El Naufragi del Golea

Aquesta sensació de poder comprar temps. Temps per minuts. Cada minut val tant, costa tant, i serveix per això i per allò. El temps es compra i es ven. El temps ens fa pensar en el temps. El temps em fa pensar en tu. Perquè no sé on ets després de tant de temps. I voldria comprar un parell de minuts per estar amb tu. Vagi on vagi em recorden que hi ha minuts, però ara que hi ha minuts no hi ets tu per gastar-los. I jo no sé què fer amb tant de temps sense tu. Així que recorr els carrers amb la sensació que m'esgotaré intentant endevinar què faré quan tengui temps, quan tot el temps del món estigui al meu abast, quan el temps sigui inabastable, enorme, i el lloc sigui paradisíac, selvàtic i exhuberant. Potser seré una bomba de temps a punt d'esclatar, potser seré un rellotge ambulant cercant la meva cita exacte, en un lloc precís, en una hora concreta. Bé, en realitat no sé què faré quan tengui temps. Només sé que un parell de minuts no tenen preu, si ets tu qui em parla a l'orella encara que sigui des de l'altra punta de món. Hi ha minuts per tu, hi ha minuts per jo, hi ha minuts...