El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

El Primer Naufragi del Golea i altres etcteres

golea | 28 Juny, 2005 15:59





Ahir, repassant el meu correu electrnic amb un gintnic entre les mans, vaig veure que mhavia arribat, a la fi!, la foto del primer i vertader naufragi del Golea, all, entre la platja de sa Mesquida i el Llamp, una de les puntes ms impressionants que jo conec. La foto, evidentment, s de veres i podeu veure el meu estimat Golea i tamb la gent del poble intentant descarregar tot el que poden. Ja ho sabeu, el Golea va ser com un porc; sen va treure profit de tot! I el porc va donar molt de si; i tant!
Laltra foto s un muntatge imaginari del segon naufragi del Golea; tamb hi ha gent que intenta aprofitar-sen. Perqu el Golea, amics meus, s aix: un naufragi i una sort, un naufragi i un porc, un naufragi i la cerca dun port.
I ara no vos fotr la pallissa sobre les literatures del naufragi: cadasc t el seus llibres i les seves pellcules ben marcades als Favorits i noms ha de fer clicar i li apareixeran a la pantalla del seu cervell desestructurat.
Desprs del mtic i ja fams naufragi nimfomanitic dun dels Goleas de la meva vida, men vaig anar a pasturar pels turons pelats com un ou dun dels hemisferis de Mart, on la vida s escassa i difcil de paupar. Cercava aliment impossible de trobar a la Terra. I vaig entendre aquesta mania que tenen els (alguns) homes danar a encalar na Maria per sa cuina lluny, molt lluny, tan lluny que s impossible arribar-hi en bones condicions fsiques i mentals.
El viatge, per, va donar els seus fruits i vaig decidir tornar a partir amb un altre Golea a cercar un altre naufragi. I aqu em teniu a Ciutat del Cap, prenent un gintnic i esperant que arribi lhora de tornar a partir horitz enll amb les meves manies per equipatge. Potser ens falta un poc de msica per compartir, perqu ara no podeu sentir la meva i jo no puc sentir la vostra. Cadasc est tancat al seu camarot amb el seu aparell dMP3 ben ficat dins les seves orelles. I jo em deman: si no compartim la msica, qu ens queda per compartir? Potser noms la brisa suau daquest horabaixa, el siulo de les sirenes que anuncien partides i arribades i una mossegada de la llimona del gintnic... I poca cosa ms!
El tren ja no arriba a Mogadscio, el camells no fan la ruta de Tumbuckt, les barques no naveguen fins a les fonts del Nil, na Mriam Makeba no puja al Kilimanjaro, en Lounes Matub no fa la ruta dels pobles de la Kablia, nEugenio ja no passeja per les Rambles de S/C de Tenerife, etctera etctera etctera...

Principi dautomaci

golea | 23 Juny, 2005 19:01



acaronament de somnis
no realitzats
escaldum dillusions
no cristallitzades
replegava i bullia
dintre la ment
esquinada sota una campana:

estridncies encadenades
que sorgien sobtadament
arreu, rera els portals
sota els llits
al ms mnim moviment sospits
insospitat
car les parets et miraven
i el trespol registrava totes les petjades
Sebasti Nebot Xeraf, maig de 1984 (Sprite, nm. 3)

Perseguint una quimera per Ciutat del Cap

golea | 16 Juny, 2005 19:02



Potser cada dia ens feim la mateixa pregunta: hi anir? hi arribar? No en sabem mai la resposta. Fins i tot, a vegades dubtam de cap on anam o de cap on arribarem. El Golea navega per un mar de dubtes i jo, amb ell, vaig perseguint una quimera, aquesta vegada per Ciutat del Cap. Perqu Ciutat del Cap s una ciutat estranya i fonedissa. Els somnis en blanc i negre que vaig tenir fa ms de deu anys retornen amb fora a la meva ment. I somii en blanc i negre que perseguesc una quimera ms enll de la realitat tangible i hipotecable. Els somnis es compren i es venen? Potser massa vegades s aix, per s que, a ms, sn irrealitzables.
I perseguir una quimera per Ciutat del Cap s un esport de risc que fa cruixir tots els msculs de la ciutat i tamb els meus. I la banda sonora daquesta pellcula sona molt baixeta, massa baixeta per al meu gust. El reggae de lapartheid shauria de sentir ms fort. Alpha Blondy per sempre! Au id, i tornem a comenar! Perqu sempre, tanmateix, tornam a comenar. Els morts sacumulen als cementeris i els assassins atresoren riqueses que ms tard serviran per a matar ms gent. El cercle vicis de la vida i la mort. La ruleta russa del dest. Lamor i leternitat. Impossible! Tot s impossible! I malgrat tot les formigues van colonitzant tots els racons del planeta. Cercam respostes pels dibuixos que fan les estrelles en el cel negre i potser, si existeixen, es troben sota els nostres peus. Entre la pols i el fang, entre les galeries subterrnies que construeixen aquests animalons tan simptics.
Quan no hi ha feina, anam al bar i tractam de passar el temps. I el temps efectivament passa. I passa massa de pressa. No imaginam que tot aquest temps perdut mai ms no retornar. Per, es perd o es gasta? Ah! Tu ho dirs! Les sirenes del naufragi no et diran all que hauries de sebre. Ja ets prou gran, no et sembla? Prou gran per a prendre les teves prpies decisions i per decidir fer un capfico en aquesta mar infestada de taurons blancs o no, i anar a la piscina climatitzada de lhotel que tha pagat la companyia naviliera que transporta el somni de la teva persecuci de les quimeres de port en port. I frica ja s tota ella una quimera. Aix que...

Mort al venat

golea | 13 Juny, 2005 18:00



Altar de pedra, olor de celobert
Verge de cera, cara de mel
Lligada amb seda i or, les mans tenyides de sol.

T el cos de vidre, immbil, no sent res
Pels ulls respira lal del gel
Columna de lamor, alada sense passi.

Esttua viva i tendra de juguet
Cabell de cendra i mig cos desert.

Saixequen nvols, trencant-se de costat
Vapor de suro puja cap dalt
El llit de roses creix, el fred ha omplert els carrers.

Hi ha veus de tarda, nens de paper tallat
Que van cridant-la des del terrat
Nascuda en temps de mort, les mans guarnides de flors.

Esttua viva i tendra de juguet
Cabell de cendra i mig cos desert.
Sisa. La Catedral (1977-1978)

Horse Latitudes

golea | 10 Juny, 2005 10:47



When the still sea conspires in armor
And her sullen and aborted
Currents breed tiny monsters
True sailing is dead
Awkward instant
And the fist animal is jettisoned
Legs furiously pumping
Their stiff green gallop
And heads bob up
Poise
Delicate
Pause
Consent
In mute nostril agony
Carefully refined
And sealed over

Quan la mar immbil conspira dins una armadura
I els seus malhumorats i avortats
Corrents engendren minsculs monstres
La vertadera navegaci s morta
Instant difcil
I el primer animal s llanat per la borda
Les potes es mouen amunt i avall furiosament
El seu rgid galop verd
I els caps salcen
Contraps
Delicat
Pausa
Consentiment
En lagonia dels muts forats del nas
Curosament refinats
I segellats

Wenn das stille meer sich heimlich rstet
Und seine zhen und untoten
Tiefen winzige monster gebren
Erstarren die segel
Jhe lhmung
Und das erste tier wird von bord gestoβen
Hufe pumpen rasend
In hartem galopp
Schdel schieβen auf
Schwweben
Leicht
Weilen
Ergeben
In stumme nrsternqual
Sorgsam gedehnt
Und meersiegelt
Jim Morrison. Strange Days, 1967
Pintura de Debra Lee

La Tornada

golea | 08 Juny, 2005 07:46

White Nights / Nits blanques

golea | 06 Juny, 2005 15:29



No one here,
and the body says: whatever is said
is not to be said. But no one
is a body as well, and what the body says
is heard by no one
but you.

Snowfall and night. The repetition
of a murder
among the trees. The pen
moves across the earth: it no longer knows
what will happen, and the hand that holds it
has disappeared.

Neverthless, it writes.
It writes: in the beginning,
among the trees, a body came walking
from the night. It writes:
the bodys whiteness
is the color of earth. It is earth,
anb the earth writes: everything
is the color of silence.

I am no longer here. I have never said
what you say
I have said. And yet, the body is a place
where nothing dies. And each night,
from the silence of the trees, you know
that my voice
comes walking toward you.


Ning aqu
i el cos diu: tot all que s dit
no s per ser dit. Per ning
s un cos tamb, i el que el cos diu
no s sentit per ning
llevat de tu.

Nevada i nit. La repetici
dun assassinat
entre els arbres. La ploma
es mou a travs de la terra: no sap
qu passar, i la m que laguanta
ha desaparegut.

Malgrat tot, escriu.
Escriu: en el comenament,
entre els arbres, un cos va venir caminant
des de la nit. Escriu:
la blancor del cos
s el color de la terra. s terra,
i la terra escriu: totes les coses
sn del color del silenci.

No som aqu. Mai no he dit
el que tu dius
que he dit. I tanmateix el cos s un lloc
on res no hi mor. I cada nit,
des del silenci dels arbres, saps
que la meva veu
ve caminant cap a tu.

Paul Auster. Disappearances: Selected Poems 1970-1979.

Marcapassos (III)

golea | 02 Juny, 2005 17:05



Noms desprs de la desfeta
vaig esbrinar un estel que corria lleuger i sense memria;
era la joia de viure que retrobava un cos per a viatjar
a lloms d'un cavall sense renill.
Figures de marbre sustenten el sistema
i instauren el terror:
aprenen el preu de cada cosa
i l'etiqueten amb un aparell.

Es disposen a ser adorades per la xusma impura
que sobreviu al seu govern.
agost 1981
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb