El Naufragi del Golea

prova capalera
Francisco Gutirrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

VOST (Tu, tu mateixa)

golea | 29 Mar, 2005 17:54



T'has ompert els ulls de flors,
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

Et tinc a tocar del dit
per no em veus, no pots sentir-me
ets feli, ets molt feli
i m'ho diu el teu somriure.
Mira! t'insultar.
Dir a tots que ets ben podrida
dir que ets prou innocent
per s clar, no pots sentir-me!
Ja crido i no cal cridar
(ja s bo que em facis la cara)
per no m'escoltars
perqu no pots escoltar-me
i s que

tens els ulls plens de flors
i la boca nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

Tens molt bona educaci
calles sempre i obeeixes
no dius mai que s o que no
per b t'amagues i reses.
Mai t'has posat un per qu
del que has vist o el que veus ara,
fas el que sempre s'ha fet,
creus perqu creia el teu pare,
vas all on et fan anar,
fas de gent i aix t'agrades,
i se t'han fet els ulls grans,
i la mirada ensucrada.
Perqu

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

T'has casat amb un bon jan
que et fou triat amb esmera
i has sofert la seva carn,
una llei crec que ho esmenta,
Ho has fet sempre amb gran despit,
tot i morir-te'n de ganes,
perqu ets dona per fer fills
i s el Dest qui aix ho mana.
T'has casat el cor glaat
per solucionar la vida
mai no te n'has adonat
t'estic dient prostituta!
per

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
no vius ms enll del nas
amb els peus en la mentida.

Si m'haguessis sentit b
t'hauries girat senyant-te,
buscant a per tot qui s
aquella de qui jo parlo
i jo noms parlo de tu
que si el mn s amarg i brut
n'ets la principal culpable: tu
que els teus fills no saps qu parlen
que les negres les veus blanques: tu,
tu que sempre et justifiques
en la gran maldat dels altres: tu,
tu que amb rams de flors als ulls
et clavars patacada: tu,
tu que et morirs per sempre
l'instant que deixis de viure: tu,
tu que no has fet ni desfet
tu que ni Du ni el diable et
podran acusar o defensar
perqu

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

[i acaba la can amb uns cans que lladren cridant els seus amos a la rebelli, perqu ells, per ells tot sols, no ho poden fer: GUAU! GUAU! GUAU!]
Pau Riba. Diptria (1969)

Versos tristos

golea | 18 Mar, 2005 12:15

Jo sc un home vague, sense geografia.
Vers el meu litoral, qui, doncs, s'hi acostaria?

No tinc casa ni porta per on sortir de mi:
una mirada morta i un son sense coix.

Veig el cel empedrat, i la meva estimada
s una noia fina que potser no m'agrada.

Viure no t sentit, si no s per a morir.
I morir com? I quan? Avui, dem o ahir?

No tinc somnis als ulls perqu els cos me'ls prenia:
frisances de la pell i carn que s'extasia.

Josep Palau i Fabra. Poemes de l'alquimista (1952)

High Quality Information / Informaci d’alta qualitat

golea | 11 Mar, 2005 09:07



A life spent seeking it
Like a worm in the earth,
Like a hawk. Catching threads
Sketching bones
Guessing where the road goes.
Lao-tzu says
To forget what you knew is best.
That’s what I want:
To get these sights down,
Clear, right to the place
Where they fade
Back into the mind of my times.
The same old circuitry
But some paths color-coded
Empty
And we’re free to go.


Passar una vida cercant-la
Com un cuc en la terra,
Com un falc. Lligant caps
Esbossant ossos
Imaginant cap on va el cam.
Lao-tzu diu:
Oblidar el que sabies s el millor.
Aix s el que vull:
Captar aquestes visions,
Clares, fins al lloc
On desapareixen
De tornada a l’esperit del meu temps.
El mateix vell circuit
Per algunes sendes xifrades amb colors.
Buits
I som lliures d’anar-nos-en.
Gary Snyder

Crim (7)

golea | 08 Mar, 2005 15:48

estiu



diari entre dues creus

1

Devora cada arbre una pedra aguda per a cada peu esquinat. Navalles damunt carn viva, llum lluenta, font srdida damunt estanys fets malb. Van a la meva espatla els pitjors adus. Van lladrucs de ca rere la meva ombra, rere la suor caiguda dins la pols. I encara. Una cortina rompuda. Un somni encadenat. Una tempestat exemplar. Un toro malalt. Un riu de sang.
El concert s ms enll. Aqu, el desconcert. Plou la llum en complicitat amb ecos desitjats. Com una mar, satisf les meves dues eternes fams. s tot -cel, aire, alcohol- tremolor de la sensualitat amagada. Draps. Ja est. On ms draps que pels costats de Du? Ombres banyades dels suburbis, vides de contes celestes i de plurals jardins. Taques d’oli d’unes oliveres ordenades el verd de les quals tremola encara als meus ulls trbols d’odis acaramullats per no s quines mirades adverses, quines mans cruels, quines paraules esquives.

2

Suren pellofes damunt l’aigua i s’arremolinen devora inesperades temptacions. Aqu tampoc no hi ha mar. Que la mar s florida d’herois, selva de perduts i no ravenissa d’hivernacle. Qui empeny el meu cos i pronunci el meu nom? Qui insult, a la meva orella, la meva nima? Tremola el coure a les meves mans. Tremola all opac, all menyspreable. Qu tem d’aqueixa cantonada muda, d’aqueix portal solitari, d’aqueix home alt, que m’ha mirat en passar com un ca tinys?

3

Un horabaixa -ahir horabaixa- uns obrerets s’han apunyalat davant els meus ulls, i he vist caure la sang damunt les seves camises de diumenge, i transformar-se en flors roges les pedres d’un carrer on jugaven uns nins. I desprs he vist, aquesta nit, a la llum d’un fanal i entre blanques bates asptiques, els rostres de tres morts recents. De tres morts d’odi. De tres herois de barri proletari. El major tenia desset anys i un front ample de somniador sense ales. Els seus destins estaven potser en acabar un poeta, l’altre pintor, actor de cine l’altre. I ara ha estan muts i freds per sempre, amb una jove ganyota d’amargura a la boca i extraviats els ulls i les mans rgides.
Qu sap ning, qu sabem nosaltres, del punyal que ens ferir, de les mans que ens estrangularan, de la bala que ens esclatar el cap? En quina plaa, en quin carrer, a quina ciutat, sota quin cel caurem un ufans dia per a no aixecar-nos ms? Perqu se’ns aperduin els ulls i se’ns amargui, amb una coneguda carussa, la boca. Per a ser espectacle d’unes hores, entre vestits oficials i ulls curiosos. Perqu un periodista annim faci la seva crnica ms cruenta, mentre mossega un entrep i xucla un tass de ginebra i xucla un xigarro que no sap si s seu o per quins camins li ha arribat. Perqu unes ploroses dones es lamentin i mengin llavors amb ms talent aquella nit.

4

Anam somiant malsons per la vida. Somnis d’altres mesclats amb els nostres propis somnis. Cada hora du la seva sorpresa. A aquesta dona que ara estimam tant, que donarem la vida per ella, potser l’odiarem dem. Trairem aqueix amic a l'aventura del qual est subjecta la nostra. A qui ens ajud a la nostra estrena pitjor, el deixarem naufragar dins la seva bona desgrcia. I salvarem a qui no ens ha de salvar o a qui ens ha d’empnyer cap a un costat per a salvar al seu enemic ms prxim.
Qui ets tu? On vas? Tots cridant-m’ho. Tots desitjant que no els escolti. Tots expectants del meu calvari de cec, de les trencadures de la meva empresa, de l’aguait final en qu tot s’acabi.

5

Qu somnia la mar aquestes albades d’agost perqu sigui el seu cant tan tendre, tan subtil la seva espuma, tan somrient el seu blau, tan melodis el seu onatge? Segueixen les clavegueres desembocant a les seves aiges. Nept ja l’ha oblidat. Les antigues sirenes habiten ara estrelles distants. Per la mar encara no s quins deliciosos somnis, doncs s tendre el seu cant i subtil la seva espuma i somrient el seu blau i melodis el seu onatge.

6

—Allota, on vas?
—Volen dos ngels damunt la tomba del meu amant.
—Vols subjectar-los les ales, o s que anheles, amb crits i braos, espantar-los?
—Vull saber si sn d’amistat els seus vols, si sn blanes les seves mans. Si tot aletejar s com jo l’he somiat. Perqu tem les esposes per a un viatge tan llarg. Per si de cas noms les meves mans poden fer el que dos ngels no facin.
Qued tot sol el carrer. En una cantonada prxima es trenc un cos ferit.
S’escoltaren, de cada cop ms distants, unes lnguides passes. lluny tremola, sobre un horitz moradenc, un laberint de creus entre cals banyades.

7

Tremola la llum del migdia sobre un paisatge de cases obscures, de carrerons cruels, de pobresa pudenta.
A aquesta mateixa hora cantava altres dies una veu de dona en una finestra entreoberta.
Jo escoltava la seva veu amb apassionada tendresa. I el sol de les dotze arrissava els seus ors sobre el paisatge que ara mir. I eren clares les cases i rients els carrers i fragant la pobresa.
Si jo vaig apagar aqueixa veu i el paisatge d’ella i el seu somriure de la seva hora, per qu ves ara planys sobre un migdia que s obra de les meves mans, sobre un paisatge que jo he construt i que els meus ulls, com dos cels de tardor, turmentadorament, aombren?

Crim, Agustn Espinosa (1934)
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb