El Naufragi del Golea

Ahir, repassant el meu correu electrònic amb un gintònic entre les mans, vaig veure que m’havia arribat, a la fi!, la foto del primer i vertader naufragi del Golea, allà, entre la platja de sa Mesquida i el Llamp, una de les puntes més impressionants que jo conec. La foto, evidentment, és de veres i podeu veure el meu estimat Golea i també la gent del poble intentant descarregar tot el que poden. Ja ho sabeu, el Golea va ser com un porc; se’n va treure profit de tot! I el porc va donar molt de si; i tant!
L’altra foto és un muntatge imaginari del segon naufragi del Golea; també hi ha gent que intenta aprofitar-se’n. Perquè el Golea, amics meus, és això: un naufragi i una sort, un naufragi i un porc, un naufragi i la cerca d’un port.
I ara no vos fotré la pallissa sobre les literatures del naufragi: cadascú té el seus llibres i les seves pel•lícules ben marcades als Favorits i només ha de fer clicar i li apareixeran a la pantalla del seu cervell desestructurat.
Després del mític i ja famós naufragi nimfomaniàtic d’un dels Goleas de la meva vida, me’n vaig anar a pasturar pels turons pelats com un ou d’un dels hemisferis de Mart, on la vida és escassa i difícil de paupar. Cercava aliment impossible de trobar a la Terra. I vaig entendre aquesta mania que tenen els (alguns) homes d’anar a encalçar na Maria per sa cuina lluny, molt lluny, tan lluny que és impossible arribar-hi en bones condicions físiques i mentals.
El viatge, però, va donar els seus fruits i vaig decidir tornar a partir amb un altre Golea a cercar un altre naufragi. I aquí em teniu a Ciutat del Cap, prenent un gintònic i esperant que arribi l’hora de tornar a partir horitzó enllà amb les meves manies per equipatge. Potser ens falta un poc de música per compartir, perquè ara no podeu sentir la meva i jo no puc sentir la vostra. Cadascú està tancat al seu camarot amb el seu aparell d’MP3 ben ficat dins les seves orelles. I jo em deman: si no compartim la música, què ens queda per compartir? Potser només la brisa suau d’aquest horabaixa, el siulo de les sirenes que anuncien partides i arribades i una mossegada de la llimona del gintònic... I poca cosa més!
El tren ja no arriba a Mogadíscio, el camells no fan la ruta de Tumbucktú, les barques no naveguen fins a les fonts del Nil, na Míriam Makeba no puja al Kilimanjaro, en Lounes Matub no fa la ruta dels pobles de la Kabília, n’Eugenio ja no passeja per les Rambles de S/C de Tenerife, etcètera etcètera etcètera...

acaronament de somnis
         no realitzats
escaldum d’il·lusions
        no cristal·litzades
replegava i bullia
         dintre la ment
              esquinçada sota una campana:

    estridències encadenades
        que sorgien sobtadament
    arreu, rera els portals
        sota els llits
    al més mínim moviment sospitós
         insospitat
    car les parets et miraven
           i el trespol registrava totes les petjades

Sebastià Nebot “Xerafí”, maig de 1984 (Sprite, núm. 3)

Potser cada dia ens feim la mateixa pregunta: hi aniré? hi arribaré? No en sabem mai la resposta. Fins i tot, a vegades dubtam de cap on anam o de cap on arribarem. El Golea navega per un mar de dubtes i jo, amb ell, vaig perseguint una quimera, aquesta vegada per Ciutat del Cap. Perquè Ciutat del Cap és una ciutat estranya i fonedissa. Els somnis en blanc i negre que vaig tenir fa més de deu anys retornen amb força a la meva ment. I somii en blanc i negre que perseguesc una quimera més enllà de la realitat tangible i hipotecable. Els somnis es compren i es venen? Potser massa vegades és així, però és que, a més, són irrealitzables.
I perseguir una quimera per Ciutat del Cap és un esport de risc que fa cruixir tots els músculs de la ciutat i també els meus. I la banda sonora d’aquesta pel·lícula sona molt baixeta, massa baixeta per al meu gust. El reggae de l’apartheid s’hauria de sentir més fort. Alpha Blondy per sempre! Au idò, i tornem a començar! Perquè sempre, tanmateix, tornam a començar. Els morts s’acumulen als cementeris i els assassins atresoren riqueses que més tard serviran per a matar més gent. El cercle viciós de la vida i la mort. La ruleta russa del destí. L’amor i l’eternitat. Impossible! Tot és impossible! I malgrat tot les formigues van colonitzant tots els racons del planeta. Cercam respostes pels dibuixos que fan les estrelles en el cel negre i potser, si existeixen, es troben sota els nostres peus. Entre la pols i el fang, entre les galeries subterrànies que construeixen aquests animalons tan simpàtics.
Quan no hi ha feina, anam al bar i tractam de passar el temps. I el temps efectivament passa. I passa massa de pressa. No imaginam que tot aquest temps perdut mai més no retornarà. Però, es perd o es gasta? Ah! Tu ho diràs! Les sirenes del naufragi no et diran allò que hauries de sebre. Ja ets prou gran, no et sembla? Prou gran per a prendre les teves pròpies decisions i per decidir fer un capfico en aquesta mar infestada de taurons blancs o no, i anar a la piscina climatitzada de l’hotel que t’ha pagat la companyia naviliera que transporta el somni de la teva persecució de les quimeres de port en port. I Àfrica ja és tota ella una quimera. Així que...

Altar de pedra, olor de celobert
Verge de cera, cara de mel
Lligada amb seda i or, les mans tenyides de sol.

Té el cos de vidre, immòbil, no sent res
Pels ulls respira l’alè del gel
Columna de l’amor, alçada sense passió.

Estàtua viva i tendra de juguet
Cabell de cendra i mig cos desert.

S’aixequen núvols, trencant-se de costat
Vapor de suro puja cap dalt
El llit de roses creix, el fred ha omplert els carrers.

Hi ha veus de tarda, nens de paper tallat
Que van cridant-la des del terrat
Nascuda en temps de mort, les mans guarnides de flors.

Estàtua viva i tendra de juguet
Cabell de cendra i mig cos desert.

Sisa. La Catedral (1977-1978)

When the still sea conspires in armor
And her sullen and aborted
Currents breed tiny monsters
True sailing is dead
Awkward instant
And the fist animal is jettisoned
Legs furiously pumping
Their stiff green gallop
And heads bob up
Poise
Delicate
Pause
Consent
In mute nostril agony
Carefully refined
And sealed over

Quan la mar immòbil conspira dins una armadura
I els seus malhumorats i avortats
Corrents engendren minúsculs monstres
La vertadera navegació és morta
Instant difícil
I el primer animal és llançat per la borda
Les potes es mouen amunt i avall furiosament
El seu rígid galop verd
I els caps s’alcen
Contrapès
Delicat
Pausa
Consentiment
En l’agonia dels muts forats del nas
Curosament refinats
I segellats

Wenn das stille meer sich heimlich rüstet
Und seine zähen und untoten
Tiefen winzige monster gebären
Erstarren die segel
Jähe lähmung
Und das erste tier wird von bord gesto²en
Hufe pumpen rasend
In hartem galopp
Schädel schie²en auf
Schwweben
Leicht
Weilen
Ergeben
In stumme nürsternqual
Sorgsam gedehnt
Und meersiegelt

Jim Morrison. Strange Days, 1967
Pintura de Debra Lee

No one here,
and the body says: whatever is said
is not to be said. But no one
is a body as well, and what the body says
is heard by no one
but you.

Snowfall and night. The repetition
of a murder
among the trees. The pen
moves across the earth: it no longer knows
what will happen, and the hand that holds it
has disappeared.

Neverthless, it writes.
It writes: in the beginning,
among the trees, a body came walking
from the night. It writes:
the body’s whiteness
is the color of earth. It is earth,
anb the earth writes: everything
is the color of silence.

I am no longer here. I have never said
what you say
I have said. And yet, the body is a place
where nothing dies. And each night,
from the silence of the trees, you know
that my voice
comes walking toward you.


Ningú aquí
i el cos diu: tot allò que és dit
no és per ser dit. Però ningú
és un cos també, i el que el cos diu
no és sentit per ningú
llevat de tu.

Nevada i nit. La repetició
d’un assassinat
entre els arbres. La ploma
es mou a través de la terra: no sap
què passarà, i la mà que l’aguanta
ha desaparegut.

Malgrat tot, escriu.
Escriu: en el començament,
entre els arbres, un cos va venir caminant
des de la nit. Escriu:
la blancor del cos
és el color de la terra. És terra,
i la terra escriu: totes les coses
són del color del silenci.

No som aquí. Mai no he dit
el que tu dius
que he dit. I tanmateix el cos és un lloc
on res no hi mor. I cada nit,
des del silenci dels arbres, saps
que la meva veu
ve caminant cap a tu.

Paul Auster. Disappearances: Selected Poems 1970-1979.

Només després de la desfeta
vaig esbrinar un estel que corria lleuger i sense memòria;
era la joia de viure que retrobava un cos per a viatjar
a lloms d'un cavall sense renill.
Figures de marbre sustenten el sistema
i instauren el terror:
                            aprenen el preu de cada cosa
i l'etiqueten amb un aparell.

Es disposen a ser adorades per la xusma impura
que sobreviu al seu govern.

agost 1981

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Juny 2005					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30

• "Alarit", d'Allen Ginsberg
• La Biblioteca del Golea (Gifreu)
• Compartint el foc amb la contracultura
• La Biblioteca del Golea (Smith)
• La Biblioteca del Golea (Vinyoli)
• De mentida en mentida
• La Biblioteca del Golea (Itoiz)
• Tots sols contra les ficcions socials
• MANIFEST per a la creació d'una nova Internacional
• No voldria pas dinyar-la
• El matrimoni d'un elefant i una coloma
• La Biblioteca del Golea
• Amazics
• La celebració del llangardaix
• Tot se'n va en orris
• La Banda dels Cinc
• Voyage à Rodrigues
• El Jardí de les Hespèrides
• L'illa en pes
• Sobre Rodes cap el Paradís
• La Sala de Màquines (del Temps)
• Una nit vaig calar foc a la casa que estimava
• un poema quasi acabat
• La Piscina dels Somnis
• boixar
• La Terrassa de la Comprensió
• La Biblioteca dels Viatges
• El Soterrani dels Esperits
• excel·lent en rebel·lió
• La Recepció dels Dubtes

• Bukowski [2]
• Coney Island [30]
• Crim [14]
• Des del camarot [15]
• General [46]
• La Biblioteca del Golea [8]
• La Biblioteca del Golea (audio) [4]
• Leonard Cohen [1]
• Música & Cançons [23]
• Poemes & Cançons [44]
• SN [10]
• Versions [13]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom