El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

La Biblioteca dels Viatges

golea | 30 Abril, 2007 07:46



La Biblioteca dels Viatges

Travel is running away from oneself. Compare the man who wanted to run away from his own shadow.
Joan Mascaró


hi ha viatges així
hi ha viatges aixà

hi ha viatges en avió
hi ha viatges en vaixell

hi ha viatges a la lluna
hi ha viatges a mart

hi ha viatges en calçons curts
hi ha viatges en xandal

hi ha viatges tot sol
hi ha viatges acompanyat

hi ha viatges barats
hi ha viatges cars

hi ha viatges en cotxe
hi ha viatges en tren

i fins i tot també
hi ha viatges a peu

però recorda que a vegades
hi ha viatges interiors

que te porten lluny
molt lluny de la teva por

són viatges de paper
els viatges més sincers

els viatges que no enganyen
són viatges fugissers

Guapi, març 2007




El Soterrani dels Esperits

golea | 23 Abril, 2007 12:06




El Soterrani dels Esperits

asseguts al soterrani
parlam com si el temps
no hagués passat

com si poguéssim tocar
i veure i sentir
els esperits fossos
pel pas dels anys

potser els revolts
de l’espai
s’han alliberat

i s’han obert
les clarianes
per a mostrar-nos
la visió

potser evocam
les nostres pròpies
passions

potser tot just
estam desperts
d’un somni
que ens va atrapar

potser només
escoltam les veus
que volem escoltar

potser només
tenim ulls per mirar
allò que necessitam veure

i el que necessitam veure
és el pont que uneix
les partícules elementals
del nostre compromís
amb la vida que s’escapa
del nostre desig

Guapi, març 2007
assegut aquí, a la Terrassa de la Comprensió


excellent en rebelli

golea | 17 Abril, 2007 16:37




excel·lent en rebel·lió


el que set quan toc la guiterra és completament fred i boig. com si no degués res a ningú i fos simplement una prova per veure fins on puc relaxar-me en l’ona freda d’una nota. quan tot surt justament bé (justament i bé) la nota de noblesa pot continuar per a sempre. mai no em cans del solitari Mi i confiï en la meva guiterra i no m’importa gens el demés. a vegades sent com si em trobàs a l’altra banda, com si fos lliure i pogués restar en l’eternitat cavalcant l’ona i el regne del Mi. a vegades és inútil. mira’m aquí lluitant i plena de por, tement que mai o aconseguiré sucar el granit suficient del meu lesionat crani com per a inspirar o asfixiar a cap dels ulls que pasturen com vaques famolenques a l’altra banda de l’escenari o pàgina. per dedins estic simplement boja. per dedins he de continuar. la veig, veig la meva rígida musa destacant-se en el bosc com una brolladora estàtua trencada. l’any colonial ha mort i també els grecs acabaren. el rostre d’alexandre no roman tan sols per l’escultura sinó a través del poder i del magnetisme i de l’anticipació d’alexandre.

l’artista es preserva a si mateix. manté la seva classe. per això acaba essent intoxicat pel ritual. mira’m. estic rient, estic xuclant cocaïna del call dur i marró de la mà del porter, confiï en la meva guiterra.

caiem junts en amnèsia per això mateix. per això mateix travessaria per ell un riu de merda i la merda és el que hi ha per davant però senzillament estam rient. llanç ullades ràpides pujant a través de la muntanya buida. ens estam agenollant ens estam rient estam radiant a la fi. aquesta rebel·lió és un gas pel qual travessam.

Patti Smith, Babel
G.P. Putnam’s Sons
New York, 1978

La Recepci dels Dubtes

golea | 12 Abril, 2007 15:05

Recepció dels Dubtes

La Recepció dels Dubtes



quan he arribat a la recepció
m’han assaltat els dubtes
he mirat al meu voltant

no hi ha dues direccions
crec que n’hi ha milions
i un sol segon per decidir-me

i així vaig jo dispers
en direcció a tot un univers
i no tenc sort si no la cerc

i no tenc sort si només esper
que passi el temps com un alè
que se’n va del meu cos
per no tornar mai més

perquè el temps crea els dubtes
i els dubtes fan passar de pressa el temps

i sé que t’he de trobar
en un revolt de la galàxia
que han fotografiat els meus ulls

en un revolt del meu cor
infectat de tristesa i d’amor

d’una tristesa plena de felicitat
d’un amor ple d’alegria

si vens t’esperaré
i si no ho fas partiré
cap a qualsevol d’aquests
milions de possibilitats

que s’han obert sota els meus peus
que s’han obert sobre els meus ulls

hostal alegria?
pensió felicitat?

aniré a les palpentes
ingràvid però segur de tot

perquè som l’amo
de les meves decisions

perquè ja he tornat
d’on mai no havia estat

i estic a punt de partir
un altre cop

i mir la recepció dels dubtes
i pens en tot això que ens ha passat
en tot això que hem vist
que hem imaginat

hostal alegria?
pensió felicitat?

viatge i espai
per conquerir
per a retrobar
tot allò
que mai no hem conegut
ni hem tastat

Guapi, març de 2007
assegut a la Terrassa de la Comprensió
mentre passa el temps volant, crec que com un alè.

Com un alè que se'n va per no tornar mai més?

El Golea al Pacfic

golea | 06 Abril, 2007 15:36



HAY MINUTOS

Aquesta sensació de poder comprar temps. Temps per minuts. Cada minut val tant, costa tant, i serveix per això i per allò. El temps es compra i es ven. El temps ens fa pensar en el temps. El temps em fa pensar en tu. Perquè no sé on ets després de tant de temps. I voldria comprar un parell de minuts per estar amb tu. Vagi on vagi em recorden que hi ha minuts, però ara que hi ha minuts no hi ets tu per gastar-los. I jo no sé què fer amb tant de temps sense tu. Així que recorr els carrers amb la sensació que m’esgotaré intentant endevinar què faré quan tengui temps, quan tot el temps del món estigui al meu abast, quan el temps sigui inabastable, enorme, i el lloc sigui paradisíac, selvàtic i exhuberant. Potser seré una bomba de temps a punt d’esclatar, potser seré un rellotge ambulant cercant la meva cita exacte, en un lloc precís, en una hora concreta. Bé, en realitat no sé què faré quan tengui temps. Només sé que un parell de minuts no tenen preu, si ets tu qui em parla a l’orella encara que sigui des de l’altra punta de món. Hi ha minuts per tu, hi ha minuts per jo, hi ha minuts...
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb