El Naufragi del Golea

prova capçalera
Francisco Gutiérrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
     Bob Dylan
uf!!!

Vull ser un professional de l'hoquei sobre pedres

golea | 16 Maig, 2006 15:32

Hoquei

“El Estado es quien alienta el deporte, para que este sirva de estación a la juventud, que no piensa en la vida social sino en jugar y en divertirse. Da premios y honores para que empiecen a distinguirse, y una vez han alcanzado un triunfo, ya no se acuerdan del pueblo, sino de conformar su forma. El deporte que hoy se hace es un cadáver del verdadero deporte. Además, es un pasatiempo para que la gente viva en constante pasión y no se fije en las realidades de la vida. Se crían odios entre ellos mismos para fomentar la rivalidad, y cuanto más es el odio que se tienen, sólo se ven las razones a bofetadas y a estacazos. La vida normal de los Clubs es a base de cambiar o vender jugadores como si fueran esclavos de una mercadería mora. El deporte es el incubador de vagos y “señoritos”. ¡No! El verdadero deporte no es eso: el verdadero deporte se ha de practicar libremente, sin premios ni pagas.”

Tierra y Libertad (30-6-1934)

        Figo MadridFigo Barça

Catalunya s’ensorra, però el Barça és a París.
Quin contrasentit!
Els catalans hem perdut el sentit de la mesura.
Com que no podem ser un país normal, tenim un club que és més que un club.
Però d’un club que ha tengut de presidents a Núñez y Navarro i Joan Gaspart, què se’n pot esperar? És seriós ser del Barça amb aquests personatges?
Però si fins i tot els ocupants de Catalunya, com la família Echevarria, poden ser directius i consellers d’aquest més que un club!
Fa riure per no plorar!
Uns tipus multimilionaris que avui juguen aquí i demà juguen allà (sempre per diners), ens poden representar i ser els nostres ambaixadors?  Ambaixadors d'un país que no existeix?
Però no és només el Barça qui fa pena. També fan pena i oi els tennistes ignorants elevats a la categoria d’herois, els corredors de cotxus i motus encalçant la glòria per als seus espònsors i, esclar, les seves banderes, els ciclistes i els atletes dopats lluitant contra el pas inexorable del temps, i fa oi i vomitera tot el negoci que s’ha muntat entorn d'aquestes misèries humanes.
En fi, els poderosos, com sempre, manegen els fils per a alimentar els seus negocis i els impotents tenim un “més que un club”.

Visca l'hoquei sobre pedres!


Quimi  Portet. Hoquei sobre pedres (1997)

Un Coney Island de la ment (2)

golea | 12 Maig, 2006 07:47

Coney Island 1         2
 
                        Navegant pels estrets de Demos
                                vérem ocells simbòlics
                                        cridant sobre nosaltres
                    mentre planaven ansioses àguiles
                                                    i elefants dins banyeres
    ens passaven surant cap a dins la mar
                                                    rascant mandolines torçades
        i eixugant la bandera amb les orelles
                                    mentre patriòtiques donzelles
            vestint cascalls de paper
                                                    i menjant bombons
                corrien per la costa
                                                queixant-se rere nosaltres
i mentre ens fermàvem als pals
                                    i ens tapàvem orelles amb xiclet
                moribunds ases en alts turons
                                            cantaven cançons en veu baixa
                    i alegres vaques volaven
                                                salmodiant antífones atenenques
            mentre les seves panxes tornaven tulipes
                                                                            i helicòpters d’Hèlios
                            volaven damunt nosaltres
                                                            deixant caure bitllets de tren gratuïts
                    des dels Angeles Perduts al Cel
                                                                        i prometent Eleccions Lliures
 
                            De manera que
                                                    aixecàrem pals i veles
en aquell dissortat vaixell una altra vegada
                                                                    i ens posàrem en camí un altre cop
        avançant sobre la mar engolidora
                                                            carregat amb alliberades verges vestals
i llançadors de disc llegint Walden
                        però
                                poc després d’arribar
                                                            a les estranyes platges suburbanes
                                    d’aquesta gran semidemocràcia
                                                                            americana
                                        ens miràrem uns als altres
                                                                                amb una suau estranyesa
                                                silenciosos damunt un cim
                                                                                            a Darien


2/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind (1958)



Llibre d'Amic e Amat

golea | 10 Maig, 2006 15:05

Llibre d'Amic e Amat
Ramon Llull

Ramon Llull

Versió catalana / English version

Biografia

Espirals d'embulls

Espirals d'Embulls
Llibre d'Amic e Amat
No tot és desar somnis (2000)



Enllaços: Oficial, Espirals d'Embulls a Txèquia.

