full moon in my eyes.
I was hoping for replacement
When the sun burst thru the sky.
There was a band playing in my head
And I felt like getting high.
I was thinking about what a Friend had said
I was hoping it was a lie.

Well, I dreamed I saw the silver Space ships flying
In the yellow haze of the sun,
There were children crying and colors flying
All around the chosen ones.
All in a dream, all in a dream
The loading had begun.
They were flying Mother Nature's
Silver seed to a new home in the sun.

Vaig somiar que vaig veure arribar uns cavallers armats
Contant no s qu d'una reina.
Hi havia pagesos cantant i tamborers tocant
I un arquer esberlava l'arbre,
Hi havia una trompeta sonant cap al sol
Que surava a l'oratge.
Mira la Mare Natura a la carrera
en els anys setanta.

Estava estirat en un soterrani cremat
Amb la lluna plena als ulls.
Esperava el relleu
Quan el sol explot al cel.
Hi havia una banda tocant dins el meu cap
I vaig sentir que m'enlairava.
Pensava en all que m'havia dit un amic,
Esperava que fos una mentida.

Vaig somiar que vaig veure naus espacials de plata volant
En el boirina groga del sol.
Hi havia nins plorant i colors volant
Al voltant dels elegits.
Tot en un somni, tot en un somni
La crrega havia comenat.
La llavor de plata de la Mare Natura volant
Cap a una nova casa en el sol.
Neil Young. After the Gold Rush (1970)

Salut i Llibertat

golea | 15 Abril, 2005 08:10

Tenerife, 24 de juny, 83

Fa estona que vaig rebre la teva carta i des de llavors tenia ganes de contestar-te. No s que no tengus temps, per s que duc una vida una mica agitada. Han passat moltes coses que podria contar, per amb un etc. basta. Etctera, continua la pellcula, endavant, ulls oberts per una mica cecs, tranquillitat total en els carrers i en els quarters que, de moment, he abandonat. Perqu ara torn estar a lhospital i, a ms a ms, de carter: cartes, citacions judicials, telegrames, paquets, passaports, paperum, paperum i paperum. Fins ara era un carter de a peu, per a partir de la setmana que ve ser un carter amb Derby, perqu troben que no me puc cansar tant. Mira!, mentre no em facin pagar la gasolina!...
Ja he vist que anares a veure en John Mayal; aqu tamb va actuar a la plaa de toros, i tamb hi vaig anar. Va actuar el mateix dia que em baixaven a lhospital, si no, no hi hagus pogut anar. Ja ho donava per perdut i a darrera hora id me vaig trobar perdut enmig de la plaa de toros amb en John Mayal (lhome s una bruta criatura) deixant-nos cecs de msica, envoltat de punkies, xerokees, ex-hippies i altres herbes; un ambient amb tota la bellesa de la degradaci!
Una de les coses estranyes que mhan passat darrerament, s que per ca nostra (perqu ara tenc ca nostra: una planta baixa llogada amb altra gent) hi ha aparegut un hippie de veritat. Me pensava que ja tots havien mort duna sobredosi o ho havien deixat anar, per es veu que encara queda gent perseverant. Aquest venia de La Gomera (una illa prop de Tenerife) que diuen que t un ambient semblant a Eivissa i Formentera en els anys seixanta. Me fa una mica de ganes anar-hi, encara que tot aix dharmonia, pau, amor i naturalesa, s una cosa ja una mica llunyana, no tho sembla? s millor aquesta bellesa de soll de ciutat: calor i gas, i msica, molta msica estrident que faci esclatar la realitat.

26 de juny, 83

Ahir vaig anar a un recital de nAute a un poblet que hi ha prop daqu. Anava acompanyat de Suburbano i va ser un recital memorable; aix s, va deixar de cantar moltes canons que jo mesperava que cants, per de totes maneres la nit va ser meravellosa, amb una lluna plena que cegava ms que els focus. Abans va actuar un grup de folk daqu i tamb me varen agradar; es deien Taburiente i hi havia una guitarra que sonava de puta mare.
I avui he anat a un concert de Barn Rojo. Ara sn les tantes de la matinada i ja he aclarit una mica, per la veritat s que no me nhe adonat de moltes coses. Noms s que hi havia una gentada.
Com pots veure, ve bastant de gent bona per aqu, per tamb hi ha bons grups daqu. Tenvii un full amb propaganda dun recital a un bar de Santa Cruz que es diu Espacio 41, on sen solen fer bastants. Jo hi vaig sempre que puc perqu vertaderament val la pena. S que circula una cinta com a mig pirata amb dos conjunts daqu (Familia Real i Moral Femenina) i si la puc aconseguir, te lenviar.
Mhan dit que en Pau Riba actuar a Cala Rajada per lagost; evidentment que magradaria anar-hi, per tenc el pressentiment que no ser aix.
Aquesta ferratina de Las Vulpess me la va donar el germ de la cantant, que viu amb jo a la mateixa casa.
B, Pep, fins prest.
Miquel





Capdepera, 17 juliol, 83

...crec que el que no es pot descriure amb precisi, no shauria dintentar descriure. Leonard Cohen

...sn les 4 de la matinada... acab de sopar... i mestic fumant un porret dherba... ja fa un ms que faig feina (no s com la mili, per hi falta poc)... en srio que s molt dur... fa un parell de dies que estic fet pols... per tamb passa el temps i cada dia s un dia menys que em queda... sups que ho aguantarem...
...per aqu hi ha poques coses noves... el ms destacable s que en F. es dedica a mossegar a la gent... tothom dur marcades les seves dents a part o banda... jo no!...
...mimagn que sabrs que al quarter de puntir (a la carretera vella de Sineu), un cabo ha mort dos soldats i desprs sha sucidat... s igual... hi ha molts de cabos i ms soldats... no ve daqu...

...i a ms a ms diumenge... no mhi puc acostumar... s ms dur que els altres dies... ...me sap greu, per no te puc contar quasi res agradable... el que puc fer s no contar res... en srio... no estic massa b... crisis... what crisis?... fa uns quants dies que no s qu passa... no s qu he de fer... no ho tenc gens clar... de moment acabar lestiu fent de cuiner i ja ho veurem... per desprs no s gens cap a on puc prendre... pot ser que estigui cansat de veure sempre el mateix... la mateixa gent... tot s igual, sempre igual... si me trobes una feina per aqu puc venir una temporada... no ho s... mestim ms no programar res i anar improvisant com sempre...

...tot el que es mou s blanc:
una gavina, una ona, una vela,
i es mou amb massa puresa
com per poder ser parodiat.
Esclafau el dolor.
Leonard Cohen

...estic escoltant Radio 3, per hi ha interferncies duna puta emissora italiana... hi ha dies que tot va malament... avui (for exemple)... si du vol dem tot anir millor... i si du no vol que li donin pel cul... joder!... saps lo agradable que s estar 5 o 6 hores entre 40 i 46 graus de temperatura?... b, no val pensar-hi ara...
...naturalment no tot s tan trgic... hi ha qualque moment guapo... per exemple, mhe pres un parell de mescalines (cids autntics)... i ha estat molt b... per noms ha durat unes hores... per aquestes hores les he viscut a tope... i ja no me les poden fotre...
...b, tio... jo qu s... sups que passar la crisi i tot tornar a marxar... mentrestant, aqu, a aguantar un poquet ms...
salut i llibertat
pep cun

Never Give All The Heart

golea | 07 Abril, 2005 12:56

Never give all the heart, for love
Will hardly seem worth thinking of
To passionate women if it seem
Certain, and they never dream
That it fades out from kiss to kiss;
For everything that's lovely is
But a brief, dreamy, kind delight.

O never give the heart outright,
For they, for all smooth lips can say,
Have given their heart up to the play.
And who could play it well enough
If dead and dumb and blind with love?
He that made this knows all the cost,
For he gave all his heart and lost.
W.B. Yeats (1865-1939)

Crim (8)

golea | 04 Abril, 2005 14:18

tardor



la m morta


Jo cerc una m desesperadament. Imitada sense fortuna en marbres, ceres i bronzes. Una m lvida, freda, erta. Que decori les cortines de la meva alcova, que gui les meves deslludes passes, que trenqui laire, entre els seus dits dolos, sagetes enemigues, que es recolzi a les meves pitjors hores damunt les meves preocupades espatles.
Una m pllida, fina i trgica. Una m acabada de mutilar. Encara anellats els seus dits i vermelles encara i mirallejant les seves ungles. Una m de nvia que sha estimat ja fa molt de temps. Una m que ha oblidat la carcia del guant. La que em tancar un dia els ulls que no podr la mort tancar-me; ni els meus amics ms fidels, ni els meus pares, ni els meus fills, ni els meus germans. Sin noms tu, m de morta, errant; m dels meus somnis dalba, m que espera, com una estrella de la meva nima, el meu cos.
Jo conec una m, per no s aqueixa.
Jo conec una m teba, una m rosada i blana. Per als meus llavis, per a les meves mans, per al meu coll. Per a les meves nits damor, al voltant del meu coll o damunt la meva espatla.
Per no s aqueixa.
Jo cerc una altra m. Ala dels meus peus. Pacificadora de les meves nsies. La que noms es recolzi damunt la meva espatla i desfaci els meus darrers crebants.
La que tanqui els meus ulls i vesteixi el meu cos mort i precedeixi el meu enterrament.
Una m mutilada i nica. Pllida,freda.
Una m oblidada ja que fou m damant.
Una m anguniosament blanca.
Agustn Espinosa. Crimen (1934)

VOST (Tu, tu mateixa)

golea | 29 Mar, 2005 17:54



T'has ompert els ulls de flors,
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

Et tinc a tocar del dit
per no em veus, no pots sentir-me
ets feli, ets molt feli
i m'ho diu el teu somriure.
Mira! t'insultar.
Dir a tots que ets ben podrida
dir que ets prou innocent
per s clar, no pots sentir-me!
Ja crido i no cal cridar
(ja s bo que em facis la cara)
per no m'escoltars
perqu no pots escoltar-me
i s que

tens els ulls plens de flors
i la boca nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

Tens molt bona educaci
calles sempre i obeeixes
no dius mai que s o que no
per b t'amagues i reses.
Mai t'has posat un per qu
del que has vist o el que veus ara,
fas el que sempre s'ha fet,
creus perqu creia el teu pare,
vas all on et fan anar,
fas de gent i aix t'agrades,
i se t'han fet els ulls grans,
i la mirada ensucrada.
Perqu

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

T'has casat amb un bon jan
que et fou triat amb esmera
i has sofert la seva carn,
una llei crec que ho esmenta,
Ho has fet sempre amb gran despit,
tot i morir-te'n de ganes,
perqu ets dona per fer fills
i s el Dest qui aix ho mana.
T'has casat el cor glaat
per solucionar la vida
mai no te n'has adonat
t'estic dient prostituta!
per

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
no vius ms enll del nas
amb els peus en la mentida.

Si m'haguessis sentit b
t'hauries girat senyant-te,
buscant a per tot qui s
aquella de qui jo parlo
i jo noms parlo de tu
que si el mn s amarg i brut
n'ets la principal culpable: tu
que els teus fills no saps qu parlen
que les negres les veus blanques: tu,
tu que sempre et justifiques
en la gran maldat dels altres: tu,
tu que amb rams de flors als ulls
et clavars patacada: tu,
tu que et morirs per sempre
l'instant que deixis de viure: tu,
tu que no has fet ni desfet
tu que ni Du ni el diable et
podran acusar o defensar
perqu

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

[i acaba la can amb uns cans que lladren cridant els seus amos a la rebelli, perqu ells, per ells tot sols, no ho poden fer: GUAU! GUAU! GUAU!]
Pau Riba. Diptria (1969)

Versos tristos

golea | 18 Mar, 2005 12:15

Jo sc un home vague, sense geografia.
Vers el meu litoral, qui, doncs, s'hi acostaria?

No tinc casa ni porta per on sortir de mi:
una mirada morta i un son sense coix.

Veig el cel empedrat, i la meva estimada
s una noia fina que potser no m'agrada.

Viure no t sentit, si no s per a morir.
I morir com? I quan? Avui, dem o ahir?

No tinc somnis als ulls perqu els cos me'ls prenia:
frisances de la pell i carn que s'extasia.

Josep Palau i Fabra. Poemes de l'alquimista (1952)

High Quality Information / Informaci d’alta qualitat

golea | 11 Mar, 2005 09:07



A life spent seeking it
Like a worm in the earth,
Like a hawk. Catching threads
Sketching bones
Guessing where the road goes.
Lao-tzu says
To forget what you knew is best.
That’s what I want:
To get these sights down,
Clear, right to the place
Where they fade
Back into the mind of my times.
The same old circuitry
But some paths color-coded
Empty
And we’re free to go.


Passar una vida cercant-la
Com un cuc en la terra,
Com un falc. Lligant caps
Esbossant ossos
Imaginant cap on va el cam.
Lao-tzu diu:
Oblidar el que sabies s el millor.
Aix s el que vull:
Captar aquestes visions,
Clares, fins al lloc
On desapareixen
De tornada a l’esperit del meu temps.
El mateix vell circuit
Per algunes sendes xifrades amb colors.
Buits
I som lliures d’anar-nos-en.
Gary Snyder

Crim (7)

golea | 08 Mar, 2005 15:48

estiu



diari entre dues creus

1

Devora cada arbre una pedra aguda per a cada peu esquinat. Navalles damunt carn viva, llum lluenta, font srdida damunt estanys fets malb. Van a la meva espatla els pitjors adus. Van lladrucs de ca rere la meva ombra, rere la suor caiguda dins la pols. I encara. Una cortina rompuda. Un somni encadenat. Una tempestat exemplar. Un toro malalt. Un riu de sang.
El concert s ms enll. Aqu, el desconcert. Plou la llum en complicitat amb ecos desitjats. Com una mar, satisf les meves dues eternes fams. s tot -cel, aire, alcohol- tremolor de la sensualitat amagada. Draps. Ja est. On ms draps que pels costats de Du? Ombres banyades dels suburbis, vides de contes celestes i de plurals jardins. Taques d’oli d’unes oliveres ordenades el verd de les quals tremola encara als meus ulls trbols d’odis acaramullats per no s quines mirades adverses, quines mans cruels, quines paraules esquives.

2

Suren pellofes damunt l’aigua i s’arremolinen devora inesperades temptacions. Aqu tampoc no hi ha mar. Que la mar s florida d’herois, selva de perduts i no ravenissa d’hivernacle. Qui empeny el meu cos i pronunci el meu nom? Qui insult, a la meva orella, la meva nima? Tremola el coure a les meves mans. Tremola all opac, all menyspreable. Qu tem d’aqueixa cantonada muda, d’aqueix portal solitari, d’aqueix home alt, que m’ha mirat en passar com un ca tinys?

3

Un horabaixa -ahir horabaixa- uns obrerets s’han apunyalat davant els meus ulls, i he vist caure la sang damunt les seves camises de diumenge, i transformar-se en flors roges les pedres d’un carrer on jugaven uns nins. I desprs he vist, aquesta nit, a la llum d’un fanal i entre blanques bates asptiques, els rostres de tres morts recents. De tres morts d’odi. De tres herois de barri proletari. El major tenia desset anys i un front ample de somniador sense ales. Els seus destins estaven potser en acabar un poeta, l’altre pintor, actor de cine l’altre. I ara ha estan muts i freds per sempre, amb una jove ganyota d’amargura a la boca i extraviats els ulls i les mans rgides.
Qu sap ning, qu sabem nosaltres, del punyal que ens ferir, de les mans que ens estrangularan, de la bala que ens esclatar el cap? En quina plaa, en quin carrer, a quina ciutat, sota quin cel caurem un ufans dia per a no aixecar-nos ms? Perqu se’ns aperduin els ulls i se’ns amargui, amb una coneguda carussa, la boca. Per a ser espectacle d’unes hores, entre vestits oficials i ulls curiosos. Perqu un periodista annim faci la seva crnica ms cruenta, mentre mossega un entrep i xucla un tass de ginebra i xucla un xigarro que no sap si s seu o per quins camins li ha arribat. Perqu unes ploroses dones es lamentin i mengin llavors amb ms talent aquella nit.

4

Anam somiant malsons per la vida. Somnis d’altres mesclats amb els nostres propis somnis. Cada hora du la seva sorpresa. A aquesta dona que ara estimam tant, que donarem la vida per ella, potser l’odiarem dem. Trairem aqueix amic a l'aventura del qual est subjecta la nostra. A qui ens ajud a la nostra estrena pitjor, el deixarem naufragar dins la seva bona desgrcia. I salvarem a qui no ens ha de salvar o a qui ens ha d’empnyer cap a un costat per a salvar al seu enemic ms prxim.
Qui ets tu? On vas? Tots cridant-m’ho. Tots desitjant que no els escolti. Tots expectants del meu calvari de cec, de les trencadures de la meva empresa, de l’aguait final en qu tot s’acabi.

5

Qu somnia la mar aquestes albades d’agost perqu sigui el seu cant tan tendre, tan subtil la seva espuma, tan somrient el seu blau, tan melodis el seu onatge? Segueixen les clavegueres desembocant a les seves aiges. Nept ja l’ha oblidat. Les antigues sirenes habiten ara estrelles distants. Per la mar encara no s quins deliciosos somnis, doncs s tendre el seu cant i subtil la seva espuma i somrient el seu blau i melodis el seu onatge.

6

—Allota, on vas?
—Volen dos ngels damunt la tomba del meu amant.
—Vols subjectar-los les ales, o s que anheles, amb crits i braos, espantar-los?
—Vull saber si sn d’amistat els seus vols, si sn blanes les seves mans. Si tot aletejar s com jo l’he somiat. Perqu tem les esposes per a un viatge tan llarg. Per si de cas noms les meves mans poden fer el que dos ngels no facin.
Qued tot sol el carrer. En una cantonada prxima es trenc un cos ferit.
S’escoltaren, de cada cop ms distants, unes lnguides passes. lluny tremola, sobre un horitz moradenc, un laberint de creus entre cals banyades.

7

Tremola la llum del migdia sobre un paisatge de cases obscures, de carrerons cruels, de pobresa pudenta.
A aquesta mateixa hora cantava altres dies una veu de dona en una finestra entreoberta.
Jo escoltava la seva veu amb apassionada tendresa. I el sol de les dotze arrissava els seus ors sobre el paisatge que ara mir. I eren clares les cases i rients els carrers i fragant la pobresa.
Si jo vaig apagar aqueixa veu i el paisatge d’ella i el seu somriure de la seva hora, per qu ves ara planys sobre un migdia que s obra de les meves mans, sobre un paisatge que jo he construt i que els meus ulls, com dos cels de tardor, turmentadorament, aombren?

Crim, Agustn Espinosa (1934)
«Anterior   1 2 3 ... 16 17 18 19 20 21 22 23 24  Segent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb