El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

La Pirmide s dintre meu

golea | 29 Novembre, 2005 18:40

Image Hosted by Linkyourpic.com

building

http://bloc.balearweb.net/get/197/building.jpg

matinada silent plena d’impossibles

com una obscura sensació que plou en el límit

mentre s’escapa pel llarg carrer

per on he caminat tots aquests dies

per mirar de venir-te a veure:

de trobar-te mentre feinejaves

davant una màquina de números i de lletres

perquè aquesta és la història d’un sí que era no

del futur que em mira i no em dóna opció

perquè he conegut la desgràcia

perquè he intuït el final

mentre descansaven els teus cabells

sobre el coixí

i es mantenia muda la pel·lícula del terror

però no esper l’albada

ni pressent què diran els teus ulls:

només un prim raig de llum

Els Camps Elisis d’una vida (1984)


Marcapassos (X)

golea | 25 Novembre, 2005 12:17



No era jo ni era un altre, era un miratge

No era jo ni era un altre, era un miratge

que trescava mn sense sabates, trobador sense guitarra,

poeta sense poesia. Era un miratge i una fantasia

nascuda en el ms pregon de la memria, all on

els fets es desnaturalitzen i prenen forma

els buits que tot ho emmetzinen.

Caverncola sense caverna, pintor danimals prehistrics

sense prehistria, coregraf de farses i comdies,

danses rituals i diluvis universals que tot

ho banyen i ofeguen,

caragol sense intemprie,

editor sense editora,

msic sense orquestra.

No era jo ni era un altre:

era una interpretaci dels fets que no tenia sortida

ni mercat.

Agost 1981

Un dia anirs al sac

golea | 22 Novembre, 2005 14:32



all on noms compta el pulit

all on noms compta el polit

dintre del sac de metalls destriats

senfila lagulla ms lluenta

altres sols coneixen el fil de porc

amb que llurs vsceres sn ornades

si aprens a llustrar com cal

un dia anirs al sac

per no creguis:

no compensa

Sebasti Nebot, 1984

Despeses pagades

golea | 17 Novembre, 2005 18:17



S s molt cert que potser nosaltres no ho veurem, perqu ja serem morts i enterrats, tamb s cert que els qui vinguin despr

S s molt cert que potser nosaltres no ho veurem, perqu ja serem morts i enterrats, tamb s cert que els qui vinguin desprs de nosaltres veuran que els reis de la terra o els qui governin les nacions, sagenollaran davant Catalunya i aleshores ser quan els qui hagin llegit aquest llibre, si encara en queda algun exemplar, comprendran la ra que tenia el seu autor, que, rient, rient, deia les coses ms serioses que es poden dir, perqu estem persuadits que temps a venir, si les coses no canvien i van pel cam que van, dels catalans sen dir els compatriotes de la veritat i tots els estrangers ens miraran com si miressin la sang de la veritat, i quan donaran la m a un germ nostre, ultra el respecte i ladmiraci que li tindran, els semblar que toquen la veritat amb les mans, i com que nhi haur molts que es posaran a plorar dalegria, els catalans els hauran deixugar els ulls amb el mocador, i sser catal equivaldr a tenir les despeses pagades a tot arreu all on un hom vagi, perqu bastar i sobrar que sigui catal perqu la gent el tingui a casa seva o li pagui la fonda, que s el millor obsequi que sens pot fer als catalans quan anem pel mn, i, comptat i debatut, valdr ms sser catal que milionari i, com que les aparences enganyen, encara que sigui ms ignorant que un ase, quan els estrangers veuran un catal es pensaran que s un savi que porta la veritat a la m, i aix far que quan Catalunya es vegi reina i senyora del mn ser tanta la nostra fama i ladmiraci que sens tindr a tot arreu que hi haur molts catalans que, per modstia, no gosaran dir que ho sn i es faran passar per estrangers.

Francesc Pujols (1882-1962), Concepte general de la Cincia catalana, 1918

Cuidado con los comunistas

golea | 14 Novembre, 2005 16:57



Cuidado con los comunistas

Ahir, per casualitat, vaig veure un documental al 33 titulat Romero: la mort dun arquebisme (http://servicioskoinonia.org/romero/.); s, aquell capell que assassinaren els Escuadrones de la Muerte a El Salvador el 1980. Tamb cal recordar que, al seu funeral, les forces de seguretat assassinaren a quaranta persones i que va ser lespira duna guerra que va provocar 75.000 vctimes, entre morts i desapareguts.

B, no volia contar tota aquella histria que, en part, s la histria dAmrica Llatina (La Cruz y la Espada de fabricaci espanyola); el que volia remarcar s el segent: Romero va anar a veure el gran s Polons a Roma per contar-li el qu passava al seu pas, on els opositors al rgim militar eren assassinats impunement i on fins i tot els seus propis capellans eren morts i torturats. Ls Polons va escoltar i lnic que va dir va ser: Cuidado con los comunistas. Monsenyor Romero va tornar trist a El Salvador i ms tard, com ja hem dit, va ser assassinat.

I aix s el resum de la doctrina social de lEsglsia catlica: sempre al servei dels poderosos. s ms, sempre emmerdats fins a les orelles amb els poderosos. I als pobres que els donin pel cul, que resin i que callin.

El seu assass, Roberto DAubuisson, va fundar un partit, ARENA (http://es.wikipedia.org/wiki/ARENA), que ha governat El Salvador fins ara en una democrcia sui generis que, com La Cruz y la Espada, sembla de fabricaci espanyola, evidentment, amb la benedicci papal.

Fent un cop dull a la situaci mundial, veim que lEsglsia, diria que fins i tot la religi, s un cncer que podreix les societats democrtiques, perqu la defensa aferrissada dels seus interessos, els du a no aturar-se davant res: qualsevol cosa els sembla b per tal dacabar amb els intents de viure sense por i volen electrocutar els governs que ho propicien.

Les tres religions del llibre sassemblen com tres gotes de coca-cola: o ests amb ells o ests contra ells. No hi ha terme mig. I si no ests amb ells es creuen en lobligaci dacabar amb tu perqu el pensament lliure posa en perill la seva situaci hegemnica en un mn acovardit per la por.

Sembla ser que si no hi ha por no hi ha religi. I per aix atien lodi i la por, perqu s la matria primera del seu negoci.

Per fins i tot Romero va dir missa fins al darrer moment; de fet el mataren mentre deia missa. Un funeral, s clar!

Crim (13 i final)

golea | 11 Novembre, 2005 11:17

epleg a lilla de les malediccions



Aquesta illa llunyana, en la qual ara visc, s lilla de les malediccions.
Bull al meu voltant una mar adversa, dun blau blanquins, que senfosqueix en un horitz musti, buit de veles llatines i de ximeneies transatlntiques. Hi ha sota els meus peus una massa de terra terrossa sota punyals corbs de cactus, figueres mrbides i argelagues daurades. Damunt unes roques frontals sacuben les ombres violentes duns romaguers. Jo, el fillastre de lilla, lallat.
Assistesc a lobertura del naufragi ms llarg dels segles. Lanunciat tendrament per lApocalipsi. Aquell en qu el sol simmobilitza de sobte, o en qu el seu pas s tan tmid que la vista no encerta a seguir-lo o a penes si ho adverteix.
Pressent que no sacabar mai aquest ocs, midat per un gran rellotge, del qual el pndol corregus a cada oscillaci milenars de quilmetres. Pendents dell hi ha un neixement daventura, un ou en flor i una pistola encasquetada.
Jo no he duit fins aqu -escric- ni les seves cuixes de neu, ni les seves mans hbils, ni tan sols els seus ulls desmesuradament oberts dedins dun estoig sense llegenda... Vaga a laire un alt or dabsncia, com viglia de lnima en pena, o somni de nin agonitzant, en lluita silenciosa amb el paisatge i els seus records.
De trencats racons arriben ecos dalcoves secretes sobre jardins enllunats; de balcons entreoberts a nits profundes; de veus impotents de nufrags; de bancs solitaris on jeuen cadvers de nines acabades dassassinar; dhomes que corren per un carrer llarg en el fons del qual hi ha un guinavet ensangonat, un jove molt pllid i molts angoixosos crits de fam.
Don ha caigut aqueixa llum en qu shan cremat les meves mans i les cartes on el meu nic secret vivia entre aborronats tremolors aclaparants?
Qui s aqueixa dona que sha llanat a la mar per a no haver de despullar-se ms davant mariners, comerciants i soldats, tan frgil i blanca, que el seu cos, un moment sobre laigua, es fongu amb lespuma marina i amb lestela de la lluna i amb les ales de les gavines?
Don ha vengut aqueix crit que interromput de sobte lhorabaixa i ha fet tornar al mateix temps tots els ulls i totes les mans cap a un mateix punt vagors i distant?
I de qui sn aquests cadvers que ha duit la darrera marea damunt les platges de lalba i de qui sn aqueixes corones de roses i aquests passos silenciosos damunt larena en ombra?
Jo, el fillastre de lilla. Lallat.
Assistesc a lobertura del naufragi ms llarg dels segles. Aquell que el colpejar del bec dun corb ho mideix sobre el cor duna verge, i del qual hi ha penjant amargors, olis i somnis.
Quan guaiti, una nit, al mirall, amb un canelobre encs entre les mans, veur fer-se de dia darrera el vidre la meva imprevista vellura precipitada per un lvid horabaixa sense proa.
Em vaig enfonsant, atropelladament, en un ocs que es fa de cada vegada ms profund, precedit per lvida cita duna estrella.
Un demat em vaig despertar hoste de les meves ales malmenades i no tornar a dormir-m'hi, potser.

Agustn Espnosa. Crimen. (1934)

Encara nois, encara

golea | 07 Novembre, 2005 15:24



No rigues massa de pressa, que se't pot glaar el riure.
Atenci a la jugada, que ens pot ploure altra vegada.
Aquell que anava d'ocre, ara va de groc.
Canvia poc.
Aquella papallona, ara borinot.
No surt del pot.
Aquell que tant resava, ara va per sant.
Patim, patam.
aquell obrer del plom, ara plom i goma.
De broma a broma.
Aquell que dreta i dret, ara dret i dreta.
Turet, tureta.
Aquell que aconsellava, ara ja fot crits.
Estats Units.
Aquell de la m dura, ara "dura-crcia".
Ves quina grcia.
Aquell de tisoreta, ara punyalet.
s ms finet.
Aquell del no dileg, ara parla amb tots.
El joc del bord.
Aquells del: hem guanyat. Ara no hem perdut.
L'arrs eixut.
Aquells volen ser ells, ara, abans, desprs.
Au! Corre. Ves!
Ah!
I aquell que no vivia, ara encara menys.
I els "borlis" plens.

No rigues massa de pressa, que se't pot glaar el riure.
Atenci a la jugada, que ens pot ploure altra vegada.

Ovidi Montllor. De manars i garrotades, 1977

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb