El Naufragi del Golea

Francisco Gutiérrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan		 uf!!!

Una nit vaig calar foc a la casa que estimava

golea | 30 Maig, 2007



Una nit vaig calar foc a la casa que estimava,
Va il·luminar un cercle perfecte
En el qual vaig veure algunes males herbes i pedra
Més enllà -no res.

Certes criatures de l'aire
Assustades per la nit,
Vengueren a veure el món un altre cop
I moriren a la llum.

Ara naveg de cel en cel
I tota la foscor canta
Contra el vaixell que he fabricat
amb ales mutilades.


Leonard Cohen. Parasites of Heaven, 1966.

Leonard Cohen | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

un poema quasi acabat

golea | 21 Maig, 2007



un poema quasi acabat


et veig bevent a una font amb les diminutes
mans blaves, no, les teves mans no són diminutes,
són petites, i la font és a França
des d'on m'escrigueres aquella darrera carta i
et vaig contestar i mai més he sabut res de tu.
solies escriure poemes delirants sobre
ÀNGELS I DÉU, tot en majúscules, i
coneixies artistes famosos i la majoria d'ells
eren els teus amants, i et vaig respondre, està tot bé,
endavant, endinsa't en les seves vides, no som gelós
perquè no ens hem topat mai. una vegada ens apropàrem a
New Orleans, mitja illeta, però mai ens topàrem, mai
ens acariciàrem. així que te n'anares amb els famosos i escrigueres
sobre els famosos, i, és clar, el que descobrires
és que els famosos estan preocupats per
la seva fama- no per la bella joveneta dins el llit
amb ells, la que els dóna allò, i que després es desperta
al matí per escriure poemes en majúscules sobre
ÀNGELS I DÉU. nosaltres sabem que Déu és mort, ens ho han dit,
però escoltant-te no n'estava segur. potser
eren les majúscules. eres una de les
millors poetesses i vaig dir als editors,
directors, "publicau-la, publicau-la, és una boja però és
màgica. no hi ha mentides al seu foc". t'estimava
com un home estima una dona que mai no toca, només
li escriu, guarda petites fotografies seves. t'hauria
estimat més si m'hagués assegut en una habitació petita
lligant un cigarret i sentint-te pixar al bany
però això no succeí. les teves cartes es tornaren més tristes.
els amants et traïren. nina, et vaig contestar, tots
els amants traeixen. però això no ajudà. vares dir
que tenies un banc per plorar i que era devora un pont i
el pont era damunt un riu i tu t'asseies damunt el banc
per plorar cada nit i ploraves pels amants que t'havien
ferit i t'havien oblidat. et vaig tornar a escriure però mai més no vaig
tenir noves teves. un amic m'escrigué sobre el teu suïcidi
3 o 4 mesos després de què passàs. si t'hagués conegut
probablement hauria estat injust amb tu o tu
amb mi. era millor així.

Charles Bukowski. Love is Dog from Hell. Santa Barbara: Black Sparrow Press, 1977.


Bukowski | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

La Piscina dels Somnis

golea | 17 Maig, 2007



La Piscina dels Somnis


et capbusses en una aigua que no et toca
i nedes llargues hores mirant l'infinit
de fit a fit

saps que no ets el primer
el primer que ho ha intentat

que sempre hi ha hagut
altres guerrers
que s'ho han proposat:

arribar amb les mans
allà on no s'hi pot arribar

les mans remen
en una aigua futurista
que mai no t'ha pogut banyar

i la lluna t'acompanya
i et mira amb la seva carona
i et fa veure que potser
que potser no hi arribaràs

però a tu això i res no t'importa
perquè saps que ho has d'intentar

al final de la piscina dels somnis
hi haurà un altre cop
el començament de tot

un punt de total desconnexió
que farà que tot sigui etern i teu i nou

i els braços seguiran remant
escrivint un poema
sobre l'aigua del desengany
que mai no has pogut tocar

perquè ets de sucre fos
nedant en una piscina
cap a l'infinit
mirant la teva pròpia cara
de fit a fit
anant o tornant d'un lloc
en el qual mai no hi has estat

Guapi, març 2007

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

boixar

golea | 14 Maig, 2007



boixar

es tragué el vestit
per damunt el cap
i li vaig veure les bragues
una mica esfilagarsades a
l'entrecuix

només és humà.
ara ho hem d'aconseguir.
després de tot aquest fracàs
ho he d'aconseguir.
és com una festa-
dos idiotes
atrapats.

sota els llençols
apagat el llum
d'un cop
encara du les bragues
posades. espera
una acció incial.
no li puc donar la culpa. però
deman per què és aquí amb
mi? on són els altres
tipus?
com pots ser
afortunat? tenint algú que
els altres han abandonat?

no teníem per què fer-ho
encara que ho havíem de fer.
era com establir
una nova credibilitat
amb el cobrador
d'imposts. li trec les bragues.
decidesc no
donar-li llengua. possiblement
estaré pensant en això
quan tot hagi acabat.

dormirem junts
anit
provant d'aclopar-nos
dins el paper pintat.

ho prov, fall,
not el cabell al seu
cap
sobretot not el cabell
al seu
cap
i una vista momentània de
forats del nas
com de porc

ho prov
una altra vegada


Charles Bukowski, Love is a Dog from Hell,Santa Barbara: Black Sparrow Press, 1977.



Nota: versions de Bukowski començades als anys vuitanta conjuntament amb l'amo en Toni Cataiol. Després de moltes aventures i diccionaris, veig que acabaran penjades a internet, com gairebé tot en aquest món. Au idò, no li donem més voltes, una ampolla de Bukowski de tant en tant ens ajudarà a suportar aquest clima infecte i desestabilitzat. Si l'amor és un ca de l'infern, cal comprar geleres per emportar-se cap allà. Gel, Bukowski i un poc de foc!

Bukowski | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

La Terrassa de la Comprensió

golea | 07 Maig, 2007



La Terrassa de la Comprensió


no hi ha vida
no hi ha mort

hi ha espai
silenci
i un gran sol
que surt per l'horitzó
mentre tu i jo
parlam d'amor
de coses impossibles
de coses que no
tenen solució

parlam del dia
tot just començat
ens deim paraules
que mai no s'entendran

però al fons de l'horitzó
hi ha una gran comprensió

un alfabet de silencis
que s'han de llegir
amb orelles
que no hi senten
amb ulls que ja
no poden mirar

alfabet secret

tot i mai

mentre llisca el sol per les muntanyes de l'espai


Guapi, març 2007
assegut, com sempre, a la Terrassa de la Comprensió

Poemes & Cançons | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb