El Naufragi del Golea

Creativitat

golea | 16 Gener, 2006

Ha estat en Colau Llaneres qui ha fet possible aquestes retxes, va esser qui va encendre el coet que, en explotar, va encalentir la punta del bicque ha permès la seva ejaculació, si bé retardada de dos dies, entretenguda per pura peresa mental.
De la peresa mental m’agradaria parlar, no com ho faria un psiquiatra, sinó així com jo l’experiment. En principi em pareix tasca difícil; és ver que també em fa peresa.
De vegades un es deixa dur per la peresa, aquesta enemiga a qui les té jurades la creativitat. Més que res em convé prendre partit, per l’una o per l’altra, i encara que ho tenc decidit, a voltes sembla que vulgui tornar arrera. Ben cert, i això ho sap tothom, que la peresa és seductora, i no sempre va acompanyada dels plaers que et promet: descans, xubec, bona vida, no obstant ser ingredients que, en poca mesura, te regala la creativitat: el descans satisfet d’allò que t’ha donat plaer.
Però, a què podem dir creativitat? No ho vull cercar al diccionari, intentaré fer una definició que allunyi la meva pròpia vessa, perquè quan seguesc aquest camí faig un esforç, una brega amb la meva pròpia astènia, una dosi de masoquisme també hi diria.
Seguint amb la definició podria dir que creativitat és una activitat que incorpora al món quelcom que no existia, però sempre partint de coses conegudes, d’altra manera no, no és màgia-potàgia, allò que crees no parteix del no res, no és fer aparèixer un mocador des de la inexistència.

Sebastià Nebot
anys 80

SN | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Subscripció