Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue Bob Dylan
La Biblioteca del Golea
golea | 19 Setembre, 2007
Ara La Biblioteca del Golea a Capdepera Ràdio i a SiS Ràdio.
Clicau sobre els logos per a més informació.
(Es poden descarregar els programes a les dues webs)
Quan fa molts anys vaig arribar a Tenerife no en tenia ni puta idea de res del que passava allà i, tampoc, res del que havia passat. I jo, que era estudiant d'història, se suposava que el passat m'interessava. Així que vaig decidir que havia de documentar-me. I vaig descobrir una gran confusió, perquè em parlaven d'uns guanxes que havien aparegut i desaparegut en el buit. L'escola franquista i els seus excavadors havia amagat tot el component africà de les illes Canàries i semblava que no hi havia manera de treure'n l'entrellat de tot allò. Cubillo, conegut per les seves xerrades radiofòniques a la ràdio algeriana als anys setanta, va ser un dels que deia, basant-se en la realitat i en els estudis d'investigadors del XIX i de començaments del XX, que el guanxe i la seva cultura, eren una part més del món amazic (berberdeien i diuen encara els bàrbars), que s'estenia per tot el nord d'Àfrica, des de l'oasi de Siwa fins a les illes atlàntiques de les Canàries. La crua realitat és que tenia raó. Les illes Canàries foren, i encara són, unes illes amazics, d'uns amazics que arribaren fa uns dos mil anys i que foren conquerits i aculturitzats per aquests que "hablan cristiano". Foren i són uns amazics especials, perquè mai no foren ni romanitzats ni islamitzats, encara que, per desgràcia seva, sí que foren cristianitzats. Ara tenim la sort que acaba de sortir en català un llibre de Hassan Akioud i Eva Castellanos i un article de David Manuel Alvarado a la revistaEl Contemporani, els quals contextualitzen els temes de cultura i llengua en el món amazic i el fan entenedor per a totes les persones catalanoparlants interessades en aquest fenomen que, tanmateix, ens toca de molt aprop per diferents motius. Un dels quals és la immigració anomenada "magribina", una part important de la qual no és àrab, sinó amazic. Un exemple d'això que deim l'acabam de viure en directe a Mallorca aquestes darreres setmanes. Una immigrant, Saïda Saddouki, ha estat vexada en una caserna sinistra de la guàrdia civil per parlar en català i ha estat nomenada "mora catalanista" per un capità cristià. Ella diuen que és "berber", però no ho és, és amazic, és a dir: una dona lliure. El bàrbar és ell; el guàrdia civil, vull dir. En fi, els amazics, com podeu comprovar, són els moros i no són ni millors ni pitjors que ningú, han estat perseguits per gairebé tothom, però encara són allà, a la Cabília, al Marroc& i encara resisteixen i poden estar contents i orgullosos d'existir malgrat els estats i els fonamentalistes islàmics. Inoltrustambé podem estar contents i orgullosos de tenir aquí, ambnoltrus, a una dona que és "mora i catalanista" i que s'ha enfrontat als colonialistes i masclistes militars espanyols. En fi, llegiu aquests dos textes, encara que només sigui per donar les gràcies a Saïda pel seu exemple.
Miquel Flaquer
Bibliotecari del Golea
setembre 2007
? Hassan Akioud; Eva Castellanos. Els amazics: una història silenciada, una llengua viva. Valls: Cossetània Edicions, 2007.
? David Manuel Alvarado. "La identitat al Magrib com a vector de contestació. El moviment cultural amazic al Marroc". Dins El Contemporani, 33-34, gener-desembre 2006, pp. 71-77.
Lleons al carrer i cans Errants exhaltats, rabiosos, fent bromera Una bèstia engabiada al cor de la ciutat El cos de la seva mare Podrint-se a la terra d'estiu Fugí de la ciutat Anà al sud i travessà la frontera Deixà el caos i el desordre Els donà l'espatla Un matí es despertà en un hotel verd Amb una estranya criatura gemegant al seu costat La suor traspua per la seva pell brillant
Hi sou tots? La cerimònia està a punt de començar
Desperta! No pots recordar on fou Acabà aquest somni?
La serp era d'or pàl·lid Vidriosa i arrupida Teníem por de tocar-la Els llençols eren càlids presoners morts I ella era al meu costat No és vella..., jove El seu pèl roig La blanca pell blana Ara, corre cap al mirall del bany! Mira! Ve cap aquí No puc viure a través de cada lent segle del seu moviment Deix llenegar al meva galta a través de La suau rajola fresca Sent la bona sang freda i picant La suau xiuladissa de serps de pluja
Una vegada jo tenia un petit joc M'agradava arrossegar-me fins a l'interior del meu cervell Pens que saps quin joc vull dir Vull dir el joc anomenat "tornar-se boig"
Ara tu hauries d'intentar aquest joquet Només tanca els ulls, oblida el teu nom Oblida el món, oblida la gent I erigirem un campanar diferent
Aquest joquet és molt divertit Només tanca els teus ulls, res es perd I estic bé aquí, també me'n vaig Allibera el control, travessam
Retrocedint profundament en el cervell Retrocedint més enllà al voltant del meu dolor Endarrera on no hi ha mai cap pluja I la pluja cau suaument damunt la ciutat I sobre els caps de tots nosaltres I al laberint dels torrents avall La quieta presència sobrenatural Dels nerviosos habitants dels turons Als suaus turons dels voltants Abundants rèptils Fòssils, coves, altituds d'aire fred
Cada casa repeteix un motlo Finestres tancades Un cotxe bèstia tancat contra el matí Ara tot dorm Catifes silencioses, miralls buits Pols cega sota els llits de parelles legals Cargolades als llençols I filles Presumides amb ulls De semen als mugrons
Espera! Aquí hi ha hagut una matança
No t'aturis a parlar o mirar Els teus guants i els ventalls són en terra Ens n'anam de fugida I vull que tu siguis l'únic que hi vengui
No tocar la terra No veure el sol No queda res a fer però Córrer, córrer, córrer Correguem, correguem Una casa sobre el turó La lluna descansa tranquil·la Les ombres dels arbres Presenciant la brisa salvatge Vine nina corre amb mi Correguem Corre amb mi Corre amb mi Corre amb mi Correguem
El palau és càlid, al cim del turó Allà són riques les habitacions i els conforts Vermells són els braços de luxoses cadires I no sabràs res fins que no hi siguis dedins
El cadàver del president mort al cotxe del xofer El motor funciona amb cola i quitrà Vine, no anirem molt lluny Fins a l'Est per veure el Tzar
Corre amb mi Corre amb mi Corre amb mi Correguem
Alguns fora-de-la-llei vivien al costat d'un llac La filla del pastor està enamorada de la serp Que viu en un pou al costat de la carretera Desperta, al·lota!, arribam a casa
Sol, sol, sol Crema, crema, crema Lluna, lluna, lluna T'agafaré Prest! Prest! Prest! Som el Rei Llangardaix Puc fer-ho tot
Baixam per Rius i autopistes Baixam per boscs i cascades Baixam des de Carson i Springfield Baixam des de Phoenix encantada I puc dir-te Els noms del Regne Puc dir-te Les coses que saps Escoltant un grapat de silenci Pujant valls dins l'ombra
Set anys he viscut A l'ample palau de l'exili Jugant a jocs estranys Amb les al·lotes de l'illa Ara he tornat A la terra dels bells i dels forts i dels savis Germans i germanes del pàl·lid bosc Oh, nins de la Nit Qui de vosaltres correrà amb la caça?
Ara la Nit arriba amb la seva legió porpra Tornau a les vostres tendes i als vostres somnis Demà entrarem a la ciutat del meu naixement Vull estar-hi preparat