Un Coney Island de la ment (1)

golea | 05 Maig, 2006 10:55

Coney Island 1         1
 
A les millors escenes de Goya sembla que veim
                                                                        la gent del món
        en el moment exacte en què
                aconseguiren per primera vegada el títol de
                                                                                "sofrent humanitat"
                    Se retorcen en la pàgina
                                                en un vertader furor
                                                                        d’adversitat
                        Amuntegats
                                    gemegant amb nins i baionetes
                                                                    sota cels de ciment
                            en un paisatge abstracte d’arbres mustiats
                                estàtues tortes ales i becs de rates-pinyades
                                                    forques llenegadisses
                                cadàvers i carnívores pixes
                            i tots els cridaners monstres finals
                                    de la
                                            "imaginació del desastre"
                        són tan terriblement reals
                                                que és com si encara existissin de veritat
 
        I existeixen
 
                Només el paisatge ha canviat
 
    Encara estan col·locats al llarg de les carreteres
            turmentats pels legionaris
                                            falsos molins de vent i galls dements
 
 
Són la mateixa gent
                            només que més lluny de casa
        en autopistes de cinquanta carrils
                            sobre un continent de formigó
                                        espaiat amb fades tanques publicitàries
                    il·lustrant imbècils il·lusions de felicitat
    L’escena mostra menys carros
                            però més ciutadans mutilats
                                                            en cotxes pintats
                i tenen estranyes matrícules
        i motors
                    que devoren Amèrica

1/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind (1958)



Un Coney Island de la ment (0)

golea | 05 Maig, 2006 10:52

Coney Island 0 Lawrence Ferlinghetti
(Nova York, 1919)






A Coney Island of the Mind (1958)

Cada setmana (si pot ser i el temps acompanya)
un poema en versió catalana (provisional).

Una altra d'en Pau Riba

golea | 02 Maig, 2006 14:52

Jo penso en tu Jo penso en tu
Pau Riba


i mentre els cotxes van passant
Disc Dur


Ser governat...

golea | 18 Abril, 2006 15:03

Proudhon Proudhon

Ser governat significa ésser observat, inspeccionat, espiat, dirigit, legislat, regulat, inscrit, adoctrinat, sermonejat, controlat, mesurat, sospesat, censurat i instruït per homes que o tenen el dret, els coneixements ni les virtuts necessàries per a aquesta funció. Ésser governat significa, amb motiu de cada operació, transacció o moviment, ésser anotat, registrat, controlat, gravat, segellat, mesurat, avaluat, sospesat, patentat, augmentat, obstaculitzat, reformat, castigat i detingut. És, amb el pretext de l’interès general, ésser aclaparat, disciplinat, posat en rescat, explotat, monopolitzat, extorsionat, oprimit, falsejat i desvalisat. Per a ésser, després, a la mínima protesta, reprimit, multat,  objecte d’abusos, esperonat, seguit, intimitat a veus, colpejat, desarmat, estrangulat a garrot vil, empresonat, afusellat, jutjat, condemnat, deportat, flagel·lat, venut, traït i, per últim, sotmès a escarni, ridiculitzat, insultat i deshonrat. Això és el govern, això és la justícia i això és la moralitat! [... i així continua essent pels segles dels segles!]
 
Pierre-Joseph Proudhon. La idea general de la Revolució en el segle XIX.
Citat a Ferran Aisa, La cultura anarquista a Catalunya. Barcelona: Edicions de 1984, 2006.

La cultura anarquista a Catalunya

Sala de ball marciana de Marc Bollan

golea | 12 Abril, 2006 14:59

T.Rex Marc Bollan

Ballroom of Mars

You gonna look fine
Be primed for dancing
You're gonna trip and glide
All on the trembling plane
Your diamond hands
Will be stacked with roses
And wind and cars
And people of the past

I'll call you thing
Just when the moon sings
And place your face in stone
Upon the hill of stars
And gripped in the arms
Of the changeless madman
We'll dance our lives away
In the Ballrooms of Mars

You talk about day
I'm talking 'bout night time
When the monsters call out
The names of men
Bob Dylan knows
And I bet Alan Freed did
There are things in night
That are better not to behold

You dance
With your lizard leather boots on
And pull the strings
That change the faces of men
You diamond browed hag
You're a glitter-gaunt gangster
John Lennon knows your name
And I've seen his

T.Rex

Per escoltar clicar aquí.


Ciutat

golea | 10 Abril, 2006 09:15

casalokupat
Defensant la sacrosanta propietat privada
dels mitjans d'especulació immobiliària


Casal Okupat de les Vies

cartell



"Odi i dolor", Pirats Sound Sistema

Em trenques el cor

golea | 04 Abril, 2006 14:00

em trenques el cor Em trenques el cor

Quimi Portet

Em trenques el cor; queda el record;
nits ardents d'agost.
Em quedaré sol; és perillós;
nits ardents d'agost.

No estic lliure de culpa però llenço la pedra si arriba el moment.

Esperit de vi, copes d'amor;
nits ardents d'agost.
Ni ordre ni pau, massa dolor;
nits ardents d'agost.

Els bons són sempre els bons
i a mi em sembla evident que els dolents són dolents.
No estic lliure de culpa però llenço la pedra si arriba el moment.

Receptes de cuina; em trenques el cor.
Records sense cap valor, sort de les cançons.
Prenent el sol al terrat, em trenques cor.

Cançons d'altres mons, danses tribals;
nits ardents d'agost.
Administrarem les nostres passions;
nits ardents d'agost.

Al Carib els turistes es moren d'angúnia i volen tornar;
jo hi veig doble i t'estimo, i tu dius que m'estimes però em trenques el cor.

Princesa acrobàtica, em trenques el cor.
Hi ha merda automàtica, per a mi i per a tothom.
Records sense cap valor, sort de les cançons.
Princesa automàtica, em trenques el cor.

Quimi Portet



«Anterior   1 2 3 ... 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 ... 21 22 23  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb