El Naufragi del Golea

prova capçalera
Francisco Gutiérrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
     Bob Dylan
uf!!!

Llenties, peix i cafè per a tothom

golea | 25 Gener, 2006 09:07

Llenties
Llenties a la catalana

Peix al cove

i un bon cafè per a acabar.

Cafè per a tothom

Isabel-Clara Simó

Sabeu què és el més espaterrant de l'acord estatutari? Doncs que el ministre d'economia, el valencià Pedro Solbes, l'endemà mateix, anunciés una dada que ha passat una mica desapercebuda; que el nou finançament català, que de ben segur ens vendran com una esplèndida panacea, serà estès a totes les comunitats autònomes. Que el cafè per a tothom que va idear Suárez continua vigent com aquella humiliant Constitució que és avui la bandera dels franquistes. Què se'n dedueix? Doncs que la cosa estava prèviament pactada amb el PP, i que aquest tenia per missió despotricar-ne, cosa ben convenient, però satisfet in pectore. Per això qui salta d'alegria és un que no és militant del PP, Rodríguez Ibarra, i per això un despistat com Piqué xerra el que no toca, lapsus que cometia sovint quan era ministre espanyol d'Exteriors.

Aquest nou Estatut és un simple pacte -calia un Estatut per a això?- i no resol ni el desequilibri de la balança fiscal ni defineix Catalunya com a nació. I per cert: si Catalunya no és una nació, ¿com pot haver-hi organismes oficials que així ho asseguren? Em refereixo, per exemple, al Teatre Nacional, car no pot haver l'adjectiu nacional sense el substantiu que l'origina, nació; de la mateixa manera que, per més que diguem Estat espanyol, l'adjectiu espanyol no podria existir si no existís el substantiu Espanya.

Diu Solbes que, per generalitzar el finançament de Catalunya a totes les comunitats, haurà de retocar la LOFCA, veges tu quina feinada, pobre home. Ara bé: si cauen més milions sobre totes les comunitats no podrà ser cedint competències a totes. Sabeu, doncs, d'on sortiran?





