El Naufragi del Golea

Francisco Gutiérrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan		 uf!!!

Ciutat

golea | 31 Octubre, 2005



 

Sóc un insignificant i no massa descontent ciutadà d’una metròpolis considerada moderna perquè tot gust conegut ha estat eludit en el moblament i l’exterior de les cases com també en el pla de la ciutat. Aquí no observaríeu els vestigis de cap monument de superstició. La moral i la llengua estan reduïdes a llur mínima expressió, per fi! Aquests milions de persones que no tenen necessitat de conèixer-se, menen tan semblantment l’educació, el treball i la vellesa, que aquest lapse de vida deu ser diverses vegades menys llarg que aquell que una estadística folla troba per al pobles del continent. Tal com des de la meva finestra veig espectres nous passant a través de l’espès i sempitern fum de carbó –la nostra ombra dels boscos, la nostra nit d’estiu! –, noves Erínies, davant la meva torreta que és la meva pàtria i tot el meu cor, puix que tot aquí s’assembla a això, –la mort sense plors, la nostra activa filla i serventa, un Amor desesperat, i un bell crim somicant en el llot del carrer.

 

Arthur Rimbaud (1854-1891), Il·luminacions. [Versió catalana de Josep Palau i Fabra]

Poemes & Cançons | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

The Year of the Cat

golea | 27 Octubre, 2005




On a morning from a Bogart movie
In a country where they turn back time
You go strolling through the crowd
like Peter Lorre.
Contemplating a crime
She comes out of the sun in a silk dress running
Like a watercolor in the rain
Don't bother asking for explanations
She'll just tell you that she came
in the year of the cat
She doesn't give you time for questions
As she's lockin' up your arm in hers
And you follow 'till your sense of which direction
Completely disappears
By the blue tiled walls near the market stalls
There's a hidden door she leads you to
These days, she says, I feel my life
Just like a river running through
The year of the cat
And she looks at you so cooly
And her eyes shine like the moon in the sea
She comes in incense and patchouli
So you take her, to find what's waiting inside
The year of the cat.
Well morning comes and you're still with her
And the bus and the tourists are gone
And you've thrown away the choice
and lost your ticket
So you have to stay on
But the drumbeat strains of the night remain
In the rhythm of the newborn day
You know sometime you're bound to leave her
But for now you're going to stay
In the year of the cat.

 

Al Stewart. The Year of the Cat, 1976

Poemes & Cançons | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Bojos i economistes

golea | 19 Octubre, 2005



"Per creure avui que un creixement exponencial pot continuar indefinidament en un món finit (i abarrotat de mercaderies al Nord i misèria al Sud) cal ser boig o economista".

"El creixement econòmic ha arribat al seu límit: l'hem tastat i ja sabem que no ens fa feliços, sinó que augmenta la misèria mental, la contaminació ambiental i la destrucció dels vincles comunitaris. Més aviat, com deia Gandhi, cal "viure senzillament per tal que els altres senzillament puguin viure". Vet aquí el repte".
Ramon Alcoberro. Publicat a Userda, 15, octubre 2005.

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Crim (12)

golea | 18 Octubre, 2005

diari
a l’ombra d’una barca


13 de gener

Els barris mariners dels ports de la Mediterrània estan avui massa vigilats perquè pogués acabar bé la meva aventura. Això és tot. La meva aturada es rompé a les seves meitats. S’agostà la seva fi, com un somni interromput. Restaren allà, a la blanca alcova del crim, esperant remenar dels meus ulls, i entre daurades cases policíaques, un cavall de cartró, assassí del seu infantil amo; un cable elèctric, electrocutador d’un vell cotxer; un guerrer de quadre històric, que gairebé no donà, per a assassinar-lo, temps al seu pintor, que acabàs de pintar-li la seva espasa; una fulla Gillette, autora de miraculoses sagnies; un penis sexagenari, violador i assassí, a la vegada, d’una nina de set anys.
Fou tot tan imprevist, estava jo tan lluny del món, tan prop de Déu o tan veïnat dels àngels, que m'és impossible poder reconstruir ara com succeí tot allò.
Encara m’admira la freda habilitat amb la qual vaig poder eludir una persecució tan astuta. Em tremolen encara les cames. Em brunzen espantosament les orelles. Visc ocult, des de fa quatre dies, al fons d’una barca encallada en una solitària maresma, només visitat cada nit per un horrible mariner norueg, que em du pa, esperances de fuita, fruita passada i roses vermelles.
D’aqueix mariner esper la meva alliberació, que s’allarga ja massa. No dorm. A penes menj. El renou igual i constant de la mar damunt una vella escullera pròxima acabarà tornant-me boig, si abans no em faig un baül amb la meva barca o em deix engolir pels taurons.

18 de gener

Anit he vist, sobre una lluna minvant, una rossa Verge del Carme. Tenia un gran escapulari marró i uns blaus ulls maternals. Ella mateixa m’ha anunciat la meva pròxima alliberació sobre una hermosa nau d’argent.

19 de gener

Des que ha apuntat el dia aguait inútilment, a través d’una ampla escletxa oberta entre dues fustes de la barca, el pas imperiós d’una nau.
Esper que aquesta nit potser es resolgui tot. Confii, més que en el mariner norueg, en la pròxima lluna. La mar es confondrà de sobte amb el cel, i seran els vents de l’Est els meus hostes, i la meva barca la lluna neixent. Podré anar despullat damunt ella, amo de les meves barbes florides, timoner de les seves banyes, blanc com ella i com ella sense pàtria. Serà un viatge feliç de no sé encara quina remota Citerea. Prevenc que tot succeïrà així com ho pens.

20 de gener

Blanca com el vaixell que em salvi era aquella blanca al·lota. Qui despullà el seu cos? Qui el tirà a l’aire?
Jo vaig veure el seu enterrament de jove noucasada. No vaig tocar per ventura les seves carns envermellides?
No sé el seu nom, ni el color dels seus cabells, ni el timbre de la seva ànima. Hi haurà sens dubte una petita làpida, perduda entre flors d’un cementeri de barri.
Blanca com el vaixell que m’espera. Només sé que era blanca; però que després fou vermella. ¿Qui ha dit que jo era el seu marit, que la vaig estimar, que hi vaig tenir un fill? Aaaaaaaaaah! Udola una altra vegada la mar. Sí. Ja romp la vella escullera. Du-te’n després la platja i la meva barca.
No esper res de tu, horrible norueg.
No esper res de les teves mans sangonoses ni de les teves promeses odioses. Guardaré els teus braços de remador. Guardaré les teves experiències marineres.
Jo ja tenc el meu vaixell de plata.
Ja és aquí. Abans que tu, norueg. Quan arribis, ni hi serà la barca buida ni potser em trobaràs a mi a la barca. Jo he clavat les seves posts marcides i he posat guix a les fractures i he reparat els seus rems i l’he aparellat per al viatge. Mira la maresma solitària, l’onatge de la mar i el solc de la meva partida.
Menja’t el teu pa, robat en no sé quin forn. Menja’t la teva fruita –horrible norueg– i les teves roses.

Agustín Espinosa. Crimen (1934)

Crim | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Moonchild

golea | 04 Octubre, 2005



You are a moonchild and pretty soon child
I've got that feeling
That I'm gonna make you smile forever
If I can.
Just give me a sign and I'll show you my plan
You are a blue child, forever true child
You know I'll try to paint the skies blue forever
If I can.
Just give me a sign and I'll show you my plan.

Tell me why you look so sad,
Time slips by like grains of sand
Just put your future in my hands

You are a moonchild and pretty soon child
I've got the feelin I'm gonna make you smile forever.
If I can.

Just give me a sign and I'll show you my plan,
Just give me a smile and I'll show you my plan,
Just give me a sign and I'll show you my plan

Rory Gallagher. Calling card (1976)

Poemes & Cançons | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb