El Naufragi del Golea

Francisco Gutiérrez. Don't know how it all got started
I don't know what they're doin' with their lives
But me, I'm still on the road
Headin' for another joint
We always did feel the same
We just saw it from a different point
Of wiew
Tangled up in blue
Bob Dylan
uf!!!

La victòria dels psicòpates

golea | 17 Febrer, 2005

Els psicòpates, com sempre, acaben guanyant d'una manera o altra. Són tan perseverants en les seves obsessions que no amollen mai el mac. Sempre el tenen preparat per a tirar-te'l al front, entre els dos ulls, que és allà on fa més mal. Mai no vos pensàssiu que un psicòpata es rendirà: no, mai no ho farà! Els psicòpates volen conquerir el món i res no els aturarà. Marxen de front cap a unes trinxeres imaginàries que ells mateixos han construït dins al seva ment malalta. Primer ens creen un estat d'alarma i després ens volen calmar. T'obliguen a assustar-te i després t'obliguen a tranquil·litzar-te només perquè ells han arribat amb les seves perversions. Si no els segueixes, es creuen amb la obligació d'eliminar-te perquè ets un perill per a la seva pau interior. I la seva pau interior és el més important per als psicòpates i res, però res, no la pot destorbar, perquè si no es desperta el seu instint criminal.

Els psicòpates a vegades semblen com tu o com jo; mengen galletes o un plat de sopa, i també poden arribar a semblar encantadors; fins i tot n'hi ha que llegeixen poesia o passegen amb els seus fills per la vorera de la mar. Els psicòpates a vegades semblen normals, ordinaris o massa perfectes i brillants.

Però els psicòpates són mestres en l'art de la guerra psicològica; aquí no els guanya ningú. Saben com terroritzar les seves víctimes, han estudiat els seus punts més febles, claven el seu agulló i es dediquen a furgar dins la ferida d'una manera metòdica. Perquè els psicòpates sempre tenen un pla, no vos pensàssiu el contrari. Sempre saben cap a on van i res no els pot deturar, perquè estan disposats a trepitjar a qualsevol que se'ls posi per davant i a utilitzar qualsevol mètode per a aconseguir la seva satisfacció personal. No els xerreu de "fair play", als psicòpates! No saben què és. Mai no accepten un no per resposta, mai no et deixen tranquil i sempre consideren que la teva vida no val res i que es pot sacrificar fàcilment a l'altar del seu egoisme. A més, els psicòpates no van de berbes: si no et poden caçar a tu, cacen els teus amics, els teus fills, els teus veïnats o apunten directament tot allò que tu estimes per destruir-ho quan menys t'ho esperes.

Els psicòpates no són de fiar. Menteixen amb el seu somriure de conill i si et deixes embolicar per la seva xerrameca ets un candidat segur a la teva destrucció moral. Perquè a vegades els psicòpates no et volen matar; simplement volen destruir la teva personalitat. Perquè els molesta que en tenguis. No ho poden suportar!

I si baixes la guàrdia, et guanyen inexorablement. Et maçolen i després se'n van tranquil·lament.

Però a vegades els psicòpates tornen i es volen fer perdonar; llavors és que necessiten alguna cosa de tu i, si no vas alerta, s'aprofitaran de la teva síndrome d'Estocolm per treure't el suc en tot allò que desitgen.

A vegades són generals, a vegades són grans personatges, a vegades són aquests que ens alliçonen des de la tele... però molt sovint són gent com tu o com jo, que fan feina, que duen una vida "normal", i aprofiten les seves hores lliures per fer-te mal, per a conquerir el món, per a conquerir el teu món.

Amic, Cagliostro

golea | 17 Febrer, 2005

Amic, Cagliostro, ja saps que aquí és casa teva.
T’he cridat per dir-te que l’amor
passarà com un terbolí invisible, ens tombarà,
es perdrà de vista dins l’horitzó,
ens tornarem a aixecar...
El que cal és posseir aquella bella elegància,
aquella flexibilitat,
per saber decantar el vas perillós de verí,
que ens ofereixen. Saber quan...
Miquel Bauçà. Una bella història (1962) 
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb