El Naufragi del Golea

Sóc un insignificant i no massa descontent ciutadà d’una metròpolis considerada moderna perquè tot gust conegut ha estat eludit en el moblament i l’exterior de les cases com també en el pla de la ciutat. Aquí no observaríeu els vestigis de cap monument de superstició. La moral i la llengua estan reduïdes a llur mínima expressió, per fi! Aquests milions de persones que no tenen necessitat de conèixer-se, menen tan semblantment l’educació, el treball i la vellesa, que aquest lapse de vida deu ser diverses vegades menys llarg que aquell que una estadística folla troba per al pobles del continent. Tal com des de la meva finestra veig espectres nous passant a través de l’espès i sempitern fum de carbó –la nostra ombra dels boscos, la nostra nit d’estiu! –, noves Erínies, davant la meva torreta que és la meva pàtria i tot el meu cor, puix que tot aquí s’assembla a això, –la mort sense plors, la nostra activa filla i serventa, un Amor desesperat, i un bell crim somicant en el llot del carrer.

Arthur Rimbaud (1854-1891), Il·luminacions. [Versió catalana de Josep Palau i Fabra]