Bomba, de Gregory Corso

golea | 18 Gener, 2006 11:42

bomba
Bomba
Versió catalana (provisional)
Gregory Corso
bomba 

 
Motor de la història     Fre del temps      Tu     Bomba
Jugueta de l’univers     El més gran d’allò arrabassat al cel     No puc odiar-te
Odii l’entremaliat llamp     la mandíbula d’un ase?
El bonyegut pal d’un milió aC     la maça     la batolla     la destral?
La catapulta Da Vinci     el tomahawk de Cochise     el trabuc de Kidd     el punyal de Rathbone?
Ah i la trista i desesperada pistola de Verlaine     Puskin     Dillinger     Bogart?
I no té Sant Miquel una espasa ardent     Sant Jordi una llança     David una fona?
Bomba     ets tan cruel com l’home que et fa     i no ets més cruel que el càncer
Tothom t’odia     s’estimarien més morir d’un accident de cotxe     d’un llamp     ofegats
Caient des d’un terrat     la cadira elèctrica     un atac de cor     vellesa     vellesa     Oh Bomba
S’estimarien més morir de qualsevol cosa que no fossis tu     El dit de la Mort fa feina per ell mateix
No toca a l’home decidir si explotes o no     La Mort fa molt que ha distribuït el seu
blau categòric     Et cant bomba     Excentricitat de la Mort     jubileu de la Mort
Gemma del més suprem blau de la mort     El volador s’estavellarà     la seva mort serà diferent
de la de l’escalador que caurà     Morir per una cobra no és morir per un porc en mal estat
Alguns moren a l’aiguamoll     alguns a la mar     i d’altres per l’home de cabells espessos en la nit
Oh hi ha morts com bruixes d’Arc     morts que espanten com Boris Karloff
Morts sense sentiment com naixement-mort     morts sense pena com el vell dolor de Bowery
Morts en abandó     com la Pena Capital     morts majestuoses com les dels senadors
I morts impensables com Harpo Marx     al·lotes a les portades de Vogue     la meva
No sé com és d’horrible la mort de Bomba     només m’ho imagín
Així i tot cap mort coneguda té una preestrena tan ridícula     veig
una ciutat     la ciutat de Nova York     vessant     ulls espantats     refugi del metro
Vintenes i vintenes     una revinguda d’humanitat     els tacons alts es dobleguen
Els capells volen     La joventut oblidant les seves pintes
Senyores sense saber què fer     amb les seves bosses de la compra
Màquines de xiclet impertèrrites     Així i tot perillós el tercer rail
Germans Ritz     del Bronx     atrapats en el tren A
El pòster somrient de Schenley sempre somriurà
Entremaliada mort     Bomba sàtir     Mort bòmbica
Tortugues explotant sobre Istambul
L’arpa voladora del jaguar
que prest s’enfonsarà a la neu àrtica
Pingüins llançats contra l’Esfinx
El capcurucull de l’Empire State
clavat en un camp de bròquil a Sicília
L’Eiffel modelada com una C a Magnolia Gardens
Santa Sofia escloscant-se sobre el Sudan
Oh Mort atlètica     Bomba esportiva
Els temples dels temps primers
suspesa la seva gran ruïna
Electrons     Protons     Neutrons
ajuntant cabells hesperis
caminant el dolorós golf d’Arcàdia
unint timoners de marbre
entrant a l’amfiteatre final
amb sentiment d’himnòdia de totes les Troies
proclamant torxes de xiprers
de curses de plomes i banderes
i no obstant coneixent Homer amb una petjada de gràcia
Vet aquí l’equip visitant del Present
l’equip local del Passat
La lira i la tuba acoblades alhora
Escoltau la salsitxa soda olives raïm
gala galàxia vestida i uniformada
comissari     Oh els feliços estands
Arrel etèria i visques i xiulades
L’assistència bilionària sense precedents
El pandemònium zeusià
Hermes competint amb Owens
La pilota ensalivada de Buda
Crist expulsat per tres strikes
Lúter escapolint-se a la tercera base
Mort de Planetari     Hosanna Bomba
Gush s’aixecà el final     Oh Bomba de Primavera
Vine amb la teva túnica de dinamita verda
desamenaça l’inviolat ull de la Naturalesa
Davant teu el cargolat passat
rere teu el cridaner Futur     Oh Bomba
Lligada dins l’aire herbat de trompeta
com la guineu del crit del caçador
el teu camp l’univers la teva tanca la geo
Bóta Bomba     Lligada Bomba     juga ziga-zaga
Les estrelles un eixam d’abelles dins la teva bossa de gresca
Enganxa’t àngels als teus peus de jubileu
rodes de llum de pluja sobre el teu seient entarimat
Tu estàs llest i contempla tu estàs llest
i els cels són amb tu
hosanna creixent calor gloriosa connexió
BOMBA oh destrucció antifonia esquerda fusa BUM
Bomba assenyala l’infinit un forn sobtat
escampa la teva multitudinària i aconseguida escombrada
mostra agenda esborronadora
Estrelles carronyeres     planetes ossaris     elements carcassa
Cadaveritza l’univers     he, he, he! saltirona amb-el-dit-a-la-boca
sobre els seus fa molt de temps morts Ni
Del teu alleugerit i embolicat ull espàstic
exhausts diluvis de celestials necròfags
De la teva apel·lacional matriu
vomita ràfegues de cucots
Esqueixa’t la panxa Bomba
de la teva panxa vessen voltòriques salutacions
Endavant batalla els teus dits adornats amb monyons de hiena
al llarg del caire del Paradís
Oh bomba     Oh el definitiu Flautista
tant el sol com la lluerna ballen el vals darrera el teu xoc
Déu abandonat ridículament despullat
sota la Seva prima apocalipsi esquitada de fals talc
No pot sentir les profanacions
feliç-el-dia de la teva flauta
És vessat sord dins l’orella berrugosa del Silenciador
El seu Regne una eternitat de cera aspre
Embossats tocs de trompeta el destrompetegen
Àngels lacrats li descanten
Un Déu sense Tro     Un Déu mort
Oh Bomba     el teu BUM la Seva tomba
Que em tombi cap endavant sobre una taula de ciència
un astròleg interessant-se en prosa de dragó
mig entès en guerres     bombes     especialment bombes
Que som incapaç d’odiar allò que és necessari estimar
Que no puc existir en un món que consent
un nin en un parc     un home morint en una cadira elèctrica
Que som capaç de riure’m de totes les coses
tot el que sé i tot el que no sé     per així ocultar el meu dolor
Que dic que som un poeta i per tant estim tothom
sabent que les meves paraules són la coneguda profecia de tots els homes
i les meves no paraules no menys que un cercle de coneixences
Que som múltiple
un home que persegueix les grans mentides d’or
o un poeta vagant entre cendres brillants
o allò que imagín que som
un somni de tauró dentat     un menjahomes de somnis
Idò no necessit ser un saberut sobre les bombes
Feliçment     perquè si sentís que les bombes són erugues
no dubtaria que esdevindrien papallones
Hi ha un infern per a bombes
Són allà     les veig allà
Seuen en brides i canten cançons
sobretot cançons alemanyes
i dues cançons americanes molt llargues
i desitjaria que hi hagués més cançons
especialment cançons russes i xineses
i algunes més cançons americanes molt llargues
Pobra petita Bomba que mai no serà
una cançó esquimal     t’estim
Vull posar un xupa-xup
dins la teva boca corbada
Una perruca rissada i rossa sobre la teva closca pelada
i fer-te saltironar amb mi com Hansel i Gretel
al llarg de les pantalles de Hollywood
Oh Bomba en la qual totes les coses precioses
morals i físiques participen ansiosament
Oh floc de fada collit des del
més gran arbre de l’univers
Oh tros del cel que ofereix
tant a la muntanya com al formiguer un sol
Estic dret davant la teva fantàstica porta de lliri
te duc roses Midgardian     almesc d’Arcàdia
Reputats cosmètics de les al·lotes del cel
Dóna’m la benvinguda     no tenguis por d’obrir la teva porta
ni la gris memòria del teu fantasma fred
ni els macarrons de clima indefinit
el seu cruel desglaç terrestre
Oppenheimer és assegut
en l’obscura bossa de Llum
Fermi està sec en el Moçambic de la Mort
Einstein la seva boca de mite
una corona de peus de cabra sobre el cap del calamar lunar
Deixa’m entrar     Bomba     aixeca’t des d’aquest racó prenyat de rates
no tenguis por de les graneres alçades de les nacions del món
Oh Bomba t’estim
Vull besar el teu repic metàl·lic     menjar el teu bum
Tu ets un cant de glòria     un acme de xiscle
un líric capell del Senyor Tro
Oh fes ressonar els teus genolls de tanc
BUM     BUM     BUM     BUM     BUM
BUM vosaltres cels i BUM vosaltres sols
BUM BUM vosaltres llunes      vosaltres estrelles BUM
vosaltres nits BUM     vosaltres dies vosaltres BUM
BUM BUM vosaltres vents     vosaltres niguls vosaltres pluges
Féu BANG vosaltres llacs     vosaltres oceans BING
Barracuda BUM i puma BUM
Ubangui BANG      orangutan
BING BANG BONG BUM     abella ós babuí
vosaltres BANG vosaltres BONG vosaltres BING
la coa l’aleta l’ala
          entre nosaltres una bomba caurà
Les flors botaran de plaer per sobre les seves arrels dolorides
Els prats s’agenollaran sobre al·leluies del vent
Floriran Bombes rosa     Bombes ant reviscolaran les seves orelles
Ah moltes bombes aqueix dia aterraran l’ocell una mirada amable
Malgrat tot     no n’hi ha prou a dir que una bomba caurà
o fins i tot afirmar que el foc celestial s’apaga
Sapigueu que la terra farà una madona de la Bomba
que en els cors dels homes que han de venir més bombes hi naixeran
bombes magistrals embolicades en ermini     totes meravelloses
i s’asseuran cataclonc sobre els destrempats imperis de la terra
ferotges amb mostatxos d’or

 
Gregory Corso
(1930 - 2001)

 
Corso

Gregory Corso, Beat Poet, Barbara Stufflebeem
Versió original en anglès
Versió en italià
The Beat Page

Creativitat

golea | 16 Gener, 2006 16:14

Creativitat
  píndoles
Ha estat en Colau Llaneres qui ha fet possible aquestes retxes, va esser qui va encendre el coet que, en explotar, va encalentir la punta del bic que ha permès la seva ejaculació, si bé retardada de dos dies, entretenguda per pura peresa mental.
De la peresa mental m’agradaria parlar, no com ho faria un psiquiatra, sinó així com jo l’experiment. En principi em pareix tasca difícil; és ver que també em fa peresa.
De vegades un es deixa dur per la peresa, aquesta enemiga a qui les té jurades la creativitat. Més que res em convé prendre partit, per l’una o per l’altra, i encara que ho tenc decidit, a voltes sembla que vulgui tornar arrera. Ben cert, i això ho sap tothom, que la peresa és seductora, i no sempre va acompanyada dels plaers que et promet: descans, xubec, bona vida, no obstant ser ingredients que, en poca mesura, te regala la creativitat: el descans satisfet d’allò que t’ha donat plaer.
Però, a què podem dir creativitat? No ho vull cercar al diccionari, intentaré fer una definició que allunyi la meva pròpia vessa, perquè quan seguesc aquest camí faig un esforç, una brega amb la meva pròpia astènia, una dosi de masoquisme també hi diria.
Seguint amb la definició podria dir que creativitat és una activitat que incorpora al món quelcom que no existia, però sempre partint de coses conegudes, d’altra manera no, no és màgia-potàgia, allò que crees no parteix del no res, no és fer aparèixer un mocador des de la inexistència.
 
Sebastià Nebot
anys 80

Més Cabília que mai!

golea | 12 Gener, 2006 18:55

Idir-a vava inouva Idir

Idir

A Vava Inouva

Paroles: P.Reesinsk   1970
© traduction par P.Reesinsk dans le fichier périodique Contes Merveilleux et Fables 1976

Txilek elli yi n taburt a Vava Inouva
Ccencen tizebgatin-im a yelli Ghriba
Ugadegh lwahc elghaba a Vava Inouva
Ugadegh ula d nekkini a yelli Ghriba

Amghar yedel deg wbernus
Di tesga la yezzizin
Mmis yethebbir i lqut
ussan deg wqarru-s tezzin
Tislit zdeffir uzetta
Tessallay tijebbadin
Arrac ezzin d i tamghart
A sen teghar tiqdimin

Txilek elli yi n taburt a Vava Inouva
Ccencen tizebgatin-im a yelli Ghriba
Ugadegh lwahc elghaba a Vava Inouva
Ugadegh ula d nekkini a yelli Ghriba

Adfel yessed tibbura
Tuggi kecment yehlulen
Tajmaât tettsargu tafsut
Aggur d yetran hejben
Ma d aqejmur n tassaft
Idegger akken idenyen
Mlalen d aït waxxam
I tmacahut ad slen

Txilek elli yi n taburt a Vava Inouva
Ccencen tizebgatin-im a yelli Ghriba
Ugadegh lwahc elghaba a Vava Inouva
Ugadegh ula d nekkini a yelli Ghriba
Je t'en prie père Inouba ouvre-moi la porte
O fille Ghriba fais tinter tes bracelets
Je crains l'ogre de la forêt père Inouba
O fille Ghriba je le crains aussi.

Le vieux enroulé dans son burnous
A l'écart se chauffe
Son fils soucieux de gagne pain
Passe en revue les jours du lendemain
La bru derrière le métier à tisser
Sans cesse remonte les tendeurs
Les enfants autour de la vieille
S'instruisent des choses d'antan

Je t'en prie père Inouba ouvre-moi la porte
O fille Ghriba fais tinter tes bracelets
Je crains l'ogre de la forêt père Inouba
O fille Ghriba je le crains aussi

La neige s'est entassée contre la porte
L'"ihlulen" bout dans la marmite
La tajmaât rêve déjà au printemps
La lune et les étoiles demeurent claustrées
La bûche de chêne remplace les claies
La famille rassemblée
Prête l'oreille au conte

Je t'en prie père Inouba ouvre-moi la porte
O fille Ghriba fais tinter tes bracelets
Je crains l'ogre de la forêt père Inouba
O fille Ghriba je le crains aussi
A vava inouva

Mon petit papa


Aquesta cancó d'Idir també hagués pogut ser la sintonia del programa, però Ràdio Alger s'hi va avançar. Us recoman no perdre de vista aquest cantant, també de la Cabília com Djamel Allam. La versió que he penjat no és la que jo posava a la ràdio -del 1976- perquè encara no l'he poguda aconseguir en format digital; és una nova versió que va enregistrar el 1999 al disc de duets i col·laboracions Identités. Podeu llegir la lletra en amasik i en francès.


La Cabília als nostres peus (?) o al nostre cap (?)

golea | 10 Gener, 2006 16:34

Djamel Allam Djamel Allam

Djamel Allam
Chantre de la chanson kabyle moderne, au même titre qu'Idir, Djamel Allam chante
l'amour et la tolérance, la souffrance et le désarroi du travailleur immigré.
_________________________________________________________________________
Mohamed Allam, dit Djamel, est né le 26 juillet 1947 à Ilmaten, près de Bédjaïa, en
Petite-Kabylie. Il a tout juste 21 ans quand il débarque à Marseille où il est engagé
comme machiniste au Théâtre du Gymnase. Dans ce haut lieu culturel phocéen, il croise
Brassens, Moustaki et surtout Ferré dont il devient un ami très proche. A cette époque,
Djamel écrit déjà des chansons en kabyle qu'il interprète, en 1969, dans un cabaret du
port où se produit un certain Bernard Lavilliers. Celui-ci, séduit par la voix, les
compositions et la présence scénique de Allam, lui suggère quelques bonnes adresses
d'espaces parisiens "rive gauche". A Paris, où il s'installe momentanément, il se fait
remarquer sans pour autant être engagé par une maison de disques. En 1972, il
retourne en Algérie où il mène de front plusieurs activités : animateur à Alger de la
chaîne francophone, directeur du club "La voûte" où il accueille Léo Ferré, Marc Ogeret,
Arezki et Brigitte Fontaine (il adaptera en kabyle leur titre "L’Accident")...
L'explosion de la chanson kabyle moderne, avec Idir notamment, lui permet enfin
d'enregistrer un premier 45T très bien reçu par le public. En France, où il s'établit à
nouveau, à partir de 1974, il grave son premier album avec succès. D'autres
enregistrements, dont le dernier, « Gouraya », en hommage à la sainte patronne de
Bédjaïa, l'imposent comme l'un des fleurons du chant maghrébin. Cet album révélateur
d’une Kabylie musicale plurielle bénéficie d'excellentes contributions : le jazzman
algérien Safy Boutella, initiateur par le passé du disque « Kutché » de Khaled,
Mohamed Lamine dans les choeurs, les flûtes du groupe berbéro-celtique Mougar et les
paroles de Kamel Hamadi. Folklore millénaire berbère et chaâbi urbain livrent ici toute
leur profondeur.
© Hall de la Chanson

Djamel Allam va ser un dels cantants que més vaig posar a El Naufragi del Golea radiofònic.
La Cabília ens és un lloc molt proper, la Cabília ha sofert com ho hem fet nosaltres.
La Cabília, en fi, canta per tots nosaltres.




2006

golea | 09 Gener, 2006 18:57

Por aquel camino verde…

Cala Agulla

Ditxós tu, camí, que descanses: t’han fet un sanwisch, t’han vestit de dol i fas d’hamburguesa d’un pa torrat, tan torrat, que és negre, t’han asfaltat. I mors lentament sota el seu pes, altre temps acariciat per les pluges de distribució irregular, per les espardenyes d’estiu. Tu, que tot ho envoltaves de pols i el turista t’ho agraïa, bany de pols abans d’arribar a la platja, que amb la suor dels footings te remolcaves. Oblida l’agravi d’aquesta gent innocenta que no sap que la pols de vegades és necessària. Els pins seran els ciprers del teu cementiri, i romandràs per sempre màrtir de la causa d’una platja que t’estima. Per a tu aquest acompanyament…

Sebastià Nebot
Anys 80


Au idò, una confessió per a acabar l'any!

golea | 29 Desembre, 2005 16:21

Aitormena  Hertzainak

Aitormena

Ez dira betiko garai onenak
azken finean gizaki hutsak gara
Barearen ostean dator ekaitza
Udaberri berririk ez guretzat
Denborak aurrera etengabian
ta orain ezin eutsi izan giñana
rutinaren morroiak bihurtu gara
laztana lehen baino
lehen aska gaitzetan.

Ohartu gabe arrunt bilakatuta
Ohartu gabe heldu gara mugara
Mundua jautsi zaigu gainera
maitia lehen baino
lehen aska gaitzetan.

Ez dakigu non dagoen hoberena
Bila dezagun beste lekuetan
Ba, zin dagizut ez dizudala
inoiz gezurrik esan eta
zaude zihur ezin izango
zaitudala ahaztu inoiz
aitortzen dut izan zarela
ene bizitzaren onena
baina orain, maitia lehen baino
lehen aska gaitzetan.

La Confessió

Els millors moments no són per sempre
Al capdavall només som simples humans
Després de la calma ve la tempesta.
No hi haurà noves primaveres per a nosaltres.
El temps avança sense aturar
I ara no podem ser el que fórem
Ens hem tornat esclaus de la rutina
Estimada, alliberem-nos quan abans millor.

Sense adonar-nos-en ens hem acostumat
Sense adonar-nos-en hem arribat a la fi
I el món se’ns ha caigut al damunt
Estimada, alliberem-nos quan abans millor.

No sabem on hi ha el millor
Cerquem en altres llocs.

Sí, te jur que mai no t’he mentit
I segur que ja mai no t’oblidaré
Confés que has estat el millor de la meva vida
Però ara, alliberem-nos quan abans millor

Hertzainak




Tenim amics?

golea | 28 Desembre, 2005 12:50

Pasejant3  Qui té un amic

Passejant per Barcelona

Passejant per Barcelona un dimecres cap al tard
he pensat ja fa una estona que no estic enamorat.
M'he dit: "Tinc quatre pessetes que és el que val un cafè
ara que les tinc, les gasto, i així ja no les tindré».

Un rellotge deia l'hora i l'asfalt llueix per mi.
No tinc el foc que em demana qualsevol barceloní.
Em saluda una noieta en mig de la Plaça Reial:
"Què fa un noi com tu cantant amb el Quico en català?"
(Fa baixada o fa pujada, ja no recordo el que fa,
em saluda una noieta perquè canto en català.)

M'acosto i em diu: «Bon dia». Com, bon dia, si fa fosc…
Com que la rima és difícil em mira i exclama: tosc!
«No sóc pobre ni estic sola, ni espero cap pretendent».
Aquesta noia m'intriga pels seus ulls i el seu accent.

Com que sóc valent, la deixo. Les intrigues em fan por.
Malgrat les quatre pessetes un, quan vol, és un senyor.
El capvespre continua, cada vegada és menys cap.
Netegen una façana tota coberta de drap.

Per fi un bar m’obre les portes com si fos un gran amic;
passo de llarg, no m’agrada, sé el que em faig i sé el que em dic.
Si les coses no canvien continuaré passejant;
això es deia el meu besavi i va morir caminant.

Ja veieu que n'és, de fàcil, del no-res fer una cançó.
Malgrat les quatre pessetes un, quan vol, és un senyor.
Un senyor fotut de fàstic perquè és queda en un racó,
el racó de les trompades quan es vol tenir raó.

Francesc Pi de la Serra

[Hi va haver un temps en què els duros es venien a quatre pressetes. Tothom era bo, tothom era meravellós! Tothom s'apuntava al carro dels guanyadors! On són ara tots aquells amics?
Ara les coses van magres pels carrers de Barcelona. Potser ens cal recordar-ho.]





Un camí equivocat?

golea | 27 Desembre, 2005 17:05

The Wrong Road

The Wrong Road

The Go-Betweens




Fotofòbia

golea | 23 Desembre, 2005 12:26

Batiste

Ràdioaktivitat


Fotofobia

Em pens que aquest disc és el primer en solitari de Jordi Batiste. En realitat, però, té una llarga història. Que us aprofiti!




«Anterior   1 2 3 ... 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 ... 23 24 25  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb