El Naufragi del Golea

La Recepció dels Dubtes

golea | 12 Abril, 2007

La Recepció dels Dubtes


quan he arribat a la recepció
m'han assaltat els dubtes
he mirat al meu voltant

no hi ha dues direccions
crec que n'hi ha milions
i un sol segon per decidir-me

i així vaig jo dispers
en direcció a tot un univers
i no tenc sort si no la cerc

i no tenc sort si només esper
que passi el temps com un alè
que se'n va del meu cos
per no tornar mai més

perquè el temps crea els dubtes
i els dubtes fan passar de pressa el temps

i sé que t'he de trobar
en un revolt de la galàxia
que han fotografiat els meus ulls

en un revolt del meu cor
infectat de tristesa i d'amor

d'una tristesa plena de felicitat
d'un amor ple d'alegria

si vens t'esperaré
i si no ho fas partiré
cap a qualsevol d'aquests
milions de possibilitats

que s'han obert sota els meus peus
que s'han obert sobre els meus ulls

hostal alegria?
pensió felicitat?

aniré a les palpentes
ingràvid però segur de tot

perquè som l'amo
de les meves decisions

perquè ja he tornat
d'on mai no havia estat

i estic a punt de partir
un altre cop

i mir la recepció dels dubtes
i pens en tot això que ens ha passat
en tot això que hem vist
que hem imaginat

hostal alegria?
pensió felicitat?

viatge i espai
per conquerir
per a retrobar
tot allò
que mai no hem conegut
ni hem tastat

Guapi, març de 2007
assegut a la Terrassa de la Comprensió
mentre passa el temps volant, crec que com un alè.
Com un alè que se'n va per no tornar mai més?

Des del camarot | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Subscripció