El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

Canvi d'adrea

golea | 28 Setembre, 2006 17:31

Canvi d'adreça
Canvi d'adreça

Les millores al Servei de Blocs de Balearweb ha fet que canviïn les adreces dels blocs. De passada, també he canviat el nom d'usuari per tal que la nova adreça sigui la següent:

http://golea.balearweb.net/

Així que ja ho sabeu. De moment estaran actives l'antiga i la nova, però amb el temps només quedarà aquesta darrera.
Continuarem informant...
o no.

plou

Un Coney Island de la ment (20)

golea | 28 Setembre, 2006 16:39

Coney Island 1         20
                         
 
La confiteria de més enllà del tren elevat
és on em vaig enamorar
                                        per primer cop
                                                                amb irrealitat
Caramels de goma fulguraven en la semi-obscuritat
d’aquell capvespre de setembre
Un moix damunt el mostrador es movia entre
                                                                bastons de regalèssia
                                        i rotllos de tootsie
                               i xiclet Oh Boy
 
A fora queien les fulles així com morien
 
Un vent havia fet desaparèixer el sol
 
Una al·lota va entrar corrensos
Els seus cabells estaven plujosos
Els seus pits estaven sense alè dins la petita habitació
 
A fora queien les fulles
                                    i cridaven
                                                    Massa prest! massa prest!

20/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind (1958)

i


No ens digueren res...

golea | 25 Setembre, 2006 10:45

No ens digueren res hell/heaven

No ens digueren res...
 
 
No ens digueren res d'aquesta fredor dels carrers
ni de l'ànima morta de la ciutat ni dels seus torrents de verí
i travessàrem el llindar de la porta del cel
sense pensar que també hi podíem trobar l'infern,
un infern fet de tu, un infern fet de jo.
 
No ens digueren res dels aucells de foc que ens volaven sobre el cap
i pensàvem que no passava res quan cremava tota la ciutat
perquè no ens digueren res del perill d'existir,
d'estar drets davant la badia mirant-ho tot,
pressentint que nosaltres som el foc.
 
No ens digueren res de les màquines que pensaven per nosaltres
ni tampoc de les altres, de les que actuaven per nosaltres
i prosseguírem construint el nostre paradís particular,
mentre les mosques, els arbres, les ovelles i les flors
es convertien en fotocòpies robades al nostre cor.
 
No ens digueren res del punt fosc del final de l'escapada,
allà on es troben el cel i la mar, allà lluny en l'horitzó
on els vaixells cauen i els avions xoquen
mentre nosaltres, alegres i desesperats,
preparam el gran berenar per a l'excursió final.

Una cançó per a l'amo en Biel Barona, 1996

Un Coney Island de la ment (19)

golea | 19 Setembre, 2006 13:35

Coney Island 1         19
                         
 
            En el bosc on corren molts de rius
                                                    entre les destorçades carenes
        i camps de la nostra infantesa
                                    on els pallers i els arcs de Sant Martí es mesclen a la memòria
encara que els nostres "camps" fossin carrers
                                            veig una altra vegada aquelles miríades de matinades
        quan tota cosa viva
                                    projecta la seva ombra a l’eternitat
                i tot lo dia la llum
                                            com en les matinades
                        amb les seves agudes ombres enfosquint
                                                                                        un paradís
                                en el qual tot just he somiat
                                                                ni tan sols sabia què pensar
                        d’aquell dia sense afaitar
                                                        amb les seves burladores gralles
                que passen per damunt els arbres secs
                                                                        i grallen i criden
i interroguen totes les altres
                                    primaveres i coses

19/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind (1958)

i


Truth, bitter Truth

golea | 15 Setembre, 2006 11:22

Faithful
Marianne Faithful, 1964: "Where dit it go to my youth".

Truth, Bitter Truth
 

Where did it go to my youth,
Where did it fade away to ?
Who was it told the truth, the bitter truth,
The truth we didn’t want to know ?
 
What is it ¡ do you know ?
What is it ¡ can I bear it ?
Who did it ¡ do I care ?
Who is it ¡ when did it happen and where ?
 
