Au idò, una confessió per a acabar l'any!

golea | 29 Desembre, 2005

Aitormena

Ez dira betiko garai onenak
azken finean gizaki hutsak gara
Barearen ostean dator ekaitza
Udaberri berririk ez guretzat
Denborak aurrera etengabian
ta orain ezin eutsi izan giñana
rutinaren morroiak bihurtu gara
laztana lehen baino
lehen aska gaitzetan.

Ohartu gabe arrunt bilakatuta
Ohartu gabe heldu gara mugara
Mundua jautsi zaigu gainera
maitia lehen baino
lehen aska gaitzetan.

Ez dakigu non dagoen hoberena
Bila dezagun beste lekuetan
Ba, zin dagizut ez dizudala
inoiz gezurrik esan eta
zaude zihur ezin izango
zaitudala ahaztu inoiz
aitortzen dut izan zarela
ene bizitzaren onena
baina orain, maitia lehen baino
lehen aska gaitzetan.

La Confessió

Els millors moments no són per sempre
Al capdavall només som simples humans
Després de la calma ve la tempesta.
No hi haurà noves primaveres per a nosaltres.
El temps avança sense aturar
I ara no podem ser el que fórem
Ens hem tornat esclaus de la rutina
Estimada, alliberem-nos quan abans millor.

Sense adonar-nos-en ens hem acostumat
Sense adonar-nos-en hem arribat a la fi
I el món se'ns ha caigut al damunt
Estimada, alliberem-nos quan abans millor.

No sabem on hi ha el millor
Cerquem en altres llocs.

Sí, te jur que mai no t'he mentit
I segur que ja mai no t'oblidaré
Confés que has estat el millor de la meva vida
Però ara, alliberem-nos quan abans millor

Hertzainak

Tenim amics?

golea | 28 Desembre, 2005

Passejant per Barcelona

Passejant per Barcelona un dimecres cap al tard
he pensat ja fa una estona que no estic enamorat.
M'he dit: "Tinc quatre pessetes que és el que val un cafè
ara que les tinc, les gasto, i així ja no les tindré».

Un rellotge deia l'hora i l'asfalt llueix per mi.
No tinc el foc que em demana qualsevol barceloní.
Em saluda una noieta en mig de la Plaça Reial:
"Què fa un noi com tu cantant amb el Quico en català?"
(Fa baixada o fa pujada, ja no recordo el que fa,
em saluda una noieta perquè canto en català.)

M'acosto i em diu: «Bon dia». Com, bon dia, si fa fosc&
Com que la rima és difícil em mira i exclama: tosc!
«No sóc pobre ni estic sola, ni espero cap pretendent».
Aquesta noia m'intriga pels seus ulls i el seu accent.

Com que sóc valent, la deixo. Les intrigues em fan por.
Malgrat les quatre pessetes un, quan vol, és un senyor.
El capvespre continua, cada vegada és menys cap.
Netegen una façana tota coberta de drap.

Per fi un bar m'obre les portes com si fos un gran amic;
passo de llarg, no m'agrada, sé el que em faig i sé el que em dic.
Si les coses no canvien continuaré passejant;
això es deia el meu besavi i va morir caminant.

Ja veieu que n'és, de fàcil, del no-res fer una cançó.
Malgrat les quatre pessetes un, quan vol, és un senyor.
Un senyor fotut de fàstic perquè és queda en un racó,
el racó de les trompades quan es vol tenir raó.

Francesc Pi de la Serra

[Hi va haver un temps en què els duros es venien a quatre pressetes. Tothom era bo, tothom era meravellós! Tothom s'apuntava al carro dels guanyadors! On són ara tots aquells amics?
Ara les coses van magres pels carrers de Barcelona. Potser ens cal recordar-ho.]

Un camí equivocat?

golea | 27 Desembre, 2005

The Wrong Road

The Go-Betweens

Fotofòbia

golea | 23 Desembre, 2005

Ràdioaktivitat

Em pens que aquest disc és el primer en solitari de Jordi Batiste. En realitat, però, té una llarga història. Que us aprofiti!

Dioptria

golea | 22 Desembre, 2005

Simfonia núm. 2. D'uns déus, d'uns homes

Aquesta cançó de Pau Riba, que pertany al disc Dioptria (1969-1970), enceta una nova manera d'escoltar les cançons, sense haver d'anar a una altra pàgina. Basta clicar sobre l'icone corresponent que teniu aquí baix. I ja està! Així de fàcil!
Aquest disc és un disc que encara em mareja una miqueta quan l'escolt. No cal dir, que aquesta cançó va ser la darrera que vaig posar al final de la primera temporada de El Naufragi del Golea radiofònic. Molt bé, idò! Pugeu a la barca, que naufragarem!

Barlovento

golea | 20 Desembre, 2005

Els cavalls pugen a tota,
la gent fa messions
i jo bec una Dorada.
Les illes semblen somnis
i tu i jo exploradors del desconegut.
Estam atrapats per aquesta sensació.
No podem tornar enrera.
Sortim del bar
i esperam els cavalls.
La gent crida, contenta,
animen els cavalls i els genets.
Hi tornarem?
Jo no ho sé.
Tanmateix els somnis circulen per l'espai
i no els podem destorbar.

Ràdio Alger

golea | 19 Desembre, 2005

Aquesta és la portada del disc de Remigi Palmero Humitat Relativa, en el qual hi ha la cançó "Ràdio Alger" que va ser, de 1993 a 1995, la sintonia de la versió radiofònica d'El Naufragi del Golea.
Per a escoltar-la, clicar a continuació:

Ràdio Alger

I looked away

golea | 16 Desembre, 2005

Derek & the Dominos

I looked away

Clicar per a escoltar

Inadaptats: Homentage a Ovidi

golea | 14 Desembre, 2005

Encara nois, encara

Clicant podeu escoltar aquesta cançó d'Inadaptats.
Au idò! Sembla que això funciona.
Encetam una nova secció de Música.

Idafe

golea | 12 Desembre, 2005

Ahora no más que islas
vagando sin razón de vagar
por mis canales vena.
Dulce Díaz Marrero

I allà lluny t'hi veig quieta,
pensativa.
Potser estàs prenent la fresca del matí matinet,
potser estàs liquidant els records
per refer-te de les ferides
del vell combat.
Potser la mort ocupa el teu quefer
i jo m'ho imagin que t'ho dic a l'orella.
Te veig allà
i jo també pens: pens en tu,
en tot el que t'ha passat
i no et tornarà a passar maig més,
en tot allò que has dit
i que ha quedat registrat en el mai més,
però enlloc pus.
M'entens?

Ase

golea | 05 Desembre, 2005

Ase

No capten tes orelles
el reny injust,
l'ordre abusiva.

Messelles han
esdevingut tes anques
de tantes vergassades
gratuïtes.

Practiques la doctrina
de l'esforç mínim.
Només el deure estricte!
No ets servil com el gos,
ni complaent com el cavall.

Ni ensuperbit esclau
com l'home que et fustiga.

ase

Pere Quart (Joan Oliver) (1899-1986),Bestiari, 1937

«	Desembre 2005					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31

El Naufragi del Golea