Elegia d’homenatge
golea | 30 Setembre, 2005
Lumumba, el ferro et treu una figura,
tu, segat pel llop en bé dels dies blaus
que han de venir; del fang i els seus esclaus,
la nuvolada en dóna la mesura.
Tu, sobre la buidor d’aquesta altura,
prepares els vestits i després caus
i les onades t’atrapen les claus
del gran portal de l’Àfrica futura.
Que, del teu roc, en ragi un riu de races,
minaires d’un vial de claredat
per les tenebres de carrers i places
on el vent pren tot clam de llibertat.
Conec el corb damunt les teves passes;
brolla del pou del meu país nafrat.
Joan Brossa. Sonets del vaitot (1965-1966)
Hey Joe
golea | 28 Setembre, 2005
Hey Joe, where you goin' with that gun in your hand
Hey Joe, I said where ya goin' with that gun in your hand
I'm goin' down to shoot my old lady now
You know I caught her messin' 'round with another man
I'm goin' down to shoot my old lady
You know I caught her messin' 'round with another man
Huh, and that ain't to cool
Hey Joe, I heard you shot your woman down
You shot her down down
Hey Joe, I heard you shot your lady down
You shot her down to the ground
Yes, I did, I shot her
You know I caught her messin' 'round, messin' 'round town
Yes, I did, I shot her
You know I caught my old lady messin' 'round the town
And I gave her the gun, I shot her
Hey Joe, where you gonna run to now
Where you gonna run to
Hey Joe, I said, where you gonna run to now
Where you, where you gonna go
Well dig it
I'm goin' way down south
Way down Mexico way, alright
I'm goin' way down south
Way down where I can be free
Ain't no one gonna find me
Ain't no hangman gonna find me
He ain't gonna put a rope around me
You better believe it right now
Hey Joe, you better run on down
Goodbye, everybody
Aigües turbulentes
golea | 21 Setembre, 2005
l’ancestre rumia aigües turbulentes
puix l’entrada
al recinte de les arbitrarietats
és imminent
les traduccions a l’àmbit carnal
troben motlle entre els seus dits
així
hom
aconsegueix la redempció de “tan greus pecats”
“principis de decadència”
i “translació d’anteriors”
Sebastià Nebot,1984
Au idò! Tornem-hi, que no ha estat res!
golea | 15 Setembre, 2005
Bé, sembla que hem tornat vius de l’Antàrtida.
La missió de rescat va acabar bé i ja ens teniu aquí, disposats a continuar amb aquesta comèdia. El professor de matemàtiques hindú ens va ajudar a tornar, va fer que tornàssim. Ens retornà la lucidesa necessària per a refer el camí!
Els dies blancs i freds s’acabaren i la vida diuen que continua en els continents calents. Calents per la música i per la febre. La febre de dir sí o de dir no. La febre de tornar a començar. La febre dels dies i de les nits. La música de sempre i la música de mai. De tot el que és viu i de tot el que és mort. De tot el que ha acabat i de tot el que ha començat.
La pluja seca ha inundat els carrers, inundacions de vapor, xàfecs de tristor, la caiguda del mite, la desfeta total. Ha plogut sec sobre mullat! Ha plogut i hem vist el cadàver de la mort planant sobre les cases i els carrers. I els somriures dels morts. I els somriures dels vius i també dels massa vius. Massa vius per a enganyar-nos!
Bé, és igual! Tornem a començar; tot continua igual. Tu ets tu. Jo som jo. I el món diuen que s’està acabant des de ja fa tant de temps! Així que...!!!