 |
Don't know how it all got started I don't know what they're doin' with their lives But me, I'm still on the road Headin' for another joint We always did feel the same We just saw it from a different point Of wiew Tangled up in blue Bob Dylan |
 |
La peixera
golea | 29 Abril, 2005
Els peixos de colors amb llargues cues
lluiten amb les bimbolles.
La solitud de les roques
en una mar de jugueta rompuda.
Cercles que es rompen en el vidre,
alegria d’hores perdudes
en el degoteig de la vida.
El grifó és el cel i l’infern,
l’altra vida.
Tesi de Llicenciatura (1983)
General | 
Enllaç permanent | 
Afegeix un comentari | 
Retroenllaços (0)
Brindis
golea | 27 Abril, 2005
Són poques les paraules
per a contar la vida.
La mà del temps,
estrenyem-la, però
sense mai retenir-la.
Que els gestos siguin continguts.
Només posar la mà
necessitada amb urgència quieta
sobre una espatlla un moment.
Llavors l'aigua s'atura.
per a contar la vida.
La mà del temps,
estrenyem-la, però
sense mai retenir-la.
Que els gestos siguin continguts.
Només posar la mà
necessitada amb urgència quieta
sobre una espatlla un moment.
Llavors l'aigua s'atura.
Joan Vinyoli. Tot és ara i res (1970)
Poemes & Cançons | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
After The Gold Rush / Després de la Febre d'Or
golea | 18 Abril, 2005
Well, I dreamed I saw the knights In armor coming,
Saying something about a queen.
There were peasants singing and Drummers drumming
And the archer split the tree.
There was a fanfare blowing to the sun
That was floating on the breeze.
Look at Mother Nature on the run
In the nineteen seventies.
I was lying in a burned out basement
With the full moon in my eyes.
I was hoping for replacement
When the sun burst thru the sky.
There was a band playing in my head
And I felt like getting high.
I was thinking about what a Friend had said
I was hoping it was a lie.
Well, I dreamed I saw the silver Space ships flying
In the yellow haze of the sun,
There were children crying and colors flying
All around the chosen ones.
All in a dream, all in a dream
The loading had begun.
They were flying Mother Nature's
Silver seed to a new home in the sun.
Vaig somiar que vaig veure arribar uns cavallers armats
Contant no sé què d'una reina.
Hi havia pagesos cantant i tamborers tocant
I un arquer esberlava l'arbre,
Hi havia una trompeta sonant cap al sol
Que surava a l'oratge.
Mira la Mare Natura a la carrera
en els anys setanta.
Estava estirat en un soterrani cremat
Amb la lluna plena als ulls.
Esperava el relleu
Quan el sol explotà al cel.
Hi havia una banda tocant dins el meu cap
I vaig sentir que m'enlairava.
Pensava en allò que m'havia dit un amic,
Esperava que fos una mentida.
Vaig somiar que vaig veure naus espacials de plata volant
En el boirina groga del sol.
Hi havia nins plorant i colors volant
Al voltant dels elegits.
Tot en un somni, tot en un somni
La càrrega havia començat.
La llavor de plata de la Mare Natura volant
Cap a una nova casa en el sol.
Neil Young. After the Gold Rush (1970)
Poemes & Cançons | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Salut i Llibertat
golea | 15 Abril, 2005
Tenerife, 24 de juny, 83
Fa estona que vaig rebre la teva carta i des de llavors tenia ganes de contestar-te. No és que no tengués temps, però sí que duc una vida una mica agitada. Han passat moltes coses que podria contar, però amb un etc. basta. Etcètera, continua la pel•lícula, endavant, ulls oberts però una mica cecs, tranquil•litat total en els carrers i en els quarters que, de moment, he abandonat. Perquè ara torn estar a l’hospital i, a més a més, de carter: cartes, citacions judicials, telegrames, paquets, passaports, paperum, paperum i paperum. Fins ara era un carter de a peu, però a partir de la setmana que ve seré un carter amb Derby, perquè troben que no me puc cansar tant. Mira!, mentre no em facin pagar la gasolina!...
Ja he vist que anares a veure en John Mayal; aquí també va actuar a la plaça de toros, i també hi vaig anar. Va actuar el mateix dia que em baixaven a l’hospital, si no, no hi hagués pogut anar. Ja ho donava per perdut i a darrera hora idò me vaig trobar perdut enmig de la plaça de toros amb en John Mayal (“l’home és una bruta criatura”) deixant-nos cecs de música, envoltat de punkies, xerokees, ex-hippies i altres herbes; un ambient amb tota la bellesa de la degradació!
Una de les coses estranyes que m’han passat darrerament, és que per ca nostra (perquè ara tenc ca nostra: una planta baixa llogada amb altra gent) hi ha aparegut un hippie de veritat. Me pensava que ja tots havien mort d’una sobredosi o ho havien deixat anar, però es veu que encara queda gent perseverant. Aquest venia de La Gomera (una illa prop de Tenerife) que diuen que té un ambient semblant a Eivissa i Formentera en els anys seixanta. Me fa una mica de ganes anar-hi, encara que tot això d’harmonia, pau, amor i naturalesa, és una cosa ja una mica llunyana, no t’ho sembla? És millor aquesta bellesa de soll de ciutat: calor i gas, i música, molta música estrident que faci esclatar la realitat.
26 de juny, 83
Ahir vaig anar a un recital de n’Aute a un poblet que hi ha prop d’aquí. Anava acompanyat de Suburbano i va ser un recital memorable; això sí, va deixar de cantar moltes cançons que jo m’esperava que cantàs, però de totes maneres la nit va ser meravellosa, amb una lluna plena que cegava més que els focus. Abans va actuar un grup de folk d’aquí i també me varen agradar; es deien Taburiente i hi havia una guitarra que sonava de puta mare.
I avui he anat a un concert de Barón Rojo. Ara són les tantes de la matinada i ja he aclarit una mica, però la veritat és que no me n’he adonat de moltes coses. Només sé que hi havia una gentada.
Com pots veure, ve bastant de gent bona per aquí, però també hi ha bons grups d’aquí. T’envii un full amb propaganda d’un recital a un bar de Santa Cruz que es diu Espacio 41, on se’n solen fer bastants. Jo hi vaig sempre que puc perquè vertaderament val la pena. Sé que circula una cinta com a mig pirata amb dos conjunts d’aquí (Familia Real i Moral Femenina) i si la puc aconseguir, te l’enviaré.
M’han dit que en Pau Riba actuarà a Cala Rajada per l’agost; evidentment que m’agradaria anar-hi, però tenc el pressentiment que no serà així.
Aquesta ferratina de Las Vulpess me la va donar el germà de la cantant, que viu amb jo a la mateixa casa.
Bé, Pep, fins prest.
Miquel
Capdepera, 17 juliol, 83
...crec que el que no es pot descriure amb precisió, no s’hauria d’intentar descriure. Leonard Cohen
...són les 4 de la matinada... acab de sopar... i m’estic fumant un porret d’herba... ja fa un més que faig feina (no és com la mili, però hi falta poc)... en sèrio que és molt dur... fa un parell de dies que estic fet pols... però també passa el temps i cada dia és un dia menys que em queda... supòs que ho aguantarem...
...per aquí hi ha poques coses noves... el més destacable és que en F. es dedica a mossegar a la gent... tothom dur marcades les seves dents a part o banda... jo no!...
...m’imagín que sabràs que al quarter de puntiró (a la carretera vella de Sineu), un cabo ha mort dos soldats i després s’ha suïcidat... és igual... hi ha molts de cabos i més soldats... no ve d’aquí...
...i a més a més diumenge... no m’hi puc acostumar... és més dur que els altres dies... ...me sap greu, però no te puc contar quasi res agradable... el que puc fer és no contar res... en sèrio... no estic massa bé... crisis... what crisis?... fa uns quants dies que no sé què passa... no sé què he de fer... no ho tenc gens clar... de moment acabaré l’estiu fent de cuiner i ja ho veurem... però després no sé gens cap a on puc prendre... pot ser que estigui cansat de veure sempre el mateix... la mateixa gent... tot és igual, sempre igual... si me trobes una feina per aquí puc venir una temporada... no ho sé... m’estim més no programar res i anar improvisant com sempre...
...tot el que es mou és blanc:
una gavina, una ona, una vela,
i es mou amb massa puresa
com per poder ser parodiat.
Esclafau el dolor.
Leonard Cohen
...estic escoltant Radio 3, però hi ha interferències d’una puta emissora italiana... hi ha dies que tot va malament... avui (for exemple)... “si déu vol demà tot anirà millor”... i si déu no vol que li donin pel cul... joder!... saps lo agradable que és estar 5 o 6 hores entre 40 i 46 graus de temperatura?... bé, no val pensar-hi ara...
...naturalment no tot és tan tràgic... hi ha qualque moment guapo... per exemple, m’he pres un parell de mescalines (àcids autèntics)... i ha estat molt bé... però només ha durat unes hores... però aquestes hores les he viscut a tope... i ja no me les poden fotre...
...bé, tio... jo què sé... supòs que passarà la crisi i tot tornarà a marxar... mentrestant, aquí, a aguantar un poquet més...
salut i llibertat
pep cuní
Fa estona que vaig rebre la teva carta i des de llavors tenia ganes de contestar-te. No és que no tengués temps, però sí que duc una vida una mica agitada. Han passat moltes coses que podria contar, però amb un etc. basta. Etcètera, continua la pel•lícula, endavant, ulls oberts però una mica cecs, tranquil•litat total en els carrers i en els quarters que, de moment, he abandonat. Perquè ara torn estar a l’hospital i, a més a més, de carter: cartes, citacions judicials, telegrames, paquets, passaports, paperum, paperum i paperum. Fins ara era un carter de a peu, però a partir de la setmana que ve seré un carter amb Derby, perquè troben que no me puc cansar tant. Mira!, mentre no em facin pagar la gasolina!...
Ja he vist que anares a veure en John Mayal; aquí també va actuar a la plaça de toros, i també hi vaig anar. Va actuar el mateix dia que em baixaven a l’hospital, si no, no hi hagués pogut anar. Ja ho donava per perdut i a darrera hora idò me vaig trobar perdut enmig de la plaça de toros amb en John Mayal (“l’home és una bruta criatura”) deixant-nos cecs de música, envoltat de punkies, xerokees, ex-hippies i altres herbes; un ambient amb tota la bellesa de la degradació!
Una de les coses estranyes que m’han passat darrerament, és que per ca nostra (perquè ara tenc ca nostra: una planta baixa llogada amb altra gent) hi ha aparegut un hippie de veritat. Me pensava que ja tots havien mort d’una sobredosi o ho havien deixat anar, però es veu que encara queda gent perseverant. Aquest venia de La Gomera (una illa prop de Tenerife) que diuen que té un ambient semblant a Eivissa i Formentera en els anys seixanta. Me fa una mica de ganes anar-hi, encara que tot això d’harmonia, pau, amor i naturalesa, és una cosa ja una mica llunyana, no t’ho sembla? És millor aquesta bellesa de soll de ciutat: calor i gas, i música, molta música estrident que faci esclatar la realitat.
26 de juny, 83
Ahir vaig anar a un recital de n’Aute a un poblet que hi ha prop d’aquí. Anava acompanyat de Suburbano i va ser un recital memorable; això sí, va deixar de cantar moltes cançons que jo m’esperava que cantàs, però de totes maneres la nit va ser meravellosa, amb una lluna plena que cegava més que els focus. Abans va actuar un grup de folk d’aquí i també me varen agradar; es deien Taburiente i hi havia una guitarra que sonava de puta mare.
I avui he anat a un concert de Barón Rojo. Ara són les tantes de la matinada i ja he aclarit una mica, però la veritat és que no me n’he adonat de moltes coses. Només sé que hi havia una gentada.
Com pots veure, ve bastant de gent bona per aquí, però també hi ha bons grups d’aquí. T’envii un full amb propaganda d’un recital a un bar de Santa Cruz que es diu Espacio 41, on se’n solen fer bastants. Jo hi vaig sempre que puc perquè vertaderament val la pena. Sé que circula una cinta com a mig pirata amb dos conjunts d’aquí (Familia Real i Moral Femenina) i si la puc aconseguir, te l’enviaré.
M’han dit que en Pau Riba actuarà a Cala Rajada per l’agost; evidentment que m’agradaria anar-hi, però tenc el pressentiment que no serà així.
Aquesta ferratina de Las Vulpess me la va donar el germà de la cantant, que viu amb jo a la mateixa casa.
Bé, Pep, fins prest.
Miquel
Capdepera, 17 juliol, 83
...crec que el que no es pot descriure amb precisió, no s’hauria d’intentar descriure. Leonard Cohen
...són les 4 de la matinada... acab de sopar... i m’estic fumant un porret d’herba... ja fa un més que faig feina (no és com la mili, però hi falta poc)... en sèrio que és molt dur... fa un parell de dies que estic fet pols... però també passa el temps i cada dia és un dia menys que em queda... supòs que ho aguantarem...
...per aquí hi ha poques coses noves... el més destacable és que en F. es dedica a mossegar a la gent... tothom dur marcades les seves dents a part o banda... jo no!...
...m’imagín que sabràs que al quarter de puntiró (a la carretera vella de Sineu), un cabo ha mort dos soldats i després s’ha suïcidat... és igual... hi ha molts de cabos i més soldats... no ve d’aquí...
...i a més a més diumenge... no m’hi puc acostumar... és més dur que els altres dies... ...me sap greu, però no te puc contar quasi res agradable... el que puc fer és no contar res... en sèrio... no estic massa bé... crisis... what crisis?... fa uns quants dies que no sé què passa... no sé què he de fer... no ho tenc gens clar... de moment acabaré l’estiu fent de cuiner i ja ho veurem... però després no sé gens cap a on puc prendre... pot ser que estigui cansat de veure sempre el mateix... la mateixa gent... tot és igual, sempre igual... si me trobes una feina per aquí puc venir una temporada... no ho sé... m’estim més no programar res i anar improvisant com sempre...
...tot el que es mou és blanc:
una gavina, una ona, una vela,
i es mou amb massa puresa
com per poder ser parodiat.
Esclafau el dolor.
Leonard Cohen
...estic escoltant Radio 3, però hi ha interferències d’una puta emissora italiana... hi ha dies que tot va malament... avui (for exemple)... “si déu vol demà tot anirà millor”... i si déu no vol que li donin pel cul... joder!... saps lo agradable que és estar 5 o 6 hores entre 40 i 46 graus de temperatura?... bé, no val pensar-hi ara...
...naturalment no tot és tan tràgic... hi ha qualque moment guapo... per exemple, m’he pres un parell de mescalines (àcids autèntics)... i ha estat molt bé... però només ha durat unes hores... però aquestes hores les he viscut a tope... i ja no me les poden fotre...
...bé, tio... jo què sé... supòs que passarà la crisi i tot tornarà a marxar... mentrestant, aquí, a aguantar un poquet més...
salut i llibertat
pep cuní
General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Never Give All The Heart
golea | 07 Abril, 2005
Never give all the heart, for love
Will hardly seem worth thinking of
To passionate women if it seem
Certain, and they never dream
That it fades out from kiss to kiss;
For everything that's lovely is
But a brief, dreamy, kind delight.
O never give the heart outright,
For they, for all smooth lips can say,
Have given their heart up to the play.
And who could play it well enough
If dead and dumb and blind with love?
He that made this knows all the cost,
For he gave all his heart and lost.
Will hardly seem worth thinking of
To passionate women if it seem
Certain, and they never dream
That it fades out from kiss to kiss;
For everything that's lovely is
But a brief, dreamy, kind delight.
O never give the heart outright,
For they, for all smooth lips can say,
Have given their heart up to the play.
And who could play it well enough
If dead and dumb and blind with love?
He that made this knows all the cost,
For he gave all his heart and lost.
W.B. Yeats (1865-1939)
Poemes & Cançons | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Crim (8)
golea | 04 Abril, 2005
tardor
la mà morta
Jo cerc una mà desesperadament. Imitada sense fortuna en marbres, ceres i bronzes. Una mà lívida, freda, erta. Que decori les cortines de la meva alcova, que guiï les meves deslluïdes passes, que trenqui l’aire, entre els seus dits dolços, sagetes enemigues, que es recolzi a les meves pitjors hores damunt les meves preocupades espatles.
Una mà pàl•lida, fina i tràgica. Una mà acabada de mutilar. Encara anellats els seus dits i vermelles encara i mirallejant les seves ungles. Una mà de núvia que s’ha estimat ja fa molt de temps. Una mà que ha oblidat la carícia del guant. La que em tancarà un dia els ulls que no podrà la mort tancar-me; ni els meus amics més fidels, ni els meus pares, ni els meus fills, ni els meus germans. Sinó només tu, mà de morta, errant; mà dels meus somnis d’alba, mà que espera, com una estrella de la meva ànima, el meu cos.
Jo conec una mà, però no és aqueixa.
Jo conec una mà teba, una mà rosada i blana. Per als meus llavis, per a les meves mans, per al meu coll. Per a les meves nits d’amor, al voltant del meu coll o damunt la meva espatla.
Però no és aqueixa.
Jo cerc una altra mà. Ala dels meus peus. Pacificadora de les meves ànsies. La que només es recolzi damunt la meva espatla i desfaci els meus darrers crebants.
La que tanqui els meus ulls i vesteixi el meu cos mort i precedeixi el meu enterrament.
Una mà mutilada i única. Pàl•lida,freda.
Una mà oblidada ja que fou mà d’amant.
Una mà anguniosament blanca.
Agustín Espinosa. Crimen (1934)
Crim | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Menú
Cerca
Calendari
| « | Abril 2005 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | |
Recentment
- "Alarit", d'Allen Ginsberg
- La Biblioteca del Golea (Gifreu)
- Compartint el foc amb la contracultura
- La Biblioteca del Golea (Smith)
- La Biblioteca del Golea (Vinyoli)
- De mentida en mentida
- La Biblioteca del Golea (Itoiz)
- Tots sols contra les ficcions socials
- MANIFEST per a la creació d'una nova Internacional
- No voldria pas dinyar-la
- El matrimoni d'un elefant i una coloma
- La Biblioteca del Golea
- Amazics
- La celebració del llangardaix
- Tot se'n va en orris
- La Banda dels Cinc
- Voyage à Rodrigues
- El Jardí de les Hespèrides
- L'illa en pes
- Sobre Rodes cap el Paradís
- La Sala de Màquines (del Temps)
- Una nit vaig calar foc a la casa que estimava
- un poema quasi acabat
- La Piscina dels Somnis
- boixar
- La Terrassa de la Comprensió
- La Biblioteca dels Viatges
- El Soterrani dels Esperits
- excel·lent en rebel·lió
- La Recepció dels Dubtes