El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

Un Coney Island de la ment (8)

golea | 23 Juny, 2006 09:57

Coney Island 1         8
                         
                     
            En el Parc Golden Gate aquell dia
                                                                un home i la seva dona venien caminant
                    per un prat enorme
                                                    que era el prat del món
Duia unes retranques verdes
                                                i portava una flauta vella i maltractada
                                                                                                            en una mà
        mentre la seva dona tenia un raïm
                                                        que continuava repartint
                                                                                            individualment
                                                                a un parell d’esquirols
                                                                                                    com si cada un
                                                                        fos una petita broma
 
        I llavors venien
                                cap a l’enorme prat
que era el prat del món
                                        i llavors
                    en un lloc tranquil on els arbres somiaven
                i semblaven haver estat esperant-los
                                                                            tot el temps
                    s’assegueren junts sobre l’herba
                                                                    sense mirar-se
                            i menjaren taronges
                                                            sense mirar-se
                                                                                i posaren les peladures
                    en un cistell que semblava
                                                                havien duit a posta
                            sense mirar-se
 
    I llavors
                ell es va llevar la camisa i la camiseta
        però es deixà el capell
                                             de costat
                                                             i sense dir res
            va quedar adormit
                                            I la seva dona es va seure allà mirant
els ocells que volaven
        cridant-se
                        a l’aire silenciós
        com si qüestionassin l’existència
                                                        o provassin de recordar qualque cosa oblidada
 
Però llavors finalment
                                ella també es va ajeure del tot
                                                                            i mirant
                                                                                         cap enlloc
                            encara grapejant la vella flauta
                                                                                que ningú sonava
                                i finalment
                                                   el mirà

                sense cap expressió particular
                                                                llevat d’una certa mirada astorada
                           de terrible depressió

8/29
Lawrence Ferlinguetti. A Coney Island of the Mind (1958)

i


 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb