El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

Ciutat

golea | 31 Octubre, 2005 15:37



Ciutat

Sc un insignificant i no massa descontent ciutad duna metrpolis considerada moderna perqu tot gust conegut ha estat eludit en el moblament i lexterior de les cases com tamb en el pla de la ciutat. Aqu no observareu els vestigis de cap monument de superstici. La moral i la llengua estan redudes a llur mnima expressi, per fi! Aquests milions de persones que no tenen necessitat de conixer-se, menen tan semblantment leducaci, el treball i la vellesa, que aquest lapse de vida deu ser diverses vegades menys llarg que aquell que una estadstica folla troba per al pobles del continent. Tal com des de la meva finestra veig espectres nous passant a travs de lesps i sempitern fum de carb la nostra ombra dels boscos, la nostra nit destiu! , noves Ernies, davant la meva torreta que s la meva ptria i tot el meu cor, puix que tot aqu sassembla a aix, la mort sense plors, la nostra activa filla i serventa, un Amor desesperat, i un bell crim somicant en el llot del carrer.

Arthur Rimbaud (1854-1891), Illuminacions. [Versi catalana de Josep Palau i Fabra]

The Year of the Cat

golea | 27 Octubre, 2005 15:19



The year of the cat


On a morning from a Bogart movie
In a country where they turn back time
You go strolling through the crowd
like Peter Lorre.
Contemplating a crime
She comes out of the sun in a silk dress running
Like a watercolor in the rain
Don't bother asking for explanations
She'll just tell you that she came
in the year of the cat
She doesn't give you time for questions
As she's lockin' up your arm in hers
And you follow 'till your sense of which direction
Completely disappears
By the blue tiled walls near the market stalls
There's a hidden door she leads you to
These days, she says, I feel my life
Just like a river running through
The year of the cat
And she looks at you so cooly
And her eyes shine like the moon in the sea
She comes in incense and patchouli
So you take her, to find what's waiting inside
The year of the cat.
Well morning comes and you're still with her
And the bus and the tourists are gone
And you've thrown away the choice
and lost your ticket
So you have to stay on
But the drumbeat strains of the night remain
In the rhythm of the newborn day
You know sometime you're bound to leave her
But for now you're going to stay
In the year of the cat.

Al Stewart. The Year of the Cat, 1976

Bojos i economistes

golea | 19 Octubre, 2005 11:03



"Per creure avui que un creixement exponencial pot continuar indefinidament en un mn finit (i abarrotat de mercaderies al Nord i misria al Sud) cal ser boig o economista".

"El creixement econmic ha arribat al seu lmit: l'hem tastat i ja sabem que no ens fa felios, sin que augmenta la misria mental, la contaminaci ambiental i la destrucci dels vincles comunitaris. Ms aviat, com deia Gandhi, cal "viure senzillament per tal que els altres senzillament puguin viure". Vet aqu el repte".

Ramon Alcoberro. Publicat a Userda, 15, octubre 2005.

Crim (12)

golea | 18 Octubre, 2005 15:09

diari
a lombra duna barca


13 de gener

Els barris mariners dels ports de la Mediterrnia estan avui massa vigilats perqu pogus acabar b la meva aventura. Aix s tot. La meva aturada es romp a les seves meitats. Sagost la seva fi, com un somni interromput. Restaren all, a la blanca alcova del crim, esperant remenar dels meus ulls, i entre daurades cases policaques, un cavall de cartr, assass del seu infantil amo; un cable elctric, electrocutador dun vell cotxer; un guerrer de quadre histric, que gaireb no don, per a assassinar-lo, temps al seu pintor, que acabs de pintar-li la seva espasa; una fulla Gillette, autora de miraculoses sagnies; un penis sexagenari, violador i assass, a la vegada, duna nina de set anys.
Fou tot tan imprevist, estava jo tan lluny del mn, tan prop de Du o tan venat dels ngels, que m's impossible poder reconstruir ara com succe tot all.
Encara madmira la freda habilitat amb la qual vaig poder eludir una persecuci tan astuta. Em tremolen encara les cames. Em brunzen espantosament les orelles. Visc ocult, des de fa quatre dies, al fons duna barca encallada en una solitria maresma, noms visitat cada nit per un horrible mariner norueg, que em du pa, esperances de fuita, fruita passada i roses vermelles.
Daqueix mariner esper la meva alliberaci, que sallarga ja massa. No dorm. A penes menj. El renou igual i constant de la mar damunt una vella escullera prxima acabar tornant-me boig, si abans no em faig un bal amb la meva barca o em deix engolir pels taurons.

18 de gener

Anit he vist, sobre una lluna minvant, una rossa Verge del Carme. Tenia un gran escapulari marr i uns blaus ulls maternals. Ella mateixa mha anunciat la meva prxima alliberaci sobre una hermosa nau dargent.

19 de gener

Des que ha apuntat el dia aguait intilment, a travs duna ampla escletxa oberta entre dues fustes de la barca, el pas imperis duna nau.
Esper que aquesta nit potser es resolgui tot. Confii, ms que en el mariner norueg, en la prxima lluna. La mar es confondr de sobte amb el cel, i seran els vents de lEst els meus hostes, i la meva barca la lluna neixent. Podr anar despullat damunt ella, amo de les meves barbes florides, timoner de les seves banyes, blanc com ella i com ella sense ptria. Ser un viatge feli de no s encara quina remota Citerea. Prevenc que tot succer aix com ho pens.

20 de gener

Blanca com el vaixell que em salvi era aquella blanca allota. Qui despull el seu cos? Qui el tir a laire?
Jo vaig veure el seu enterrament de jove noucasada. No vaig tocar per ventura les seves carns envermellides?
No s el seu nom, ni el color dels seus cabells, ni el timbre de la seva nima. Hi haur sens dubte una petita lpida, perduda entre flors dun cementeri de barri.
Blanca com el vaixell que mespera. Noms s que era blanca; per que desprs fou vermella. Qui ha dit que jo era el seu marit, que la vaig estimar, que hi vaig tenir un fill? Aaaaaaaaaah! Udola una altra vegada la mar. S. Ja romp la vella escullera. Du-ten desprs la platja i la meva barca.
No esper res de tu, horrible norueg.
No esper res de les teves mans sangonoses ni de les teves promeses odioses. Guardar els teus braos de remador. Guardar les teves experincies marineres.
Jo ja tenc el meu vaixell de plata.
Ja s aqu. Abans que tu, norueg. Quan arribis, ni hi ser la barca buida ni potser em trobars a mi a la barca. Jo he clavat les seves posts marcides i he posat guix a les fractures i he reparat els seus rems i lhe aparellat per al viatge. Mira la maresma solitria, lonatge de la mar i el solc de la meva partida.
Menjat el teu pa, robat en no s quin forn. Menjat la teva fruita horrible norueg i les teves roses.

Agustn Espinosa. Crimen (1934)

Moonchild

golea | 04 Octubre, 2005 15:32



You are a moonchild and pretty soon child
I've got that feeling
That I'm gonna make you smile forever
If I can.
Just give me a sign and I'll show you my plan
You are a blue child, forever true child
You know I'll try to paint the skies blue forever
If I can.
Just give me a sign and I'll show you my plan.

Tell me why you look so sad,
Time slips by like grains of sand
Just put your future in my hands

You are a moonchild and pretty soon child
I've got the feelin I'm gonna make you smile forever.
If I can.

Just give me a sign and I'll show you my plan,
Just give me a smile and I'll show you my plan,
Just give me a sign and I'll show you my plan

Rory Gallagher. Calling card (1976)
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb