El Naufragi del Golea

No ens digueren res...

golea | 25 Setembre, 2006

No ens digueren res...
 
 
No ens digueren res d'aquesta fredor dels carrers
ni de l'ànima morta de la ciutat ni dels seus torrents de verí
i travessàrem el llindar de la porta del cel
sense pensar que també hi podíem trobar l'infern,
un infern fet de tu, un infern fet de jo.
 
No ens digueren res dels aucells de foc que ens volaven sobre el cap
i pensàvem que no passava res quan cremava tota la ciutat
perquè no ens digueren res del perill d'existir,
d'estar drets davant la badia mirant-ho tot,
pressentint que nosaltres som el foc.
 
No ens digueren res de les màquines que pensaven per nosaltres
ni tampoc de les altres, de les que actuaven per nosaltres
i prosseguírem construint el nostre paradís particular,
mentre les mosques, els arbres, les ovelles i les flors
es convertien en fotocòpies robades al nostre cor.
 
No ens digueren res del punt fosc del final de l'escapada,
allà on es troben el cel i la mar, allà lluny en l'horitzó
on els vaixells cauen i els avions xoquen
mentre nosaltres, alegres i desesperats,
preparam el gran berenar per a l'excursió final.

Una cançó per a l'amo en Biel Barona, 1996

Música & Cançons | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Subscripció