Why did you let me know,
How could you think I’d stand it ?
You knew I’d pay you back,
I did it, and it happened ¡ do you care ?
 
Where did it go to, my youth ?
Where did it fade away to ?
Who was it told the truth, the bitter truth,
The truth we didn’t want to know ?
 
Who is he ¡ do you know ?
This man of power but a fool.
They said he was so high and pure,
They also said that he was cruel.
 
They killed him, did you see ?
They knew he couldn’t take it.
They wanted lies ¡ he said the truth.
They did it ¡ and it happened ¡ who cares ?
 
Where did it go to, my youth ?
Where did it slip away to ?
Who was it told the truth, the bitter truth,
The truth they didn’t want to know ?
 
Why did you let me know,
How could you think I’d stand it ?
You knew I’d pay you back.
I did it, and it happened ¡ do you care ?
 
What is it ¡ do you know ?
Who did it ¡ can I bear it ?
Who did it ¡ do I care ?
Who is it ¡ when did it happen and where ?
 
What is it ¡ do you know ?
Who did it ¡ can I bear it ?
Who did it ¡ do I care ?
Who is it ¡ when did it happen and where ?
 
Where did it go to, my youth ?
Where did it slip away to ?
Who was it told the truth, the bitter truth,
The truth they didn’t want to know ?

Marianne Faithful
Dangerous Acquaintances , 1981




Un Coney Island de la ment (18)

golea | 12 Setembre, 2006 17:13

Coney Island 1         18
                         
 
                                            Espantat
                                                    pel so de la meva pròpia veu
                i pel so dels ocells
                                        cantant als filferros calents
        en un diumenge de son em veig
                                                 assassinant diversos pecadors i galls d’indi
cusses renoueres amb esmolats mugrons morts
                                            i negres cavallers en vestits de ferro
                                amb etiquetes Brooks
                                                        i panys Yale als pantalons
 
    Sí
        i amb penis erectus per llança
                                                    assassin totes les velles dames
                fent-les tornar joves una altra vegada
        amb el tacte de la meva dolça i oscil·lant espasa
            retrobant les seves
                        virginitats i pureses
                                                        ah sí
                                                               en aduladores falsedats de son
 
            ens correguérem ho conquistàrem tot
                                                                        però tota l’estona
la real hora oficial fa tic-tac
                                    i nous bebès embotellats amb dents autèntiques
        devoren el nostre fantàstic
                                                futur de ficció

18/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind (1958)

i


Un Coney Island de la ment (17)

golea | 05 Setembre, 2006 14:24

Coney Island 1         17
                         
 
Aquesta vida no és un circ on
els tímids cans ensinistrats de l’amor
                                                            miren
mentre el temps fa espetegar
                                                el seu fuet astut
                                                                            per fer-nos córrer posant-nos a prova
Encara que alegres carrosses de gala van a la deriva
                                                        decorades amb magnífiques al·lotes en pantis de seda
                                                                i acompanyades per moneies maternals
                                                                                                    monjos fingits
                                                                                                    calentes hiawathas
                                                                i babuins a cavall de tigres domats
                                                                            amb dames dedins
                        mentre trompetes googly fan música de carrussel de fira
                    i pantonímics pierrots castren el desastre
                                amb una estranya i trista rialla
                i ensangonats goril·les llancen tendres al·lotes cap al cel
                        mentre els que ballen cakewalk i vividors de carnaval
                                tot borratxos de pintes de cervesa
                                        es posen en postures de programa de teatre
                        i tentinegen darrera totes
                                                                    les coses que roden
        Mentre encara donant voltes a la pista
                                            corren amb passes llargues els deformes camells de la luxúria
    i tots nosaltres clowns Emmett Kelly
                                                sempre fent imaginàries escenes
amb totes les nostres màscares per rostres
                                                    fins a menjar falses Darreres Cenes
                                                                                                    en taules plegables
                  i rient-nos ens senyam
                                                        en creus de serradís
 
I no obstant això finalment ens enviam
                                               per absoldre les nostres ànimes de circ
            les també imaginàries
                                                hòsties de la gràcia
                    

17/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind (1958)

i


 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb