El Naufragi del Golea

Un Coney Island de la ment (i 29)

golea | 30 Novembre, 2006

        29
                         

I aquesta és la manera en què sempre és i aquesta és la manera
en què sempre acaba i el foc i la rosa són un
i sempre la mateixa escena i sempre el mateix
tema des del principi mateix com a la Bíblia
o com El Sol També Surt que comença Robert Cohn
era campió de boxa dels pesos mitjans del seu curs
però més tard vàrem perdre els collons i allà anam una altra vegada
allà som una altra vegada hi ha el mateix vell tema
i escena amb tots els ciutadans i tots
els personatges treballant en això des del
començament i sembla que només pensen en això
sense importar-los massa la meitat de les vegades amb qui però l'altra meitat
els importa més que res Oh dolces febres de l'amor sí i
sempre hi ha complicacions tals com que ella
no té ulls per ell o ell no té ulls per ella o ella no
té ulls per ella o ell no té ulls per ell o una cosa
o l'altra s'interposa al camí com la seva mare
o el seu pare o una cosa així però ells continuen
provant d'aconseguir-ho tot el temps com Shakespeare
o La Terra Erma o Proust recordant les seves Coses
Passades o el que sigui I allà són tots lluitant
per arribar als altres o uns rere els altres com aquelles
donzelles de marbre en aquella Urna Grega o en qualsevol
carrer de mercat o cavallets de fira fent voltes i voltes ells van
a la caça de l'amor i la meitat del temps famolenc ni tan sols
saben allò que realment els consumeix com Robin
caminant pels carrers de Nightwood encara que no és
tan senzill com tot això com si tot el que realment
necessitàs fos un bon puro de cinc centaus oh no i aquells
que no han anat a caçar no reconeixeran l'elegància
de la caça i llavors els falcons que voletegen allà on
el cor és amagat i els cavalls famolencs ploren i
els àngels de pedra i el cel i l'infern i Yerma
amb els seus pits cecs sota el vestit i llavors
Cristòfol Colom salpant a la recerca de
Rodolfo Valentino i Julieta i Romeu i John
Barrymore i Anna Livia i Abie's Irish Rose
i per això Bona nit Príncep Dolç una vegada més
amb tots i cadascun rient i plorant
per tot arreu nit i dia hivern i estiu
primavera i demà com Anna Karenina perduda
a la neu i el plor dels caçadors en un gran bosc
i els soldats avançant i Freud i Ulisses
sempre en els seus famolencs viatges rere el mateix
calent grial com el Rei Artur i els seus cavallers nocturns
i tothom demanant-se on i com acabarà
tot com a les pel·lícules o en alguna novel·la laberínticonocturna
sí com a laberínticonocturna Sí vaig dir Sí ho faré i ell
em cridà la seva rosa andalusa i jo vaig dir Sí el meu
cor va com a boig i aquesta és la manera com Ulisses
acaba com sempre acaben totes les coses quan aquesta caçadora
pixa de carn a la fi crida i té el seu moment
de glòria Déu i llavors arriba el so
de destrals copejant en el bosc i els arbres cauen i baixa
la dolça espasa de la fava tan pansida en els
bells camps de carn solitària a la fi i estimada
i perduda i trobada a la riba al llarg
del curs del riu just allà on tot començà i comença una altra vegada
                     

29/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)

Coney Island | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Un Coney Island de la ment (28)

golea | 30 Novembre, 2006

        28
                         
                     
 

Dove sta amore
On resta amor
Dove sta amore
Aquí resta amor
L'amor de tudó
En líric plaer
Escolta la cançó del turó de l'amor
La vertadera cançó voluntària de l'amor
La petita i sincera cançó de l'amor
La cançó de pena massa dolça
Amb el pas de la nit
Dove sta amore
Aquí resta amor
L'amor de tudó
Dove sta amore
Aquí resta amor

28/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind(1958)

Coney Island | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Subscripció