El Naufragi del Golea

En el país de Sylvia Plath

golea | 16 Gener, 2007

En el país de Sylvia Plath

La pell de la mar
no té res a dir-me.

La veig capbussant-se
en si mateixa.

-més enllà del grumer en forma de campana
que no toca per ningú-

i fent plans per tornar.

*

A Londres, en la humitat
d'un matí londinenc,
la veig asseguda
plegant-se i desplegant-se
mentre la sang
com pluja martelleja
a les finestres del seu cor.

Aquest és el seu país:
la mar, la pluja
i la mort rimant a mitges
amb el nom del seu pare.

Monosíl·lab obscè,
resta per una estona
al sòtil
de la casa de la boca.

M'atur aquí
assaborint el so
com si fos sal.

*

Pensaren que la teva mort
era el teu darrer poema:
un llibre negre
amb coberta gravada en or
i pàgines de color de cendra.

Però jo vaig pensar una altra cosa,
sabent que la teva bogeria
no creu
en la metàfora.

Quan començares a sentir
els desplaçament dels continents
sota els teus peus,
la succió de la mar
i cada àtom
de l'aire emmetzinat,
perderes
el luxe del símil.

Crits de gavines, petxines rompudes,
la costa assetjada.
Aquí acaba Nordamèrica,
caient
a les profunditats.

La mort és diferent
a Califòrnia.
Marilyn va restar fixada
en cel·luloide,
el bastiment rígid
i la llum
travessant-lo.

Bronze per al seu platinatge,
Ondina, Ariel,
finalment ningú,

que podríem dir-te
després que et capbussassis en tu mateixa
i fossis engolida
pels teus poemes?


Erica Jong
Fuits & Vegetables, Half-lives, Loveroot
New York: Holt, Rinehart and Winston, 1968/1976.

Versions | Enllaç permanent | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Subscripció